Matrimoni, organització familiar i els noms dels romans Família romana Matrimoni, organització familiar i els noms dels romans

Matrimoni La paraula matrimoni té com arrel la paraula llatina mater (mare), ja que la principal finalitat del matrimoni era que els fills mantinguessin els costums familiars. El casament de dos joves depenia gairebé exclusivament dels pares; poques vegades es tenia en compte l'opinió dels interessats. Una vegada decidit el matrimoni el primer pas de la celebració era dels sponsales. Era una cerimònia privada i s'obligava a indicar-se legalment. Davant la llei, només els ciutadans romans tenien dret a casar-se. Els homes eren considerats aptes per casar-se als catorze anys i les dones als dotze.

Hi havia dues formes de matrimoni: MATRIMONI cum manu: la dona passava a formar part de la família del marit. El marit era propietari de tots els seus beneficis. MATRIMONI SINE MANU O LLIURE: l'esposa seguia sent de la seva família paterna i conservant els seus drets succesoris de la seva família d'origen. Era propietaria dels seus beneficis.

CERIMÒNIA Abans de la ceremònia, davant de varis testimonis, el marit li entregava a la novia un anell que se'l posava al dit anul·lar de la mà esquerra. La data del casament es preferia durant el juny, concretament la segona quinzena. No es volien casar al mes de maig, ja que era el mes dels morts. Passat el casament, la novia vestia una túnica blanca, llarga fins els peus, amb un cinturó lligat de forma especial . Portava una sandàlies i un vel de color taronja, agafat amb una corona de flors. El lloc de la ceremònia (casa del marit) es decorava amb flors. Es realitzava el sacrifici de si els Déus eren partidaris a l'acte. El banquet es celebrava a casa d'ella fins la posta de sol.

DIVORCI El divorci era informal. La dona abandonava la casa i s'emportava el seu dot. Desgraciadament, els fills es quedaven amb el pare i no amb la mare.  En l'època imperial, les dones eren escasses i per tant, no era estrany que hi hagués circulació de dones, podien arribar-se a casar cada any amb un home diferent.  L'opció de casament més arcaic, el usus, feia que hi hagués un divorci immediat si la dona passava més de tres nits fora de casa. 

LA INFIDELITAT AL MATRIMONI ROMÀ: L'emperador August va intentar reprimir la infidelitat ja que era un delicte marcat per la llei, però no ho va aconseguir ja que era molt freqüent.  En aquell temps, com era d'esperar, en el cas de l'home infidel es considerava un delicte menor, mentre que en el cas de la dona infidel es considerava un delicte greu.  L'home podia matar, si volia, la dona infidel i l'amant, o quedar-se amb els seus béns. El càstig que imposava la llei també era la mort. S'exiliava l'adultera amb plom desfet en el coll. 

LA GENS ROMANA

El PATER FAMILIAS La família era presidida pel pater familias, el qual gaudia d’una autoritat gairebé absoluta sobre tots els membres de la família. Aquesta autoritat era anomenada patria potestas. Ell era l’amo absolut del patrimoni familiar i només ell tenia capacitat jurídica.

ELS TRIA NOMINA Els noms dels ciutadans masculins i lliures constaven de 3 elements:

L’AGNOMEN A més del tria nomina, un ciutadà romà en podia portar un altre, l’agnomen, que generalment indicava alguna gesta bèl·lica. Per exemple: Africanus (el que havia lluitat a Àfrica) Publius Cornelius Scipio Africanus Si un infant era adoptat, rebia el tria nomina de l’adoptant i un quart referit al seu origen. Per exemple: Caius Iulius Caesar Octavianus

EL NOM DE LES DONES Les dones normalment no disposaven de praenomen ni d'agnomen i se les anomenava feminitzant el nomen del pare (per exemple, la filla de Gai Juli Cèsar fou Júlia). Quan calia especificar més la identificació, durant l'era republicana inicial s'hi afegia l'ordinal que ocupava entre les germanes (per exemple: Júlia Prima, Júlia Secunda o Júlia Tertia) o bé, si només sobrevivien dues germanes, també s'utilitzava la fórmula Maior o Minor.