Història de la Filosofia

Història de la Filosofia
Tema 2 La Filosofia de Plató Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs 08 - 09
Context històric Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Pèricles i la Democràcia
...La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d'altres. De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Context Històric Les Guerres Mèdiques contra els perses uneixen els grecs (499 a.C.) Atenes guanya la guerra i esdevé la Polis (Ciutat-Estat) dominant, sota el mandat de Pèricles Pèricles (c a. de C.), polític i general atenès, és la figura clau d’aquest moment, tant que s’anomena “Segle de Pèricles” el període del seu mandat. Aviat Esparta rivalitzarà amb Atenes per aconseguir el domini del mar Egeu. L’enfrontament (Guerra del Peloponès) comença l’any 431 a.C. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Context Històric L´any 404 a.C. Atenes cau davant d’Esparta, i això comporta la fi de la societat intel·lectual i democràtica de Pèricles. El s.IV és un moment de crisi. Els pagesos s'arruïnen per causa de la guerra, han de malvendre les seves terres i marxar a les ciutats, cosa que provoca atur i fam. En els darrers anys del s. V a. C. la lluita política enfrontarà els partidaris de la democràcia i els partidaris de l’oligarquia (l’aristocràcia). Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Grècia a l’època de Sòcrates
Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Els Sofistes, o l’art de la paraula
Gòrgies de Leontini Protàgores d’Abdera “res no existeix, si alguna cosa existís no es podria conèixer si alguna cosa existís i es pogués conèixer no es podria comunicar” “L'home és la mesura de totes les coses; de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són” Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Els Sofistes Són mestres que van de ciutat en ciutat, ensenyant els joves rics a parlar i a discutir a l'àgora (plaça pública), a canvi de diners. S'interessen per l’home (és a dir el ciutadà), per la retòrica i el dret, fonaments de la convivència. Teoria relativista sobre el món: per als sofistes, tot són opinions. La Sofística apareix en règims de democràcia i tolerància, que és on hi ha pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Els Sofistes: Tesis NIHILISME DE L’ÉSSER: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi (Gòrgies) FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real (no podem saber “què” hi ha més enllà del que se’ns apareix) SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis. SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement sobre el món Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Els Sofistes: Tesis CONVENCIONALISME: La societat no és res natural, sinó resultat d’un pacte. Les lleis són convencionals (poden canviar, cada ciutat té lleis diferents). Només les lleis naturals són invariables. POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus. RELATIVISME: Tot és opinable. ESCEPTICISME: No existeix la veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Resum / Sofistes Els sofistes són relativistes o escèptics: no hi ha veritats absolutes, només hi ha opinió. Distingeixen entre saber i creure: només hi ha creences, no sabers. Com que tot és opinable, el llenguatge i la retòrica són fonamentals en la vida social, per convèncer als altres, tenir èxit, assolir i conservar el poder... Gòrgies i Protàgores, els sofistes més importants Sòcrates i Plató rebutgen els sofistes: són els responsables de la decadència moral i política de la Polis. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Activitat 1/ Decàleg Sofístic
A partir del que saps sobre els sofistes, redacta un decàleg (10 manaments) de les coses que tu, si fossis una o un sofista, no faries mai, com per exemple: 1. Donar la vida per defensar les lleis del país, o la pròpia religió. 2 … Cal afegir un petit comentari que expliqui cada punt del decàleg. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Sòcrates Només sé ... que no sé res. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Vida de Sòcrates ( a.C) Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora. Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees dels filòsofs jònics. A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb gran valor en diferents batalles. Passeja pels mercats i places d'Atenes, dialogant i discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes. És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes per la seva intel·ligència i sentit de l'humor. Als 70 anys és acusat de traïció i condemnat a mort. Ell mateix s’administra la dosi letal de verí. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Sòcrates / Conceptes bàsics
MÈTODE SOCRÀTIC 1.1. IRONIA 1.2. MAIÈUTICA INTEL.LECTUALISME MORAL DOCTA IGNORÀNCIA DIALÈCTICA UNIVERSALISME ÈTIC. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar a qui vol conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre. Té 2 parts: 1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en contradicció a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes per tal que les abandoni. 1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la ciència. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Mètode socràtic per a pensar per un mateix
Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara: a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valents b. Per ser honest cal tenir diners 2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui ser falsa: a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del camp de batalla? b1. És possible ser pobre i també ser honest? Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa: a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si l’estratègia ho recomana) a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no ser valent (ser un boig …) b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal posar exemples) b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la mare Teresa de Calcuta … Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les excepcions: a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui es retira b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera honesta. És honest qui no accepta diners “bruts” 5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més excepcions. La veritat, si és que es pot aconseguir, es troba en una afirmació que no es pugui refutar. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

