LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR Lourdes Escobar. Primer d’ ESO

ÍNDEX 1.La Terra, un planeta del sistema solar 1.1. La rotació de la Terra: els dies i les nits 1.2. La translació de la Terra: les estacions de l’ any 2.La Terra, el planeta blau: forma i dimensions 3. Situar-nos en l’ espai terrestre: orientació i localització 3.1 Els fusos horaris 4. La representació de la Terra: mapes i projeccions

1.La Terra, un planeta del sistema solar La Terra és un planeta del sistema solar, és a dir, un cos sense llum pròpia que gira al voltant del Sol. El Sol és un estel mitjà situat en un extrem de la galàxia anomenada Via Làctia. Un estel és un astre amb llum i calor pròpies. La nostra galàxia és formada per milions d’estels (com el Sol) que tenen llum pròpia i planetes i satèl·lits que giren al seu voltant. L’Univers, format per milions de galàxies, és el conjunt de tots els cossos celestes (estels, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes…) i de l’espai que els conté. La Terra forma part d’un sistema dinàmic en el qual hi ha quatre elements que es relacionen i s’influeixen mútuament: l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la biosfera.

L’ Univers

El Sistema Solar està format per un estel central, el Sol, vuit planetes principals ( Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Júpiter, Saturns, Urà, Neptú), cinc planetes nans identificats ( Ceres, Plutó, Haumea, Makemake, Eris) i molts cossos celests. Els planetes, igual que la Terra, giren al voltant del Sol i no tenen llum pròpia. Els satèl·lits són astres que giren al voltant d’alguns planetes. Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació, seguint una trajectòria anomenada òrbita. Segons la distància respecte del Sol els planetes es divideixen en: planetes interiors i planetes exteriors.

Sistema Solar

1.1. El moviment de rotació de la Terra: els dies i les nits La Terra gira sobre si mateixa, en un moviment anomenat de rotació. Per fer una volta complerta triga aproximadament 24 hores. El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits. Si la Terra no fes aquest moviment una part de la Terra sempre estaria fosca i l’ altra il·luminada. La successió dels dies i de les nits fa que les temperatures de la Terra no siguin extremes i fa possible que hi hagi vida.

El moviment de rotació es produeix d’ oest a est, en sentit contrari a les agulles del rellotge.

En el seu moviment al voltant del Sol (translació), la Terra dibuixa una òrbita el·líptica i tarda a recórrer-la un any: 365 dies, 6 hores i 9 minuts. Com que els anys tenen 365 dies, les hores restants s’ acumulen i cada 4 anys s’ afegeix un dia al mes de febrer. És l’ anomenat any de traspàs o bixest. L’ eix de rotació de la Terra està inclinat i aquesta inclinació és la responsable de la successió de les estacions de l’any. Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra queda exposada als raigs solars de diversa manera, i això dóna lloc a les estacions de l’any. Durant l’ estiu i l’ hivern hi ha molta diferència entre els raig del sol que arriben a l’ hemisferi nord i a l’ hemisferi sud. Mentre en un és estiu a l’ altre és hivern. Durant la primavera i tardor la incidència dels raigs solar sobre la Terra és igual als dos hemisferis Moviment de translació: les estacions de l’ any

Moviment de translació

L’ eix d’ inclinació de la Terra i la seva forma geoide també són responsables que els raigs del Sol arribin a la superfície de la Terra amb inclinacions diferents generant grans zones climàtiques que coneixem com a fredes, temperades i càlides. A C B C

2. La Terra, el planeta blau: formes i dimensions La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen que hi ha a l’atmosfera. La Terra no és una esfera perfecta, perquè està lleugerament aplatada pels pols (geoide). Si el nostre planeta es tallés per l’equador, quedaria dividit en dos hemisferis iguals: l’hemisferi nord (o continental, perquè conté les terres d’ Àsia, Europa, part d¡ Àfrica i d’ Amèrica ) i l’hemisferi sud (o marítim perquè hi predominen els grans oceans) La superfície total de la Terra és de km 2, aproximadament 1000 vegades la superfície d’Espanya. El seu diàmetre polar és inferior a l’ equatorial, cosa que demostra que la Terra no és una esfera perfecta. La Terra Hemisferi nord i hemisferi sud

Les dimensions de la Terra

3. Situar-nos en l’ espai terrestre: orientació i localització Els punts cardinals. Orientació Per orientar-se o localitzar un lloc s’utilitzen els punts cardinals, que posseeixen una relació directa amb el moviment aparent del Sol al cel al llarg del dia, conseqüència del moviment de rotació de la Terra. Els punts cardinals se situen sempre a cada un dels quatre costats del rectangle o quadrat que conté un mapa:

