Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín

Presentación del tema: "Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín"— Transcripción de la presentación:

1 Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín
Sócrates Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín

2 Índex Biografia Defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals. L’educació i la dialèctica socràtica Maièutica Ironia . La recerca de les definicions essencials L'intel·lectualisme moral. Influència de Sòcrates en plató

3 1.Biografia Sòcrates, Es una figura capital del pensament antic, fins al punt de ser cridats presocràtics els filòsofs anteriors a ell. Va participar com a soldat d'infanteria en diverses batalles. Sòcrates va pensar que el fet de que existisca una varietat total en l'univers no és un accident

4 La major part de quant se sap sobre ell procedix de tres contemporanis seus:
L'historiador Xenofont, El comediògraf Aristòfanes El filòsof Plató. La seua reflexió es va centrar en el ser humà, particularment en l'ètica, i les seues idees. Quant a la seua aparença, sempre es descriu com un home xaparro, amb un ventre prominent…

5 Sòcrates fou jutjat i condemnat a prendre cicuta, sota la falsa acusació de corrompre la joventut.

6 2. Defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals.
Tant Sòcrates com Plató combateren el relativisme i el subjectivisme dels sofistes. No negaren que hi ha moltes opinions però, afirmaren que una cosa son les opinions i altra la veritat. Sòcrates creia que la veritat, el coneixement, la bellesa i la virtut absolutes existeixen eternament .

7 Segons esta teoria un enunciat és verdader si aconsegueix l'acord unànime en un diàleg racional. Esta teoria es basa en la idea que la raó és inseparable del diàleg. Sòcrates també creia en l'existència de veritats absolutes que l'home podia conèixer racionalment. Els absoluts dels quals Sòcrates parlava són essències, formes o idees. Sòcrates va pensar que el fet de que existisca una varietat total en l'univers no és un accident. Totes les coses tenen el seu propòsit

8 3. L’educació i la dialèctica socràtica
Va ser en el seu temps un docent innovador, crític i humil, que va impulsar els seus deixebles a pensar, i açò li va valdre una condemna de mort. El seu pensament ho coneixem a través de l'obra de Plató, Sòcrates no va deixar cap text escrit. Va ser contemporani dels sofistes, però estos cobraven per les seues lliçons, mentres Sòcrates ensenyava gratuïtament.

9 El primer per a ell, era el coneixement personal, d'un mateix, després vindria el coneixement de l'univers exterior Ell creia que la verdadera virtut i la verdadera felicitat són una sola. L'home lliure és aquell que posseeix coneixements i l'home esclau és aquell que no té el coneixement.

10 Els errors es cometen a causa de la falta d'informació.
Estava convençut de que l'autèntic coneixement sorgeix a través del diàleg, de preguntes i respostes. El coneixement genera comprensió, la qual porta a la virtut i a la bona vida. Els errors es cometen a causa de la falta d'informació. Estava convençut de que l'autèntic coneixement sorgeix a través del diàleg, de preguntes i respostes

11 La dialèctica socràtica consta de dues fases
3.1 Maièutica 3.2 Ironia

12 Sòcrates s'hauria dedicat a deambular per les places, on prenia les gents del comú (mercaders, llauradors o artesans) com a interlocutors per a sostindre llargues conversacions. Este comportament corresponia, a l'essència del seu sistema d'ensenyança, la maièutica.

13 En les seues conversacions filosòfiques, Sòcrates segueix una sèrie de pautes precises que configuren el cridat diàleg socràtic. Comença la conversació lloant la saviesa del seu interlocutor i presentant-se a si mateix com un ignorant tal fingiment és l'anomenada ironia socràtica, que presideix la primera meitat del diàleg.

14 4. La recerca de les definicions essencials
Sòcrates pensava que hi ha havia d’haver una característica comuna a totes les coses que considerem justes (la justícia) Així com a totes les coses bones (el bé) A totes les coses belles (la bellesa)

15 5. L’intelectualisme moral.
Concepció de la virtut com a coneixement, açò és, al seu intel·lectualisme moral Sòcrates, no accepta la possibilitat que algú puga obrar malament voluntàriament, perquè, per a ell, el coneixement de la virtut és condició necessària per a obrar amb rectitud. En conseqüència, tot aquell que obra malament ho fa per ignorància i desconeixement de la virtut

16 6. Influència de Sòcrates en plató
La influència que va exercir Sòcrates sobre el seu deixeble Plató va ser decisiva. Es referix a alguns aspectos com: El concepte d'educación Intel·lectualisme moral La busca de les definicions essencials