La fraternitat, Fonament i camí per la pau. Síntesi del Missatge del papa Francesc per la Jornada Mundial de la Pau. 1 de gener de 2014

En el meu primer missatge per la Jornada Mundial de la Pau, voldria desitjar a tothom, a les persones i als pobles, una vida plena d’alegria i d’esperança. La fraternitat és una dimensió essencial de l’home, que és un ésser relacional. Ens porta a veure i tractar a cada persona com a germana; sense la fraternitat és impossible la construcció d’una societat justa, d’una PAU estable y duradora.

La família és la font de tota fraternitat, i per això és també el fonament i el camí primordial per la pau, perquè per vocació, hauria de contagiar al món amb el seu amor. En els dinamismes de la història, malgrat la diversitat d’ètnies, societats y cultures, hi veiem una crida a construir una comunitat de germans que s’acullin i es preocupin els uns dels altres.

A molts llocs del món, contínuament es lesionen greument els drets humans fonamentals, sobre tot el dret a la vida y a la llibertat religiosa. El tràgic fenomen de la tràfic d’essers humans, que amb la seva vida i desesperació hi especulen persones sense escrúpols, representa un exemple inquietant. No obstant, sovint els fets, en un món que es caracteritza per la "globalització de la indiferència", que de mica en mica ens "habitua" al sofriment de l’altre, tancant- nos en nosaltres mateixos, contradiuen i desmenteixen aquesta crida a la fraternitat. A les guerres amb enfrenaments armats s’hi ha de sumar altres guerres menys visibles; però no menys cruels, que es combaten en el camp econòmic i financer amb mitjans igualment destructius de vides, de famílies, d’empreses.

Nombroses situacions de desigualtat, de pobresa i d’injustícia ens mostren no només una profunda falta de fraternitat, sinó també l’absència d’una cultura de la solidaritat. Fomentant aquesta mentalitat de "descartar", que duu al menyspreu i a l’abandó dels més febles, de tots aquells que són considerats "inútils".

El relat de Caín i Abel ens ensenya que la humanitat porta escrita en el seu interior una crida a la fraternitat, però també la possibilitat dramàtica de la traïció. En dóna testimoni l’egoisme quotidià, que es troba en el fons de tantes guerres i injustícies: molts homes i dones moren a mans dels germans i germanes que no es saben reconèixer como a germans, és a dir, com a éssers fets per a la reciprocitat, per a la comunió i per al do. (Gn. 4,9)

L’amor de Déu, quan és acollit, es converteix en l’agent més sorprenent per transformar l’existència i les relacions amb els altres, obrint als homes a la solidaritat i a la reciprocitat.

Sobretot, la fraternitat humana ha estat regenerada en Jesucrist, amb la seva mort i resurrecció. La creu és el “lloc" definitiu on es fonamenta la fraternitat, que els homes no són capaços de generar per ells mateixos. En la mort en creu de Jesús queda superada la separació entre els pobles. Jesucrist reconcilia amb ell a tots els homes. Ell és la pau, perquè de dos pobles n’ha fet un de sol. (Mt 23,8)

L’home reconciliat veu en Déu com a Pare de tots i, per tant, sent la crida a viure una fraternitat oberta a tothom.

El desenvolupament integral dels pobles es el nou nom de la pau. Ens cal […] actuar per construir el futur comú de la humanitat. Tres aspectes del deure: 1. De solidaritat: exigeix a les nacions riques que ajudin als països menys desenvolupats 2. De justícia social: demana complir amb termes més correctes en les relaciones desiguals entre els pobles més forts i els més febles 3. De caritat universal: suposa la promoció d’un món més humà per a tothom. (Populorum progressio. Pablo VI)

La pau com l’obra de la solidaritat. La pau és un bé indivisible. O és de tothom o no és de ningú. (Sollicitudo rei socialis. Juan Pablo II)

La manca de fraternitat entre els pobles i entre els homes és una causa important de la pobresa.

