Detecció precoç e IB del consum de risc d’alcohol en patologia crònica

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
e-health i terciarisme
Advertisements

Alcohol i cronicitat Grup de treball alcohol i altres drogues CAMFiC.
Abordatge e intervenció breu del consum d’alcohol:
Abordatge e intervenció breu del consum d’alcohol:
Maneig del Risc Cardiovascular Global
Coordinació CAS-Atenció Primària
Curs de formació de formadors per referents en alcohol
Intercanvi terapèutic en atenció primària.
El benchmarking, una eina que contribueix a la millora dels resultats
El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya
Cap a l’escola dels grans de la mà del CDIAP i l’EAP
MEMÒRIA DELS SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT DE TORELLÓ. ANY 2010
i el que no es pot avaluar
Atenció a la dependència al Medi Rural
La Consolidació de la Infermera com a Gestora de Casos
SEMINARI: L’ORIENTACIÓ I LA PREVENCIÓ DE L’ABANDONAMENT ESCOLAR ALS CENTRES D’ADULTS. CURS Grup 1 La informació dels centres d’adults.
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
Alcohol i cronicitat Grup de treball alcohol i altres drogues CAMFiC.
FORMACIÓ CONTINUADA · DAP CAMP DE TARRAGONA
Escola de cuidadors. Escola de cuidadors Una mica d'Història.
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES
Àrea de Serveis personals, Benestar i Famílies
TIC I NOVES APLICACIONS EN SALUT. LA VISIÓ DES DE LA CONSULTA
PROGRAMA ATENCIÓ PRIMÀRIA SENSE FUM (PAPSF)
SERVEI DE SUPORT PRELABORAL a les escoles 1 1.
Trastorns de l’alimentació
Ports Nets: Un model de gestió integrada
Programa BIBE: perspectives de futur
III Jornada de transport sanitari
Jornades tècniques Novembre 2009
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
15 de novembre Dia sense alcohol
Estudi sobre la salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya La salut de l´estudiant de medicina Carlos Garcia.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
La imatge del canvi 1 Sílvia Mirete INTRODUCCIÓ OBJECTIUS
CSMIJ Sarrià-Sant Gervasi
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
LA PREVENCIÓ I LA REDUCCIÓ DE RISCOS EN EL CONSUM DE DROGUES
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
JORNADA DE TREBALL L’ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITARIA
Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte de Barcelona RONDA 1 Resultats a data 19/12/2012 Entre desembre del 2009 i desembre de 2011 es va.
SALUT MENTAL.
PFZ de Cerdanyola ABRIL 2016.
Grups interactius a L’Esquitx
DETECCÓ PRECOÇ ÉS PREVENCIÓ
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
Seminari d’Educació Especial
PLA DE SERVEIS INDIVIDUALITZATS
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
SALUT MENTAL.
Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació del Vallès Oriental ( ) Presentació del Pla de treball Consell d’Alcaldes del.
15 de novembre Dia sense alcohol
SALUT MENTAL.
Taula sectorial de Salut Mental i Addiccions Avaluació i línies de treball Secretaria del CMSS Setembre 2014.
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
Taula sectorial de Diversitat funcional Avaluació i línies de treball
PRIMERES VISITES AMB PROCEDÈNCIA ENSENYAMENT
IV Jornada de la XaROH del Programa Beveu Menys
Pla Integral de Salut Mental
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
Promoció de la salut i programació sanitària
Àrea d’Atenció a les Persones
II JORNADA de SALUT MENTAL
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
Transcripción de la presentación:

Detecció precoç e IB del consum de risc d’alcohol en patologia crònica Programa Beveu Menys és un programa de la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut, que actualment compta amb la col·laboració de CAMFiC i AIFICC. Desenvoluparem un curs de 4 o 8 hores segons el que l’EAP ha acordat. Subdirecció General de Drogodependències

Guió 09:00h–09:30h Per què alcohol i malalties cròniques?   09:00h–09:30h Per què alcohol i malalties cròniques? El Beveu Menys en el Pla de salut 2011-2015 Estela Díaz Subdirecció Drogodependències. Agència Salut Pública 09:30h–11:00h Abordatge del consum de risc d’alcohol en el pacient amb HTA Antoni Duran ABS Valls Urbà 11:00h–11:30h Descans 11:30h–12:30h Alcohol i Depressió. Abordatge i intervenció breu en el consum de risc d’alcohol en persones amb depressió 12:30h–13:00h Debat final

1 Beveu Menys al Pla de salut 2011-2015 A partir d’aquesta diapositiva començarem a veure com s’aborden els problemes relacionat amb el consum d’alcohol. El primer que hem de saber és quantificar el consum.