1 Intel.lectualisme Moral: Tot home bo és savi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant. 2. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Rebutjar els falsos coneixements és el primer pas per arribar a la saviesa. 3. Dialèctica: Art del diàleg, única via per aplicar el “mètode socràtic” 4. Universalisme ètic: sempre és millor ser just que injust, sempre és millor ser bo que ser dolent, sempre és millor patir una injustícia que cometre-la. Hi ha, doncs, uns valors universals. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Resum / Sòcrates Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per això l'acusaran de corrompre els joves). Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (el diàleg orientat a la recerca del Bé) i un mestre que orienti. Cal partir de la introspecció (mirada interior, descobreixo el Bé quan m'analitzo interiorment). Amb la raó trobem conceptes definidors de les essències de tot, comprensibles per qui busca la veritat Els conceptes de la virtut són innats: els portem a dins i per això tendim a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el Bé no pot deixar de fer-lo. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Sòcrates / Sofistes Semblances Interès per l'home: com cal obrar per ser un bon ciutadà? Interès pel diàleg i el llenguatge La recerca d'influència social: moral en Sòcrates, política en els sofistes. Diferències 1. Per Sòcrates la paraula és un instrument per arribar a la veritat. Per als sofistes, per aconseguir el poder (Retòrica). 2. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat. Per als sofistes, aconseguir l'èxit. 3. Sòcrates vol definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és la Veritat...). Per als Sofistes això és impossible. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Vigència de Sòcrates Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant Agustí i Descartes. Maièutica: art de fer sortir les idees morals que innatament posseïm: Pedagogia humanista. La moral com a recerca que cadascú ha de fer. Ningú no pot fer l'experiència moral per tu. Distinció entre opinió i veritat: El mètode socràtic ens permet distingir entre qui realment és savi i qui només creu que ho és. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

A2 / Vocabulari bàsic. Defineix:
Mètode Ironia Maièutica Intel·lectualisme moral Docta ignorància Universalisme Ètic Retòrica Dialèctica Protàgores Gòrgies Pèricles Fenomenisme Convencionalisme Introspecció Relativisme Escepticisme Positivisme Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

A3 / Reflexió Qüentions per reflexionar: Què és el mal? Es pot evitar el mal? Com? Qui actua malament, és realment només un ignorant? És millor patir una injustícia que cometre-la? Cal actuar sempre “bé”? Es pot definir el “bé”? Cal aplicar càstigs als qui actuen malament? Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

A4 / Practicant amb el mètode socràtic
Improvitza a classe un diàleg socràtic per mitjà del qual faràs que algú s’adoni que les següents afirmacions que sosté són errònies: Els homes són superiors a les dones Si volem que els altres ens respectin cal utilitzar la violència Cal seguir sempre les modes. La immigració sempre és un problema Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Fonts d’informació per ampliar el tema estudiat
Web: Areté Filòpolis Llibres: Alain de Botton: El consol de la filosofia. Ed. La Magrana Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Plató, o la recerca d’un món ideal
Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents. Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

preàmbul Creus que el món en què vivim és horrorós, o simplement, un mal lloc on viure-hi, ple d’imperfeccions, misèria, mal i dolor? Creus que, en algun lloc, lluny d’aquí, hi ha un món perfecte, on tot és bo, bell, etern i vertader? Has desitjat arribar-hi d’alguna manera? Penses que val la pena visitar aquest món de perfecció, encara que això suposi un gran esforç, lluita i sacrifici? Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Si has contestat que sí a les anteriors preguntes, no ho dubtis, tu ets un...
IDEALISTA com el primer idealista de la història: PLATÓ Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Grècia a l’època de Plató