Ens fan falta també polítiques més eficaces que promoguin el principio de la fraternitat, assegurant a las persones –iguals en dignitat i en els drets fonamentals- el mateix accés als "capitals", a los serveis, a los recursos educatius, sanitaris, tecnològics, de manera que tothom tingui l’oportunitat d'expressar i realitzar el seu projecte de vida, i puguin desenvolupar-se plenament como a persones.

També són necessàries polítiques dirigides a atenuar una excessiva desigualtat de la renta. Hi ha una forma més de promoure la fraternitat –i així vèncer la pobresa– hi ha d’estar en el fons de totes les altres. És el despreniment de qui escull viure estils de vida austers i essencials, de qui, compartint les pròpies riqueses, aconsegueix així experimentar la comunió fraterna amb els altres.

El fet que les crisis econòmiques es succeeixen una darrera l’alta ens hauria de dur a revisions oportunes dels models de desenvolupament econòmic i a un canvi d’estils de vida.

Les virtuts de la prudència, de la temprança, de la justícia y de la fortalesa......ens poden ajudar a superar els moments difícils i a redescobrir els vincles fraterns que ens uneixen els uns amb els altres, amb la confiança profunda que l’ home té necessitat i és capaç de desenvolupar quelcom més que el seu interès individual. Sobretot, aquestes virtuts són necessàries per construir i mantenir una societat a la mesura de la dignitat humana.

Mentre hi hagi una quantitat tan gran d’armament en circulació com en l’actualitat, sempre es podran trobar nous pretexts per iniciar las hostilitats. Por això, faig meva la crida dels meus Predecessors a la no proliferació de les armes i al desarmament de part de tothom, començant pel desarmament nuclear i químic.

No podem deixar de constatar que els acords internacionals i les lleis nacionals, encara que són necessàries i altament desitjables, no són suficients per elles mateixes per protegir a la humanitat del risc dels conflictes armats. Cal una conversió dels cors que permeti a cadascú reconèixer a l’altre com un germà de qui s’ha de preocupar, amb qui ha de col·laborar per construir una vida plena per tothom.

La fraternitat genera pau social, perquè crea un equilibri entre llibertat i justícia, entre responsabilitat personal i solidaritat, entre el bé dels individus el bé comú. I la comunitat política cal que afavoreixi tot això amb transparència i responsabilitat.

No obstant això, el home es pot convertir i mai es pot excloure la possibilitat que canviï de vida. Penso en el drama agut de la droga... la devastació dels recursos naturals, la contaminació, l’explotació laboral, l’especulació financera, la prostitució, la tràfic d’éssers humans...

La Natura està a la nostra disposició, i tots nosaltres estem cridats a administrar-la responsablement.

La vergonya de la fam persistent en el món em porta a compartir con vosaltres la pregunta: Com utilitzem els recursos de la terra? Les societats actuals haurien de reflexionar sobre la jerarquia en les prioritats a que es destina la producció.

Vull recordar a tothom la necessitat d’un destí universal dels bens, que és un dels principis clau de la doctrina social de la Església. Respectar aquest principi és condició essencial i possibilitat d’un accés efectiu i just als bens bàsics i primaris que tot home necessita i als que hi té dret.

La fraternitat té necessitat de ser descoberta, estimada, experimentada, anunciada i testimoniada. Però només l’amor que Déu ens ha donat ens permet acollir i viure plenament la fraternitat.

La política i l'economia no es poden reduir a un tecnicisme privat d’ideals, que ignora la dimensió transcendent de l’home. Crist ha vingut al món perquè participem en la seva vida. Això comporta teixir una xarxa de relaciones fraternes, fonamentades en la reciprocitat, en el perdó, en el do total d’un mateix. El servei és l’ànima d’aquesta fraternitat. Per la pau! “ La fraternitat, Fonament i camí per la pau”