Plató 1r Grup: David Martos Itziar Picaza Laia Piera Marta Piñero David Serra

1. Biografia de PLATÓ PLATÓ 428 o 427 a.C. ARISTOCLES ( significa: amplada de les seves espatlles) Família aristocràcia Atenes : Democàtic Context històric  GUERRES DEL PELOPONÈS Vs Esparta: Olegàrquic 404 aC guanyen els Espartans = Govern AUTORITARI Trenta Tirans 407 aC coneix a SÒCRATES = Estret contacte (Mor el 399) Plató marxa d’Atenes  EUCLIDES (mestre en el Sud d’Itàlia) Conegué l’escola Pitagòrica i a ARQUITES Marxa també a Sicília ( Dionisi I i Dionisi II) posa en pràctica les seves IDEES POLÍTIQUES ( sense èxit)

L’any 388 a C torna a ATENES on funda “l ACADÈMIA” Vigent fins el 529 a C

Influència de Sòcrates sobre Plató Plató, a l'edat de vint anys, coneix a Sòcrates i queda admirat per la personalitat i el seu discurs; aquesta admiració l’acompanyarà tota la vida i marcarà l'esdevenir filosòfic de Plató. Fou deixeble de Sòcrates, va acceptar la seva filosofia i la seva forma dialèctica de debat: l'obtenció de la veritat mitjançant preguntes, respostes i més preguntes Els diàlegs platònics representen l'intent de Plató de comunicar la filosofia i l'estil dialèctic de Sòcrates. Alguns d'aquests diàlegs tenen el mateix argument.

Influència de Sòcrates sobre Plató Diàlegs de transició, maduresa i vellesa. Els diàlegs dels períodes intermedi i últim de la vida de Plató reflecteixen la seva pròpia evolució filosòfica. Les idees d'aquestes obres s'atribueixen al propi Plató, encara que Sòcrates segueix sent el personatge principal en moltes d’elles. Una conseqüència d'aquest plantejament va ser el seu rebuig de l'empirisme, l'afirmació que tot coneixement es deriva de l'experiència. Pensava que les proposicions derivades de l'experiència tenien, a tot estirar, un grau de probabilitat. No són certes.

3. Obra de Plató DIÀLEGS ( 35 diàlegs) Obres escrites en forma de CARTES Variació al llarg del temps de les seves IDEES 4 pensaments 1) EPOCA DE JUVENTUD ( 399- 389 aC)  Diàlegs breus i bells literàriament  Es reprodueixen les idees de SÒCRATES  Cada un d’ells tracta d’una virtut  "Apologia de Sòcrates", "Io", "Laques", "Critó", "Hípies menor", "Hípies major", "Lisis", "Càrmides", "Eutifró", "Protàgores" i el primer llibre de "La República"

 Aparèixen idees pròpiament platòniques 2) EPOCA DE TRANSICIÓ ( 388-385 aC)  Diàlegs més llargs  Aparèixen idees pròpiament platòniques  "Gòrgies", "Menó", "Menèxen", "Eutidem" i "Cràtil". 3) EPOCA DE MADURESA ( 384- 370 aC)  Millora en la literatura  Tenen forma EXPOSITIVA = explicació de les seves teories principals  Són els més importants  "Fedó", "El convit", "La República" i "Fedre". 4) EPOCA DE VELLESA ( 369- 347 aC)  Claredat expositiva ( anul·la el caire literari)  Revisió i autocrítica d’algunes de les seves teories  "Teetet", "Parmènides", "El sofista", "El polític", "Timeu", "Filebus", "Críties", "Les Lleis" i “l’Epínomis".

4. Diàlegs de Plató Plató utilitza els diàlegs com a mitjà per expressar els seus pensaments. La seva obra, es pot dividir en diferents èpoques, determinades per les etapes de la vida i la temàtica dels seus diàlegs.

Diàlegs de joventut Són diàlegs que tenen molta influència socràtica. Apologia de Sòcrates (on fa una caracterització socràtica d’ell mateix) Critó (Sòcrates està a la presó i parla sobre problemes cívics) Laques (parla del valor) Lisis (parla de l’amistat) Càrmides ( parla de la templança) Eufirón (parla de la pietat)

Diàlegs de transició (38 - 41) - Ió ( parla del caràcter diví de la poesia) - Protàgores (parla sobre la virtut, i sobre si aquesta s’ha d’ensenyar amb valors) Diàlegs de transició (38 - 41) - Són diàlegs que inclouen algunes opinions que no són estrictament socràtiques. - Són: - Gorgies (parla de la retòrica i la política) - Cràtil (parla del contingut de les paraules)

- Hipies el gran i el petit ( parla sobre la bellesa del primer, i la veritat del segon) Eutidem ( parla sobre sofística) Medó (parla sobre la virtut) Meneceno (és una parodia a les oracions fúnebres, dels morts)

Època de maduresa (386-370) (dels 41 als 56 anys) Són: - Banquet (parla de l’amor; idea de l’amor platònic). - Fedó (arguments de la immortalitat de l’ànima; últim dia de Sòcrates a la presó: últimes hores de vida). - República (parla sobre la filosofia política. Es qüestiona el significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa: teoria del coneixement, il·lustrada amb el Mite de la Caverna). - Fedre (sobre l’amor, la bellesa i el destí final de l’ànima). Gairebé no s’hi veu reflectida la influència de Sòcrates, és a dir, aquests diàlegs són el mirall del pensament de Plató. Tenen origen sobretot a l’Acadèmia d’Atenes. Apareix plenament desenvolupada la teoria de les idees.

Mite de la Caverna Hi ha 2 nivells de la realitat: El món de les coses, aparences, ombres (sentits). Món de la matèria: objectes imperfectes i en continu canvi. El món de les idees, la llum, immaterial. S’hi arriba amb el coneixement. Món de formes ideals, perfectes i universals.

Època de vellesa (370-347) (dels 56 als 78 anys) Diàlegs crítics o de la vellesa: 1. Primera etapa (dels 56 als 63 anys): crítica pròpia de la teoria de les Idees, així com les conseqüències. Etapa durant la qual viatjà per segona i tercera vegada a la cort de Dionís II, qui més tard rebutjà la seva educació. Són: - Parmènides (és una crítica sobre la teoria de les Idees; un dels diàlegs més desafiants). - Teetet (parla sobre el coneixement; visió negativa). - Sofista (sobre llenguatge, retòrica i coneixements). Sofista: “Mero creador de simulacros e ignorante que se las da de listo” - Polític (sobre política i filosofia).

Són: - Fileb (parla sobre el plaer i el bé). 2. Segona etapa (dels 64 als 78 anys): mostra de pessimisme de Plató. Són: - Fileb (parla sobre el plaer i el bé). - Timeu (aprofunditza en tres problemes: cosmològic o origen de l’Univers; físic, sobre l’estructura de la matèria i escatològic, sobre la naturalesa humana). - Critias (narra la guerra entre Atenes hel·lènica i l’Atlàntida, hipotètica illa mitològica que fou tragada per el mar). - Lleis (sobre la ciutat ideal; visió pessimista de la República) - Carta VII (autobiografia)

Crítica als sofistes SOFISTES: 1) Escèptics 2) Agnòstics Per començar repassarem les idees dels sofistes i les de Plató, per tal de contrarrestar-les : SOFISTES: 1) Escèptics 2) Agnòstics 3) Es dediquen a la millora social, moral i cultural d’Atenes. 4) Antimetafisicisme 5) Defensen les lleis “de la naturalesa” enfront de les normes socials 6) Relativisme

- Plató : 1) Dogmàtic 2) Les seves idees tenen molta repercussió social. 3) Teories sobre la forma de govern 4) En aquestes teories acostuma a introduir-hi l’aristocràcia, la monarquia i la democràcia 5) Gran seguidor de Sòcrates 6) Creuen que no s’ensenya sinó que s’ajuda a aprendre

Crítiques: Sobretot segons Sòcrates i Plató, els sofistes destruïen els valors tradicionals. Plató deia que la justícia i l’ordre social no poden ser relatius, com defensaven els sofistes, ni un simple pacte o contracte social. Plató afirma que els sofistes erraven al pensar que no és possible un coneixement vertader i per tant, s’equivoquen al negar el concepte moral i de veritat. Plató no aprovava l’ús de la retòrica i la doble moral dels sofistes. Els sofistes discernien en la seva visió sobre l’ensenyament : els primers creaven escoles de les quals en cobraven grans quantitats als seus aprenents, mentre que Plató seguia la teoria de Sòcrates, que defensava que ningú no pot ensenyar, sinó que un ha d’aprendre per si sol.