Vida de Plató Aristocles neix a Atenes l´any 427 aC., un any després de la mort de Pèricles, en el si d’una família noble. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla". Els seus vincles familiars l’introdueixen en la vida política d´Atenes. Dos oncles, Càrmides i Críties, formaran part dels “trenta tirans” pro-espartans. Va ser deixeble de Sócrates. Fou testimoni de la mort del mestre durant el règim democràtic atenès, l'any 399 a. de C. Tement per la seva vida, marxa d’Atenes per algun temps i viatja a Mègara i Siracusa (Sicília). Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Vida de Plató 387 a. de C: Plató funda a Atenes l'Acadèmia, la primera universitat europea. Aristòtil, el seu alumne més destacat Volent conjugar la filosofia i la política, torna a Sicília el 367 a. de C., com a tutor del tirà de Siracusa, Dionís II el Jove, i per instaurar el seu sistema social utòpic. L'experiment va fracassar. Plató encara farà un altre viatge a Siracusa en el 361 a. de C., però tampoc no va tenir èxit. Passà els últims anys impartint conferències a l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes l'any 348 o 347 a. de C. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Diàlegs de Plató 4 períodes: Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores Obres amb diàleg molt viu. Transició: Gòrgies, Menó, Hípies I,II, Eutidem. Toquen qüestions de tipus polític. Maduresa: Banquet, Fedó, República, Fedre. Sòcrates és el gran protagonista: les seves tesis són les que s’acaben imposant. Vellesa: Sofista, Polític, Lleis, Teetet, Parmènides, Timeus. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Què és la realitat? : Teoria de les Idees
Què és real? Què és aparent? Parmènides: el real és allò que no canvia mai, l’ésser. Heràclit: el real és allò que sempre està canviant, l’esdevenir. Plató: hi ha dues realitats, una sotmesa al canvi i una altra que no canvia mai, perquè és perfecta. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Dualisme de l’ésser el món sensible (el podem veure i tocar), és el món material, sotmès a un canvi permanent, tal com l’entén Heràclit. el món intel.ligible (només el podem pensar), és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat perfecta, que no canvia mai. És el món tal com l’entén Parmènides. El món intel·ligible fa possible el món sensible, ja que les coses materials només són còpies de les Idees (Participació). La ciència, l’ètica i la política es basen en aquestes realitats immòbils i estables que són les Idees. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Característiques de les Idees
Les Idees són: úniques (per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA Justícia...) eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i demà) Indivisibles Immutables: no canvien Absolutes Universals: permeten la creació d’enunciats predicatius. “La taula és rectangular” (idea: Rectangle”) Jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa. Criteris de valoració per a jutjar les accions humanes. Captables per la intel·ligència, no pels sentits. Models de les coses materials. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Què és la realitat? : El Mite de la Caverna

El Mite de la Caverna: Simbologia
1. La caverna representa el món sensible; les ombres representen les coses materials del món sensible. 2. Els presoners representen l’home encadenat al món material i als desigs del cos, creient que només existeix la realitat que percep amb els sentits 3. El món exterior a la caverna representa el món de les Idees 4. El Sol representa la idea del Bé. Hi ha una relació Bé / Sol: així com el Sol dóna la vida en el món material, la idea de bé dóna sentit a totes les altres idees. 5. El presoner que s’escapa representa el filòsof (Sòcrates), que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Com s’arriba a les Idees?
1. Via de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé, motor de la dialèctica (camí) ascendent. No es pot conèixer les idees sense estimar-les. Però hi ha dos tipus d’amor: L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos pertany al món sensible (degradat i inferior) L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees belles. Les coses belles desperten l’amor o desig de la bellesa autèntica (la idea de bellesa). En el diàleg Banquet s’explica el procés ascendent (dialèctic) de l'amor: primer estimem els cossos bells, després les ànimes belles, i finalment s’arriba a l'amor cap a les Idees. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Com s’arriba a les Idees?
2. Via del Record o Reminiscència (Anamnesis) En el diàleg Menó, Plató exposa que “conèixer és recordar” el que l’ànima posseeix de forma innata, degut a la seva vida anterior 3. Via de la Dialèctica És la via lògica i racional: per un procés de deducció l’ànima descobreix les veritats matemàtiques i universals (Idees) que ordenen la realitat física, creant el coneixement i la ciència. 4. Via de la Purificació En el diàleg Fedó, Plató descriu la filosofia com a preparació moral per a la mort, la qual s’ha d’entendre com el retorn definitiu de l’ànima al món de les Idees. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Via de la Dialèctica / Graus de Coneixement (Símil de la línia)
Objectes imaginats Objectes materials Matemàtiques Idees Imaginació (Eikasia) Creença (Pistis) Coneixement discursiu (Dianoia) Dialèctica (Noesi) Opinió (Doxa) Món sensible Saber (Episteme) Món de les Idees Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Antropologia / 1 L´home és un compost de dos elements (cos i ànima, DUALISME). L’ànima pot arribar a conèixer les Idees, però està entorpida pel cos. L’ànima ha d’alliberar-se dels límits que el cos li imposa. Per explicar la relació entre l’ànima, el cos i el coneixement, Plató utilitza el mite del Tir Alat: “Les ànimes són eternes, i viuen al món intel·ligible, contemplant les idees. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d'un carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un cavall blanc i un cavall negre. De sobte el cavall negre es desboca, surt del camí i malgrat els esforços del pilot cau al món sensible”. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Plató: Mite del Tir Alat

