Presentació de la Jornada La Cambra de Terrassa organitza aquesta jornada amb la finalitat de facilitar a les empreses del comerç diferents eines de gestió.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Josep-Francesc Valls, catedràtic del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE-URL Joan Sureda, professor del Departament de Mètodes Quantitatius d’ESADE.
Advertisements

en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
Introducción al mundo de las cooperativas El modelo de @VPlatas.
1  L´empresa necessita de recursos financers.  Anomenem finançament a l´obtenció dels mitjans necessaris per dur a terme les inversions.  Recordem:
UNITAT 4.- Organización del trabajo
SESSIÓ INFORMATIVA SOBRE CONTRACTACIÓ DERIVADA CENTRALITZADA DELS ACORDS MARC DE MOBILIARI D’OFICINA I DE PAPER PER A IMPRESSIÓ I ESCRIPTURA (expedient.
Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar l’esperit emprenedor Barcelona, 8 de novembre de 2011.
INS ELS TRES TURONS CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ GESTIÓ ADMINISTRATIVA.
COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/ de desembre del 2009.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
1 DGCEC INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS Àrea de Mercats-ICEC Ajuts a la internacionalització de les empreses culturals.
Via directe amb Europa a través de les Centrals de Compra i Serveis Dilluns, 29 de setembre de 2008.
La promoció i publicitat dels establiments comercials.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
La planificació empresarial
Índex Què és una Societat de Garantia Recíproca (S.G.R.)?
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
Institut Català de Finances
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
El sector bancari i els productes de passiu
Galetes Birba Josep Nadal Agell Ricard Pons de la Cruz
Planificació financera
El directiu del segle XXI
Línia de bonificació de crèdits a petites empreses i treballadors autònoms
28 de febrer 2006.
Aportacions Reintegrables per a empreses culturals.
Llei 2/2012, de 4 d’abril, de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa: mesures derivades de la seva implantació 18 de juliol de 2013.
PRESSUPOST MUNICIPAL AJUNTAMENT SANT HILARI SACALM REGIDORIA D’HISENDA
COMPTABILITAT FINANCERA
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Anàlisi econòmica i financera
La Planificació estratègica Territorial. De l’estratègia a l’Acció
Catàleg de béns homologats i de compra centralitzada
AJUNTAMENTS I SEGUIMENT DE L'ACTIVITAT COMERCIAL
Consultoria Cultura 2017 Març 2017 Wifi:.
Objectius Disposar d’informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d’activitat i sobre.
Consultoria Cultura 2018 Febrer 2018 Wifi: 1.
MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS COMERÇOS
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Crisi i exclusió financera
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Jornada de portes obertes
ALZINA’S, ASSOCIATS, S.L. BUSINESS PLAN CLÍNICA DENTAL BUSSINES PLAN
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
La funció d’aprovisionament
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Préstecs participatius per a emprenedors digitals culturals
Necessita Catalunya un nou finançament?
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Serveis de Millora Agrària SA
2ª REUNIÓ 2017 CONSELL D’ENTITATS
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
Préstecs Participatius per a emprenedors culturals digitals.
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
COMPTE GENERAL exercici 2011.
L’empresa com a sistema organitzat
NOVES LÍNIES DE FINANÇAMENT ICF
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Obligacions fiscals de l'empresa: declaració censal, IAE i IVA
TEMA 1.
Gerència de Serveis de Comerç
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
Serveis de Consultoria
PROJECTE EXPERIMENTAL D’HOMOLOGACIÓ D’EMPRESES D’FCT
EL RESULTAT DE L’EMPRESA: EL COMPTE DE P i G
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
El patrimoni empresarial.
NORMALITZACIÓ COMPTABLE
El departament de Recursos Humans
Transcripción de la presentación:

Presentació de la Jornada La Cambra de Terrassa organitza aquesta jornada amb la finalitat de facilitar a les empreses del comerç diferents eines de gestió i planificació financera. Ningú dubte que exercir una activitat comercial requereix mantenir les instal·lacions en bon estat i realitzar el manteniment adient, per tal de mantenir el nivell de competitivitat i qualitat que el client espera. Per la seva banda, les Federacions i Associacions de Comerciants realitzen activitats de promoció i dinamització comercials dins del seu àmbit d’actuació, aconseguint una gran participació tant dels comerciants adherits com dels clients que visiten les botigues i realitzen les seves compres. La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa posa a disposició de les Federacions, Associacions i empreses del sector del comerç, una sèrie d’incentius que poden facilitar la modernització de les botigues i el desenvolupament de les accions que es promouen des de les Federacions i Associacions de comerciants. Aquest incentius, no s’haurien d’entendre com la solució a les necessitats financeres de les empreses i entitats, sinó que també és necessària una bona gestió dels recursos econòmics. Durant la jornada es presentaran les diferents línies d’incentius que la Generalitat posa a disposició del sector del comerç, es donaran pautes molt clares de com aplicar criteris de planificació financera en les empreses del comerç i en les Federacions i Associacions i, per últim, es donaran a conèixer diferents línies i productes financers que estan a disposició d’aquestes empreses i que poden facilitar la gestió.

