Una noia s’esperava en una sala d’un gran aeroport.
Com va preveure una llarga espera va decidir comprar-se un bon llibre i un paquet de galetes.
Es va asseure cercant la posició més còmode possible, i es va posar tranquil·lament a llegir , disposada a pasar una bona estona .
Al costat del seu seient on hi havia el paquet de galetes , un home va obrir una revista i , també va iniciar la lectura.
Quan ella va agafar una galeta , l’home també en va agafar una altra. Ella es va irritar per aquell comportament, però no va dir res, però ... Va pensar: -“Quin morró!”
Cada vegada que ella agafava una galeta, l‘home feia el mateix. Cada cop , ella, s’anava enfandant més, però no volia fer un número, no volia fer un espectacle...
Quan només quedava una galeta, va pensar: -” I...ara que farà aquest cara dura?” L’ home va agafar l’última galeta , la va partir en dos trossos i li va donar la meitat.
Bé , això ja passava de mida... – va pensar. Estava molt enfadada! En un rampell de geni, va agafar el llibre i les seves pertinencies i va marxar disparada.
Quan ja estava situada al seu seient de l’avió, va abrir el seu bolso i... Sorpresa! va trobar el seu paquet de galetes intacte i ben embolicat amb el paper de cel.lofana.
Es va sentir incòmode amb ella mateixa.
L’ home havia compartit amb ella les seves galetes sense cap problema, sense cercar explicacions... sense irritar-se...
... ella se havia enfadat tant, pensant que havia tingut que compartir les seves galetes amb un estrany...i ara já no tenia cap possibilitat de demanar perdó ni de donar una explicació al fet...
Hi ha quatre coses que no podrem recuperar mai ...
Una pedra .... Després d’haver-la llençat...
Una paraula.... ..després d’ haver-la dit!
Una oportunitat... .... després d’ haver-la perdut! !
El temps... ...quan ja ha passat !