Programa Beveu Menys Programa de la Subdirecció General de Drogodependències (Departament de Salut) en col·laboració amb les societats CAMFiC i AIFICC El programa Beveu menys pretén dotar als professionals de l’Atenció Primària dels coneixements i els instruments necessaris per poder fer identificació precoç i intervencions breus en els bevedors de risc. Amb l’objectiu de disminuir la incidència i prevalença dels trastorns relacionats amb l’alcohol i la síndrome de dependència. Pretén desenvolupar i difondre a tota l’Atenció Primària de Salut un protocol d’intervenció estandarditzat consisten en: identificació precoç intervenció breu L’objectiu final és disminuir la incidència i prevalença dels trastorns relacionats amb l’alcohol i la síndrome de dependència.

Què promou el programa Beveu Menys? La informació i formació continuada dels seus membres La millora del coneixement sobre les actuacions preventives L’intercanvi d’experiències entre els seus membres La participació en jornades i congressos Les iniciatives de recerca sobre el tema La participació en accions comunitàries Informació i formació Coneixements Intercanvi experiències Jornades Recerca Accions comunitàries

Materials programa Beveu Menys

Recursos en línia: Plataforma per a referents Canal drogues Eina de comunicació i intercanvi entre els referents de la XaROH. Recull de notícies del programa Actualització constant de notícies sobre alcohol Informació actualitzada sobre alcohol i drogues adreçada a professionals i població general Hemeroteca virtual: Recull de materials de drogues realitzats a Catalunya

V Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 2 d’octubre 2014 Jornada d’intercanvi d’experiències dels referents i d’actualització de les novetats del programa i dels temes d’alcohol.

Pla de salut 2011-2015. Objectius I Implementar les estratègies de detecció precoç i intervenció breu del consum de risc d’alcohol a l’atenció primària de la regió de Tarragona, i adaptar-les adequadament per poder incidir en aquells malalts que presentin les malalties cròniques prioritzades en el pla de salut. Definir un model de qualitat en l’atenció al consum de risc d’alcohol i als problemes de salut i socials que ocasiona que vagi des de la detecció precoç al tractament i garanteixi la continuïtat assistencial (primària – hospital) i una millor evolució de les malalties cròniques.

Pla de salut 2011-2015. Objectius II Definir el model de programa territorial que integri les activitats de salut pública en l’àmbit de la disminució del consum de risc d’alcohol (normativa, prevenció inici en escoles, activitats comunitàries, promoure l’equitat en l’atenció, activitats de sensibilització i màrqueting social) i assistencials (detecció del consum i consell per a reducció del consum, coordinació i derivació entre nivells assistencials)  Èmfasi en Beveu menys Objectius secundaris: Definir els requeriments mínims d’informació a recollir a l’HC i Sistema d’Informació de Salut Pública i els indicadors pel registre i recordatori de les activitats i pel seguiment del procés Millorar els continguts definits a Canal Salut

Pla de salut 2011-2015. Resultats esperats Augment del cribratge del consum de risc d’alcohol en la RS de Tarragona Millor identificació dels bevedors de risc en la RS de Tarragona Augment del consell a bevedors de risc en la RS de Tarragona Augment del percentatge de pacients crònics (hipertensió, depressió...) atesos a l’atenció primària de la RS de Tarragona que han estat degudament explorats i seguits pel seu consum d’alcohol Satisfacció dels participants i de la població amb el projecte. Proposta de millora per la coordinació primària i hospitalària

Per què alcohol i patologia crònica? Fer intervenció breu sobre alcohol en adults grans a l’AP fa disminuir el seu consum d’alcohol (Coulton S, Kaner E, et al. 2008) La intervenció breu en alcohol més un control analític, pot reduir el consum d'alcohol i el % dels valors en sang en pacients d’AP amb tractament per a la diabetis tipus 2 i la hipertensió (Fleming M, et al. 2004) El consum de risc d’alcohol i drogues augmenta la prevalença de vuit problemes mèdics, incloent malalties com lesions i la hipertensió. El cribratge i la intervenció breu aquest grup de població pot detectar precoçment els riscos per a la salut (Mertens JR, et al. 2005)

