(a partir d’un text de l’Eduard Sala) A Sor Genoveva (a partir d’un text de l’Eduard Sala) 2015
Una vida fèrtil donada al servei dels pobres: a les barraques, als carrers, a les presons, al costat del llit abans de morir de sida o quan les drogues o l’alcohol t’havien derrotat.
Sor Genoveva era al costat sempre. Acompanyava a viure i acompanyava a morir per a néixer de nou.
Inspirada per Jesús de Natzaret i pel carisma de Lluïsa de Marillac i Vicenç de Paül, sor Genoveva va impulsar l’atenció a les persones abocades als nous marges.
Parlar de sor Genoveva és: sentir una mirada amorosa que et desvetlla l’ànima, rebre una carta o una visita a la presó quan ningú t’espera fora, notar una mà que et toca i t’acarona mentre parla d’un Déu que t’estima i que et coneix pel nom, saber que hi ha una porta incondicionalment oberta perquè t’acull i et perdona...
Parlar de sor Genoveva és conèixer algú que ha portat a la vida allò de “veure el rostre del Déu de Jesús” en cada pobre. Perquè, per sor Genoveva, en cada “pobre” hi reconeixia Déu. No eren paraules. Era vida.
Sor Genoveva sempre ha tingut el cor ple de noms. No deixava indiferent perquè t’estimava. No ens ha deixat perquè l’estimem. Perquè ens ha tocat el cor.