Antropologia / 2 L’auriga (conductor) representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix. El cavall blanc representa la part irascible, violent... i el cavall negre la part concupiscible, sensual, de l’ànima, que és la més baixa. Les ànimes perden el seu lloc d’origen per la seva imperfecció. Però un procés de purificació (dialèctica ascendent), que porta a una millora moral, farà que l’ànima es perfeccioni per tornar al seu lloc d’origen. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Antropologia / 3 En el diàleg Menó, Plató demostra que conèixer és recordar, quan aconsegueix que l’esclau de Menó, analfabet, resolgui el problema de construir un quadrat que sigui el doble d’àrea d’un altre quadrat donat. Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova terrenal al món de les idees. Les que no, “transmigraran” de cos en cos, fins que es purifiquin moralment. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 1
La teoria política de Plató parteix de la seva concepció de l’ànima. Hi ha tres tipus d’ànima: Ànima racional sensible: És l'ànima superior, l’ànima dels filòsofs, dedicats a la Raó. Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis. Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 2
Cada ànima té una virtut pròpia (prudència, valentia, temprança) i per tant pertany a una classe social determinada. Una societat justa conjuga el tipus d’ànima de cada individu amb la seva funció social i política. Quan l’ànima i la funció social coincideixen, aleshores l´home és just i la ciutat és feliç. Plató no és un demòcrata. La democràcia ha matat Sòcrates. La democràcia és un sistema degenerat, degradat, (on mana tothom no mana ningú) L’alternativa a la crisi de la polis és el filòsof-rei, unió del saber més el poder: només qui coneix la idea de bé pot practicar-la. Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Règims polítics (de més a menys perfecció):
Aristocràcia: (Aristos, el millor i Cratos, poder) govern dels millors. Està dirigida pel filòsof-rei. La Timocràcia (Timos, valor) govern dels militars. És un govern massa violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’una caserna. Oligarquia (Oligos, pocs) Govern dels rics, que són sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes. Democràcia: (demos, poble). El poder del poble, entès com igualtat davant la llei. Era el model de Pèricles. És un règim d’opinió pública. La Tirania o dictadura és el govern més injust, conseqüència de la degradació de la democràcia. No hi ha cap virtut ni cap llei, només la voluntat del tirà Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

PLATÓ: Tres classes socials
MAGISTRATS GUERRERS PRODUCTORS VIRTUT: Prudència (saviesa) Fortalesa Temprança/ moderació OFICI Legislar (governar) Defensar l’estat Produir ÀNIMA: Racional Irascible Concupiscible Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Crítica a Plató Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu? Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden ser justos? Existeix de debò el món de les idees? Cal abolir la família? És moralment acceptable la Eugenèsia? És acceptable una societat tan classista? Podem liquidar la democràcia? Cal acceptar una societat totalitària com la que propugna Plató? Què passa amb la llibertat de l’individu? Per a una crítica del platonisme: Karl POPPER: La sociedad abierta y sus enemigos. Ed. Paidos Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Vocabulari de Plató Idea (eidos) Imaginació Matemàtiques Metempsícosi Menó Mite de la Caverna Opinió (doxa) Reminiscència Ciència (sofia) Veritat Al·legoria Ànima (psiqué) Bé (agathón) Ciutat (polis) Dianoia Coneixement intel·ligible Coneixement sensible Creença (pistis) Dialèctica Món Sensible Món de les Idees Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Activitats d’aprenentatge
Reflexió: Vivim en una caverna? És millor viure dins la caverna o fora? La ignorància fa la felicitat? Cal abolir la democràcia? Es pot assolir la perfecció? Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs

Història de la Filosofia

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Història de la Filosofia"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

Història de la Filosofia

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Història de la Filosofia"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback