Joan Salvat-Papasseit

Va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir a Barcelona el 7 d’agost de 1924. Va ser un escriptor d’extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles de crítica social en castellà i català, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època.

El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d’obligada rutina i repòs degut als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda. A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada, sobretot, gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX.

Biografia: una infància difícil Fill de Joan Salvat Solanas i Elvira Papasseit Orovitx. Als 7 anys va haver d’afrontar la mort accidental del seu pare. Mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades. Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d’adroguer o tallista d’escultura religiosa.

Biografia: l’adolescent activista polític i cultural L’ambient social tens a Barcelona i especialment els fets de la Setmana Tràgica el 1909 van motivar la polarització de Joan Salvat. L’any 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles. Amb ell va compartir tertúlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau, i altres apassionats dels llibres i la política. En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus temes d’interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre altres. El 1912 va començar a festejar amb Carme Eleuterio i Ferrer, una noia del seu barri, amb qui es casà el 1918. El 1913 va fer amistat amb Daniel Cardona, el qual va introduir-lo en els ambients nacionalistes radicals. El 1923 Salvat-Papasseit escriu el pròleg del llibre de Cardona La Batalla, on el poeta ja manifesta una simpatia cap a posicionaments clarament separatistes.

Biografia: redactor i editor de revistes El 1914 va entrar amb Eroles a la redacció de la revista llibertària Los Miserables, subtitulada Eco de los que sufren hambre y sed de justicia. Va començar a signar els seus articles amb el pseudònim “Gorkiano”, per l’admiració que sentia per Màxim Gorki. Les col·laboracions a la revista no eren remunerades. Per aquest motiu va començar a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria el poema Nocturn per a acordió. Més tard es va afiliar a la Juventud Socialista Barcelonesa i va començar a col·laborar a les publicacions de l’entorn socialista Justicia Social, de Reus, i Sabadell Federal. En aquesta revista va publicar les Glosas de un socialista repartides en diverses entregues escrites durant el 1916.

En 1917 va començar a publicar la “fulla de subversió espiritual” Un enemic del Poble, que sortí fins el 1919. La temàtica principal va continuar essent política, abordant sobretot l’anarquisme i el pacifisme, però cada cop hi tenen més cabuda els temes culturals i la creació literària. El 1918 va publicar una recopilació d’articles de caire polític redactats en castellà titulat Humo de Fábrica

La proliferació poètica i la salut precària Des del 1919 fou un escriptor totalment en català. Morí de tuberculosi als trenta anys. Sota el coixí van trobar una sèrie de poemes inèdits que van ser ordenats per Agustí Esclasans i publicats el 1925 sota el títol Óssa Menor.

Optimista fins el darrer moment, Salvat gairebé no transmet als poemes el seu delicat estat de salut. La seva convalescència es va deixar entreveure en comptades ocasions, a Tot l’enyor de demà, que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i L’ofici que més m’agrada, on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis. L’única ocasió en la qual tracta directament el tema de la mort és al poema Missenyora la Mort, publicat el 1919.

Estil literari Fou un dels principals poetes de la literatura d’avantguarda. Va ser influït pels cal.ligrames d’Apollinaire i pel futurisme de Marinetti

Desenvolupà una lírica que l’acosta a la poesia popular, la cançó Desenvolupà una lírica que l’acosta a la poesia popular, la cançó. Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal.ligrames, finalment deriva cap a formes clàssiques. La trajectòria de Joan Salvat-Papasseit convida a especular cap on hagués evolucionat el seu estil. De manera significativa, la seva obra pòstuma Óssa Menor duia el subtítol Fi dels poemes d’avantguarda.

Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a través de la premsa o de cartes per a elaborar tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia. “Sóc, com home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental; tot ho he vist o viscut”, va escriure. A aquest elements quotidians hi aplicava la seva sensibilitat i passió. El tractament de l’amor i l’erotisme és un tret distintiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l’erotisme d’una manera més neta

Cal.ligrama del llibre El poema de la rosa als llavis

Bona part de la seva vida transcorregué prop del mar, concretament prop del port de Barcelona. També va marcar-lo molt la figura del seu pare, mariner mort en alta mar. Va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d’un futur millor. La major part de relats i poemes relacionats amb aquest tema van ser publicats a la revista infantil La Mainada el 1921. També s’han conservat desenes de postals que va escriure a les seves filles Salomé i Núria.

El moll de la fusta

Obres Poesia: Poemes en ondes hertzianes (1919) L’irradiador del Port i les gavines (1921) Les conspiracions (1922) La gesta dels estels (1922) El poema de La rosa als llavis (1923) Óssa Menor (1925, edició pòstuma)

Prosa: Glosas de un socialista (1916) Fum de fàbriques (1917) Humo de fábrica (1918) Concepte de Poeta (1919) Contra els poetes amb minúscula – Primer manifest català futurista (1920) Pròleg de La Batalla, llibre de Daniel Cardona i Civit (1923) Notes biogràfiques (1934, edició pòstuma)

Versió manuscrita al llibre d’Omega, poema Publicat pòstumament al llibre Óssa Menor

Autor : Octavi Puntas Garcia