Potenciar el cribratge d’alcohol Preferiblement: Cribratge sistemàtic: Cribrar el consum d’alcohol a tota la població atesa a l’atenció primària com a mínim una vegada cada dos anys En l’actualitat 45%.-50% En tot cas: Cribratge oportunista: Cribrar a tota la població amb patologia crònica (relacionada amb l’alcohol) en especial Hipertensió i Ansietat/Depressió. Cribrar a tota la població en què el consum d’alcohol estigui desaconsellat Persones que facin ús de medicaments incompatibles amb l’alcohol (tolerància creuada, etc) Dones embarassades Persones amb malalties causades per l’alcohol Intervenció breu a tots els consumidors de risc d’alcohol

Es fa cribratge a les consultes d’atenció primària? Creieu que s’està fent cribratge d’alcohol en pacients crònics? Posada en comú de les dificultats o facilitadors (història clínica, indicadors, derivacions...)

2 Abordatge del consum de risc d’alcohol en el pacient amb HTA A partir d’aquesta diapositiva començarem a veure com s’aborden els problemes relacionat amb el consum d’alcohol. El primer que hem de saber és quantificar el consum.

Alcohol i Hipertensió L'alcohol augmenta la pressió sanguínia i augmenta el risc d'hipertensió, d'una manera dependent de la dosi, amb tot tipus de begudes alcohòliques, i en homes i dones El consum d'alcohol, fora dels àpats, s'ha associat amb un major risc d'hipertensió. Amb un consum d'alcohol de 10,50 grams al dia, les possibilitats que la hipertensió és causada per l'alcohol és de voltant de 13,50% Amb un consum d'alcohol de 50 grams al dia, les possibilitats que la hipertensió sigui causada per l'alcohol és d'aproximadament 50%. Font: http://amphora.caint.com/block3/content/51/Cardiovascular-diseases

Proporció de trastorns cardiovasculars deguts a l’alcohol (%) per núm Proporció de trastorns cardiovasculars deguts a l’alcohol (%) per núm. de consumicions per dia, edats 15-60 Si tens hipertensió (HTA) i prens 1 consumició al dia, hi ha un 12% de probabilitats que la HTA es degui a l’alcohol Hipertensió % d’hipertensió degut a l’alcohol 17

Proporció de trastorns cardiovasculars deguts a l’alcohol (%) per núm Proporció de trastorns cardiovasculars deguts a l’alcohol (%) per núm. de consumicions per dia, edats 15-60 Mentre que, si prens 10 begudes al dia, hi ha un 75% de probabilitats que la teva HTA es degui a l’alcohol Hipertensió % d’hipertensió degut a l’alcohol 18

4 Alcohol i Depressió. Abordatge e intervenció breu. En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

Associació entre trastorns mentals i alcohol Associació (OR) entre els trastorns mentals, darrers 12 mesos en població general en països europeus. Projecte ESEMeD. 20

Alcohol i Ansietat Hi ha evidència que el trastorn d’ansietat pot ser primari a un consum problemàtic d’alcohol i a la inversa. El consum d’alcohol, en general, està associat a una disminució de l’ansietat a curt termini però a un efecte rebot, i d’augment de l’ansietat, a llarg termini. L’alcohol agreuja els trastorns de la son. El consum de fins a 2-3 UBE abans de dormir pot induir el son, però quests efectes disminueixen amb el consum continuat durant tres dies. Font: http://amphora.caint.com/block3/content/36/Neuropsychiatric-conditions

Alcohol i Depressió El consum elevat d’alcohol pot anar associat a un sentiment positiu i/o d'eufòria, no obstant, l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, i en les hores posteriors al seu consum els símptomes depressius son comuns. En estudis als EUA, fins a 12% de les persones amb depressió unipolar eren dependents de l’alcohol, i el 28% de les persones dependents de l’alcohol tenien un trastorn depressiu major. El consum d’alcohol, especialment la dependència a l’alcohol, és un factor de risc per als trastorns depressius de forma dosis depenent (a més consum més risc). Els trastorns depressius milloren en deixar de consumir alcohol (abstinència). Font: http://amphora.caint.com/block3/content/37/Neuropsychiatric-conditions

Subdirecció General de Drogodependències Contacte Gràcies! Equip Beveu Menys Programa Beveu Menys Subdirecció General de Drogodependències Departament de Salut C/ Roc Boronat, 81-95 08005 Barcelona Tel. 935 513 609 beveumenys.salut@gencat.cat