Programa de la jornada

INCENTIUS DE LA DGC PER AL FOMENT DE L’ACTIVITAT COMERCIAL

RESOLUCIÓ del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, per la qual es dóna publicitat a les bases reguladores per a la concessió d’incentius en l’àmbit dels projectes col·lectius territorials i sectorials, i de suport al teixit comercial i a l’estratègia empresarial. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm – Programa 1: Reforç comercial. Programa 2: Consolidació comercial. Programa 3: Millora de la competitivitat i innovació tecnològica. Programa 4: Singularització. Programa 5: Proximitat. Programa 6: Comerç ciutat. Programa 7: Centres i eixos comercials urbans. Programa 8: Dinamització de mercats. Programa 9: Central de compres. Programa 10: Sectors agrupats. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm –

LA PLANIFICACIÓ FINANCERA EN EL COMERÇ

CONCEPTES PRÈVIS Compra de circulat: Adquisició de mercaderia per a la gestió del negoci: matèria primera, gènere per a la venda, etc. Finançament de les compres de circulant: tresoreria pròpia, pòlissa de crèdit, etc. Inversió: Adquisició d’actius amb una durada superior a un any: vehicles, reformes del local, mobiliari, etc. Finançament de les inversions: Capital propi i finançament aliè, amb una període d’amortització d’aquest no inferior a la vida útil de l’objecte de la inversió.

LA GESTIÓ DEL CIRCULANT I DE LA TRESORERIA És necessari fer una planificació de les compres i les vendes per a un exercici, detallat per mesos, trimestres, etc. Fer-ho en funció de l’històric de compres i vendes dels últims anys. Aplicar un percentatge d’augment/descens, en funció de la tendència general de l’activitat i del sector. Aplicar el concepte de Tendència Anual Mòbil (TAM). Separar despeses familiars de les despeses de l’activitat. Valorar la necessitat de contractar una pòlissa de crèdit amb una entitat financera.

EL FINANÇAMENT DE LES INVERSIONS Combinació de: Finançament propi. Finançament aliè: Préstec, leasing, renting, etc. Termini d’amortització no inferior a la vida útil del objecte de la inversió. Important per al manteniment de l’equilibri financer de l’empresa.

LA NEGOCIACIÓ AMB LES ENTITATS FINANCERES Quan s’ha de fer? Sempre que sigui necessari finançament aliè, tant per a operacions de circulant com per a operacions d’inversions. Què s’ha d’explicar? Dades que ajudin a comprendre l’evolució del negoci, les seves perspectives i els beneficis esperats de l’operació financera que es demana. Les dades s’han de basar en documentació objectiva: balanços, comptes de resultats, comptes anuals, declaracions fiscals, etc. Important Tenir en compte la coherència de la documentació presentada, sobretot si es presenta a més d'una entitat financera.

No es pot confiar la solució d’una mala gestió a l’obtenció d’un crèdit. Sol·licitud amb coherència: Amb el producte que es ven. Amb la finalitat per al que es demana. Per l’import necessari realment. Escollir el termini d’amortització adient, segons el tipus d’operació a finançar: inversió o circulant. Sol·licitud amb transparència: En la documentació a lliurar a l’entitat financera. En les finalitats reals de l’operació. Amb els beneficis esperats. LA NEGOCIACIÓ AMB LES ENTITATS FINANCERES

FONTS DE FINANÇAMENT PER AL COMERÇ

Gestió de tresoreriaFinançament -Comptes corrents -Dipòsits a termini -Dipòsits estructurats -Fons d’inversió / Valors -Circulant o curt termini -Inversions o llarg termini Assegurances i previsióGestió de negoci -Protecció patrimoni: multirisc comerç i assegurances de crèdit. -Protecció contra reclamacions: RC comerç i directius. -Previsió social: assegurances d’autònoms, vida, accidents de conveni, baixa per malaltia, i plans de pensions de promoció conjunta -Protecció de la salut: assistència sanitària. -TPV -Finançament clients comerç -Targeta d’empresa -Banca electrònica (ctnet) -Serveis per a directius Productes financers

INSTITUTO DE CRÉDITO OFICIAL INSTITUT CATALÀ DE FINANCES AVALIS Altres fonts de finançament