Diferència de tamany: Tamany petit = Més lluny. Més a prop = Més gran. COMPOSAR AMB PROFUNDITAT significa jugar amb el les diferencies de tamany i la perspectiva.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LAS MENINAS VELAZQUEZ PICASSO.
Advertisements

LA MATÈRIA.
El Gran Format Trobada temàtica d’EspaiFotogràfic Vilassar de Dalt, 5 de febrer de 2011.
QUAN ARRIBA EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES... TAMBÉ ARRIBA... LA TARDOR... NI FRED, NI CALOR.
Practica 1 : Quants fils hi ha en un teixit ? 1. OBJECTIU Obtenir la densitat de fils d’una mostra de teixit, variable a causa de canvis en la tensió del.
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
ANIMACIÓ D'OBJETES EN UNA PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES.
BIG BANG Abel Pagès Paula Rives Claudia Vilarrasa Tania Rama Marc Sau Pau Riera.
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
Definició: és un sistema material format per diversos components.
Lèxic: El sentit propi i el sentit figurat
RESUM.
LA CASTANYERA.
LA LECTURA DE LA IMATGE. 1.- ELEMENTS MORFOLÒGICS Punt Línia Color 2.- ELEMENTS TEMPORALS Ritme Tensió.
Un milió d’arbres?. En aquesta activitat intentarem fer una estimació aproximada dels quilometres que poden recórrer els ciclistes del Saunier Duval.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Configuracions perceptives. Configuracions perceptives. Definició. El concepte d’indici. Configuració temporal, témporo-modal i modal. - Percepció de.
Eduard Lara , Carles Mallol IES CAR SANT CUGAT
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
LABORATORI SERIGRAGIA
UNITAT 7 FENÒMENS ONDULATORIS.
Què és un terratrèmol? Un terratrèmol és la manera natural que té la Terra d’alliberar tensions acumulades a la litosfera com a conseqüència dels moviments.
Com s’enregistren els terratrèmols?
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
LECTURA D’IMATGES als Estanys de Sils
HISTÒRIA DE L’AVIACIÓ.
II. La llum Lleis bàsiques L’òptica geomètrica: imatges i aberracions
Mecanismes 3er ESO.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Tema 10: Dinàmica.
Cinemàtica II: ESTUDI DELS MOVIMENTS.
BAUHAUS, una escola d’art
INSTITUT RONDA 1 ESO-Lleida
Tableau II Piet Mondrian
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
LES MESURES.
UD: EXPRESSIÓ GRÀFICA: perspectives
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Construeix la gràfica de valors
Calcular: a) el vector velocitat i el mòdul en funció de “t”;
Imatges en moviment. El llenguatge cinematogràfic
Cinemàtica II: ESTUDI DELS MOVIMENTS.
BIPEDISME DEFINICIÓ: El bipedisme és l’acció de caminar erguits sobre les dues extemitats inferiors. Alguns exemples d’animals bípeds són els humans i.
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Impress 2... Edita la teves presentacions!
OMBRES I LLUMS Escola Antoni Gaudí Sta Coloma de Gramenet
LA LLUNA Mateo , Alejandro , Lluís , Alberto, Son els creadors, esperem que us agradi.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
El Reflex dels teus Actes
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2011 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
Què hi ha a l'Univers?.
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta.
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
La música és l’ART d’organizar els SONS en el TEMPS.
Repàs control matemàtiques
(posició d’equilibri)
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
Dibuix Tècnic Sistemes de representació.
La llum i el so.
La Terra i la Lluna.
PAUTES D’ACCESSIBILITAT. CRITERIS VISUALS
La representació dels objectes
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
LES MÀQUINES.
PROFUNDITAT.
Transcripción de la presentación:

Diferència de tamany: Tamany petit = Més lluny. Més a prop = Més gran. COMPOSAR AMB PROFUNDITAT significa jugar amb el les diferencies de tamany i la perspectiva.

MOVIMENT: El moviment també pot crear una il·lusió de profunditat. I es pot donar dues situacions: a) Moviment d’objectes : Que l’objecte és mogui. b) Moviment de camera: La camera és mogui.

a) Moviments d’objectes: Solamanent hi ha dues direccions bàsiques que es pot moure’s un objecte en el món real davant de la camera: de manera paral·lela o perpendicular.

Moviment paral·lel al pla: Pot ser: El moviment paral·lel al pla de la imatge pot ser d’esquerra a la dreta i dalt a baix, en diagonal o circular.

Un únic objecte movent-se en paral·lel al pla de la imatge no pot crear profunditat, però pot generar espai profund si dos o més objectes estan situats en diferents termes de la imatge i es mouen en paral·lel al pla d’imatge. Aquest exemple mostra a dos corredors un a PT i un altre a FI A la línia de sortida. Comencen a corre al mateix temps de forma paral·lela, però el corredor FI sembla corre més ràpid.

Si afegim un punt de fuga podem veure clarament quina és la distància que el corredor a PT sembla, corren la mateixa distància i velocitat, el tamany del corredor del FI és més petita i afegeix la profunditat, per tant, la diferència aparent de la velocitat de carrera i en la distància recorreguda produeix aquest indici de profunditat anomenat MOVIMENT RELATIU.