L’Est correspon a l’espai de la part dreta del mapa. Una persona pot orientar-se en funció del moviment del Sol a l’horitzó, si assenyala amb el braç dret cap on surt el Sol, aquest lloc correspon amb l’Est. L’Oest correspon a l’espai de la part esquerra del mapa. Quan ens orientem en qualsevol lloc de la Terra, com en el cas anterior, coincideix amb el braç esquerra, el que assenyala el lloc on es pon el Sol. El Nord correspon a l’espai de la part superior del mapa. Davant, quan ens orientem en qualsevol lloc de la Terra. La direcció nord (ombra més curta quan el Sol està més alt i que sempre i durant tot l'any assenyala la mateixa direcció) és la de referència bàsica per a determinar totes les altres direccions. El Sud correspon a l’espai de la part inferior del mapa. Darrera quan ens orientem en qualsevol lloc de la Terra. A més, l’espai que existeix entre dos punts cardinals pot designar-se mitjançant els anomenats punts cardinals compostos: Nord-est, Nord- oest, Sud-est i Sud-oest.

La brúixola Hi ha diverses maneres de trobar el Nord. La millor és utilitzant la brúixola, que és una agulla imantada situada sobre un eix. El magnetisme terrestre atrau l'agulla imantada cap al Nord (també es pot dir pol magnètic o nord magnètic). La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què convencionalment es divideix la volta de l'horitzó

Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicació exacta, els cartògraf van crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques. Las coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als mapes i que formen una quadrícula. Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0 o. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich és el meridià 0 o. Coordenades geogràfiques

Per situar exactament un punt a la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0 o ). Pot ser nord o sud. La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0 o ). Pot ser est o oest. Les coordenades s’ expressen en graus, minuts i segons. Actualment disposem del GPS o sistema de posicionament global. Un sistema d’orientació i navegació basat en la recepció d’ informació que emet una xarxa de 24 satèl·lits, situats a diferents òrbites i a uns km d0 altitud. Per localitzar un punt sobre la Terra s’ utilitzen com a mínim 4 satèl·lits.

Punt B: latitud 20 º Nord, longitud 120 º Est Punt C: latitud 40 º Sud, longitud 80 Oest Punt D...

A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa de dia primer als llocs situats cap a l’est, que és la posició per on surt el Sol. A Espanya es fa clar abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galícia. Com que el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris. Així, tots els llocs situats en un mateix fus o zona horària tenen la mateixa hora. Podem trobar però que per qüestions polítiques, econòmiques... Un país decideixi pertànyer a un fus horari diferent al seu natural. Un exemple d’ aquest fet és Espanya. 3.1 Els fusos horaris

4. La representació de la Terra: mapes i projeccions La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi; però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra. Per això els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny. Actualment, els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials. Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-nos.

Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital. Projecció cilíndrica

Projecció cònica Projecció plana o zenital

Tipus de mapes, els signes convencionals i lectura En general, els topògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics. Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes. Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics, al divisió política, comunicacions, consum d’ energia… Topogràfic

Temàtics

L’escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per poder ser representada al mapa. L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció) o de manera gràfica (una línia recta dividida en segments). En l’ escala numèrica el numerador de la fracció és la unitat i el denominador és el nombre pel qual s’ ha de multiplicar qualsevol distància del mapa per obtenir la distància real sobre el terreny. En l’ escala gràfica cada segment indica la distància real. En funció de l’escala els mapes poden ser : -d’escala gran (denominador petit). Comprenen poc territori, però tenen un detall d’ informació molt gran, com per exemple una localitat. - d’escala petita (denominador gran). Comprenen un territori extens, però amb un detall d’ informació petit, com per exemple un continent.

Cada element representat al mapa s’hi indica per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals. A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat. Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mides i gruixos diversos. escala Unitats de relleu de la Península Ibèrica títol cenet.org%2Fgps%2FDocs%2520definitius%2Fllegenda.pps&ei=Ul89U5jUD8P17AaWnoG4Cw&usg=AFQjCNFb5m7i QkEivr0G7pYf6FOdV4WzHg&bvm=bv ,d.ZGU

Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la informació que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.

Apunts i activitats diverses online Orientació i coordenades WEBTECA Apunts, vídeos i imatges Activitats interactives i animacions