Un altre exemple: La il·lusió de profunditat també es crea quan un objecte es mou perpendicularment al pla de la imatge. Si corren cap a la camera o s’allunyen d’ella, si corren en velocitat constant sembla que s’accelera i quan ja han passat d’ella sembla que es ralentitza. Aquest canvi de velocitat aparent és l’indici de profunditat produït pel moviment perpendicular al pla de la imatge.

Moviment de camera: Hi ha tres moviments de camera que creen moviment relatiu i il·lusió de profunditat. I són: –Travelling in/d’apropament out/ d’allunyament –Travelling laterals. –Moviments de grua de dalt i a baix.

Travelling: significa moure la camera més a prop o més lluny d’un objecte. N’hi ha de dos tipus: Travelling in = apropament. Moure la camera més a prop de l’objecte. Travelling out = d’allunyament. Moure la camera més lluny d’un objecte.

Camera 2: travelling in Camera 1: travelling out

- Travelling lateral: és el desplaçament de la camera de dreta a esquerra i aquest també crearà una il·lusió de profunditat

Quan la camera es desplaça lateralment, l’actor PT es creua l’enquadre més ràpid que els tres actors de Fi i dóna un moviment relatiu entre objectes més ràpids del PT que els del FI i l’espectador ho entén com un indici de profunditat.

- Travelling de dalt a baix o grúa: La camera ascendeix i descendeix, normalment amb l’ajuda d’un braç mecànic. També provoca un efecte il·lusori de profunditat.

En el pla trobem un actor a PT i dos a Fi a mesura que la camera puja l’actor de PT queda a fora del quadre i els actors descendeixen més lentament, mentre que el FI no es mouen. El pla grua produeix el mateix tipus de moviment relatiu que el travelling però en lloc de generar-lo horitzontal ho fa vertical.

Difusió textural: Tot objecte té textura i detall. A la profunditat creada per les diferents matèries de detall textural s’anomena difusió textural. És a dir, l’objecte més proper se li aprecia textura, l’objecte més llunyà són puntets de colors diferents i no presenten textura.

Difusió aeria: Aquesta difusió depén de les partícules que conté l’aire (pols, boira, etc...) que enfosqueixi la visió del FI.

La difusió aèria causa tres canvis visuals en una imatge que creen la il·lusió de profunditat:

Produeix una pèrdua de detall i textura. Redueix el contrast tonal de la imatge. Canvia el color dels objectes pel color mateix de la difusió aèria.

Canvi de Forma: El canvi de forma d’un objecte pot ser percebut com un indici de profunditat il·lusòria. Aquest canvi de forma es dóna tant en objectes en moviment com en objectes estacionaris i immòbils.

Una tassa canvia de forma quan gira o quan la camera es mou al seu voltant. Vista des de l’alçada de la taula s’assembla a un rectangle. Vista de dalt s’assembla a un cercle.

Separació tonal: El to fa referència al blanc, negre i l’escala de grisos (aquesta última no té color). La separació tonal al·ludeix a la percepció de la profunditat feta per l’espectador vinculada a la variació en la lluentor dels objectes. Els objectes més clars són més propers. Els objectes més foscos són més llunyans

Més proper Més llunyà

Colors càlids =Més proper Colors freds :Més llunyà

Posició superior/inferior: La col·locació en vertical d’objectes en l’enquadre afecta a la distància aparentment amb respecte a l’espectador. Els objectes més elevats en l’enquadre semblen estar més allunyats que aquells que estan situats a la part baixa de la imatge.

Si tracem una línia a l’horitzó en el quadre, l’indici de profunditat basat en una col·locació més elevada es torna complexa. Els objectes més propers a l’horitzó semblen estar més allunyats. I els més separats de la línia semblen estar més a prop.

Sobreposició: Quan un objecte es superposa sobre un altre, es genera una il·lusió de profunditat. En el primer pla el quadrat sembla estar més lluny perquè el cercle es superposa i el cobreix. Aquesta superposició crea profunditat, però aquest indici és menor.

Focus: (enfocar) El focus refereix a la nitidesa dels objectes en una imatge. Els objectes poden tenir un focus definit o estar borrós.

RESUM ESPAI PROFUND: DEFINICIÓ: L’espai profund es defineix com la il·lusió d’un món tridimensional creat en una pantalla de dos dimensions. El públic creu en la tridimensionalitat d’una imatge en pantalla a causa dels indicis de profunditat. INDICIS DE PROFUNDITAT : Els indicis són elements visuals que creen la il·lusió de profunditat.

Consisteixen en: a) Perspectiva: un punt, dos punt, tres punts de fuga. b) Moviment: a) Moviment de l’objecte b) Moviment de camera: travelling c) Diferència de tamany: a) Més gran = més a prop. b) Més lluny = profunditat d) Difusió textural.

e) Difusió aèria. f) Canvi de forma g) Separació tonal h) Canvi de posició: superior / inferior i) Sobreposició j) Focus: