Coordinació CAS-Atenció Primària

Presentación del tema: "Coordinació CAS-Atenció Primària"— Transcripción de la presentación:

1 Coordinació CAS-Atenció Primària
Joan Colom Subdirecció General Drogodependències

2 Agenda Benvinguda Situació actual Beveu Menys
   09:00h–09:15h Benvinguda 09:15h-09:45h Situació actual Beveu Menys Joan Colom. Agència Salut Pública 09:45h-10:30h Treball amb l’AP: Detecció precoç e IB Lidia Segura. Agència Salut Pública 10:30h-11:00h Descans 11:00h–12:00h Treball amb l’AP: Model motivacional 12:00h-13:00h Derivació CAS Anàlisis situació i millora de la coordinació Propostes model coordinació

3 Situació actual BM 1 En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

4 Xarxes internacionals Setmana del cribratge i sensibilització
Programa Beveu Menys Projectes catalans: ASSIST Laboral Embaràs Hospitals Projectes nacionals EFAR 1 pregunta Acció 8 PND Projectes europeus PHEPA I-II AMPHORA ODHIN BISTAIRS Xarxes internacionals Inebria (500 membres) Accions comunitàries Setmana del cribratge i sensibilització 20 ANYS

5 Orígens Fases Objectius Fase I Validar l’instrument de cribratge AUDIT
( ) Fase II Demostrar l’eficàcia de les intervencions breus ( ) Fase III Avaluar les estratègies més eficaces per ( ) implementar el consell breu en l’APS Fase IV Fer disseminació i implementació general de la (1998-…) intervenció precoç en matèria d’alcohol des de l’APS

6 Implementació iterativa
Adaptació del programa de formació Formació de formadors Adaptació dels materials d’intervenció DISSEMINACIÓ Aquesta diapositiva mostra les diferents fases del programa des de que es va iniciar la difusió a l’Atenció Primària. Al 2002 es va iniciar la formació del personal de la XAD, que posteriorment van fer la primera formació als diferents equips de AP. En una segona fase, al 2006, es va crear la Xarxa de Referents d’Alcohol (XaROH) on es va iniciar la formació de formadors dels diferents equips de primària. Des de 2009 la formació de formadors es fa a traves del Grup de Treball d’Alcohol de CAMFIC amb el suport de AIFICC. Formen part de la XaROH els professionals de medicina de família i d’infermeria de l’AP interessats a millorar l’abordatge preventiu dels problemes derivats del consum d’alcohol. Pretén facilitar la formació continuada dels EAP en la detecció precoç i la intervenció breu en el consum de risc d’alcohol i monitorar-ne la implementació. La XaROH promou: la informació i formació continuada dels seus membres la millora del coneixement sobre les actuacions preventives l’intercanvi d’experiències entre els seus membres la participació en jornades i congressos les iniciatives de recerca sobre el tema ABS Professionals de l’AP Creació XaROH IMPLEMENTACIÓ Adaptació del programa de formació Formació de formadors Grup de Treball Alcohol CAMFiC-AIFICC Adaptació dels materials d’intervenció

7 Eines d’implementació
2010- Pla de Govern Pla de salut Reforma Salut Pública Pla director de SM i Addiccions Eines estratègiques 2006- Llibre blanc de prevenció 2008- Pla d’acció en drogues Eines d’implementació 2006- Carteres de serveis i contractes proveïdors Programa Beveu Menys

8 Derivació a tractament Identificació precoç / Cribratge
Model SBIRT (EUA i Catalunya) Derivació a tractament SBI (Europa) Identificació precoç / Cribratge Intervenció breu XAD

9 Conveni CAMFiC i AIFICC
Programa de la Subdirecció General de Drogodependències (Departament de Salut) en col·laboració des de 2009 amb les societats científiques: CAMFiC i AIFICC: Grup alcohol i altres drogues de CAMFiC i AIFICC Format per professionals de medicina e infermeria interessats en l’abordatge dels problemes d’alcohol a l’AP Col·laboració en: Actualització dels materials del programa Procés formatiu: formació de formadors... L’àmbit de recerca: participació en estudis clínics I d’altres accions (ICS, ...)

10 Implementació programa BM PROVEÏDORS i ORGANITZACIONS
PROFESSIONALS POBLACIÓ GENERAL PROVEÏDORS i ORGANITZACIONS

11 Professionals: Formació i suport
Guies Vídeos Formació actualització 3 hores formació referent AP 1 hora suport CAS/any PROFESSIONALS Activitats formatives Plataforma Formació de formadors Formació contínua Jornada XaROH Implementació programa BM POBLACIÓ GENERAL Informació sobre cursos Notícies d’alcohol Accés a materials PROVEÏDORS i ORGANITZACIONS

12 Implementació programa BM PROVEÏDORS i ORGANITZACIONS
Canal Drogues Població general Material en línia Material audiovisual Pòsters POBLACIÓ GENERAL PROFESSIONALS Implementació programa BM Setmana Del cribratge Tríptics PROVEÏDORS i ORGANITZACIONS

13 Proveïdors i organitzacions
Acreditació centre BM Reconeixement figura referent Aquí et podem ajudar Reconeixement en la carrera professional (hores per formació, ...) Objectiu CATSALUT Millorar la detecció del consum de risc d’alcohol en la població entre 14 i 80 anys assignada, atesa. Canvis història clínica PROFESSIONALS POBLACIÓ GENERAL Inclusió AUDIT C Millores en la terminologia alcohol Adaptació ítems consell d’alcohol Implementació programa BM PROVEÏDORS I ORGANITZACIONS Beveu menys en tots els documents estratègics Pla de Salut

14 Centres AP amb referent
10 anys d’implementació del Beveu Menys a l’Atenció Primària Professionals adherits a la xarxa de referents en alcohol (XaROH)

15 ABS formades

16 Cribratge alcohol Catalunya

17 Derivació AP-XAD Font: Sistema d’informació de drogodependències 2013

18 Difusió

19 2 Detecció precoç e IB en el consum d’alcohol a l’AP
En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

20 Factors de risc – Europa occidental 2010
Lim S et al. (2012), A comparative risk assessment of burden of disease and injury attributable to 67 risk factors and risk factor clusters in 21 regions, 1990—2010: a systematic analysis for the GBD Study 2010, Lancet, 380, 9859,

21 Droga principal per la qual es demana tractament a la XAD (1987-2013)

22 Terminologia en alcohol
Recomenada Abstinència Consum de baix risc Consum de risc Consum perjudicial Dependència de l’alcohol No Recomenada Consum moderat d’alcohol Consum raonable, consum social Consum excessiu Alcoholisme Abús d’alcohol Consum indegut de l’alcohol En l'actualitat hi ha uns termes que utilitzàvem fins ara que no son gaire adients per parlar de consum d’alcohol; hem d’intentar parlar de consum de risc , perjudicial y dependència i evitar termes com: Consum moderat: no sabem quina es realment la moderació (cadascú pot dir la seva). Consum raonable o social: no hem quantificat i desconeixem exactament a quin nivell arriba. Consum excessiu: probablement es tracta d’un bevedor de risc, no sabem si té dependència o algun problema relacionat amb el seu consum Alcoholisme: intentar no “etiquetar” a les persones amb aquest terme. Podem parlar de dependència, consum perjudicial. Abús d’alcohol: aquest terme està descrit al DSM-IV, seria l’equivalent al consum perjudicial Consum indegut: sembla que es tracta més d’un terme més moral que mèdic.

23 Identificació del consum de risc Contínuum
Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 21 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992

24 UBE (Unitat de Beguda Estàndard)
Una beguda estàndard conté, de mitjana, 10 g d’alcohol 1 UBE 2 UBE Una copa de vi o cava (50 ml) Una cervesa Un cigaló o xopet Una copa de conyac Un whisky Un cubata L’UBE a Espanya és de 10 gr d’oh, des de 1999, estudi publicat en Medicina Clínica. Es va fer un treball de camp a tota Espanya, on es va preguntar a bars, pubs, discoteques, sortida de supermercats, a dir on es podia beure o comprar begudes alcohòliques, i sels preguntava que quan demanava un cubata, vas de vi o sels posaven ... quines mesures utilitzaven. Hem de pensar que les UBE a cada país pot ser diferent, Exemple Canada 12g, a Anglaterra 8 gr a Japó 20gr ... Per tant a Espanya 1 UBE es 1copa de vi, cava..... i 2 UBE es quan parlem de destil·lats

25 Cribar consum d’alcohol a la consulta d’Atenció Primària · I
A qui? Tota la població a partir de 15 anys. Especialment: Adolescents Homes entre 20 i 40 anys Dones gestants Fills de pares alcohòlics Persones amb problemes socials, laborals o familiars (aturats, vidus...) Professions de risc (conductors, treballadors de la construcció, cambrers, agents comercials, executius...) Explica que, hem de cribrar a tota la població que acudeix a les nostres consultes però, en cas de sobrecarrega, de manca de temps, etc, hauriem de prioritzar els grups de més risc : adolescents, dones gestants, fills d'alcohòlics, etc Pensar que si deixem “escapar” a aquests grups pot ser que no tornin a venir en molt de temps.

26 Cribar consum d’alcohol a la consulta d’Atenció Primària · II
Quan? Com a part d’un examen rutinari de salut. Abans de prescriure medicació que pugui interactuar amb l’alcohol. Davant de qualsevol sospita de possibles problemes relacionats amb l’alcohol. Davant de qualsevol patologia amb una etiopatogènia que pugui estar relacionada amb l’alcohol. En general, en qualsevol ocasió favorable. Com? Avaluant la quantitat i freqüència de consum per detectar les persones bevedores de risc. Avaluant les conseqüències del consum d’alcohol per detectar persones dependents de l’alcohol. Qualsevol ocasió és adient per fer cribratge, tots sabem com estan les nostres consultes per decidir el moment més oportú. Com hem de cribrar : hem de conèixer quantitat i freqüència de consum (amb això detectarem bevedors de risc) i les conseqüències que poden tenir (detecció precoç de la dependència). .

27 Registre del consum d’alcohol a l’atenció primària Història clínica informatitzada
e-CAP OMI-AP ?

28 Com identificar el consum de risc d’alcohol?

29 Definició consum de risc
És una pauta de consum d’alcohol que augmenta el risc de conseqüències nocives per a la persona que beu i per a tercers. No es tradueix en problemes mèdics o psiquiàtrics actuals. Està relacionat també amb factors personals o ambientals. HOMES DONES LÍMITS DEL CONSUM DE RISC > 28 UBE setmanals ≥ 6 UBE per ocasió de consum ≥ 17 UBE setmanals ≥ 5 UBE per ocasió de consum Com ja se sap que és l’UBE, segons ingesta poden identificar el consum de risc Es a dir un consum de risc en homes es de 4 UBE dia o 28 UBE setmana. En dones 2,4 UBE al dia o 17 UBE setmana, no embarassada 6UBE dones i 5 UBE homes en un període curts de temps almenys un cop al mes. Qualsevol ingesta......  Hem de deixar clar que el consum de risc es pot traduir en conseqüències nocives tan per la persona que consumeix com també per a tercers (accidents, violència de gènere, agressivitat...), pot ser que no presenti problemes en l’actualitat i també tenir en compte que poden existir factors personals (timidesa...) o ambientals (feina, grup d’amics...) que facin que aquesta persona tingui aquest consum per trobar-se bé amb el seu entorn. Segons la ingesta podem identificar a les persones que tenen un consum de risc: En dones 2,4 UBE al dia o 17 UBE setmana, sempre en la dona no embarassada 6 UBE en dones i 5 UBE en homes en un període curts de temps (quan surt a la nit...., de festa...) almenys un cop al mes. Qualsevol ingesta en el grup de persones que surt a la diapositiva també es considera consum de risc: pensar en conductors (camioners, conductors d'autobús...., mecànics, treballs perillosos...). Es freqüent el consum de risc en persones amb malaltia mental (esquizofrènics, etc) També: QUALSEVOL CONSUM en persones que han de conduir o dur a terme activitats perilloses (treballar a una certa alçada, mecànics, etc.), infants i menors de 16 anys, dones embarassades o en període de lactància, persones que pateixen alguna malaltia o que segueixen tractaments farmacològics en els quals està contraindicat el consum d’alcohol.

30 Pautes de consum Dependència de l’alcohol Consum perjudicial
Conjunt de manifestacions fisiològiques, de conducta i cognitives, que es desenvolupen amb el consum repetit de la substància i que típicament inclouen 3 o més dels criteris CIM-10. Consum perjudicial Pauta de consum que ocasiona danys a la salut tant físics (per exemple, cirrosi hepàtica) com mentals (depressió associada al consum). Consum de risc HOMES > 28 UBE/setmanals ≥ 6 UBE/una ocasió de consum DONES ≥ 17 UBE/setmanals ≥ 5 UBE/una ocasió de consum Consum de baix risc HOMES ≤ 28 UBE/setmanals (3 diàries) DONES < 17 UBE/setmanals (2 diàries) Abstinència Sempre durant l’embaràs o la lactància materna; en cas de malalties mentals o físiques determinades, administració de certs medicaments, menors de 16 anys, persones que han de treballar amb maquinària perillosa. Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 21 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992

31 Com indentificar la dependència - Criteris de la CIM - 10
 En situacions de consum de risc o perjudicial s’ha de plantejar la possibilitat d’una dependència a l’alcohol. Puntuacions de 20 ó més en el test AUDIT orienten a la dependència (tot i que també es pot donar amb puntuacions menors). Puntuacions altes en las últimes quatre preguntes suggereix dependència. Existeixen uns criteris clínics de la malaltia recollits en el CIM-10, el Manual de la OMS per la Classificació dels Trastorns Mentals i del Comportament. La dependència a l’ alcohol es defineix com un conjunt de fenòmens conductuals, cognitius y fisiològics en el que l’ús de l’alcohol es transforma en prioritari per l’individu, respecte a altres activitats i obligacions que en cert moment van tenir major valor per a ell. Una característica central és el desig poderós de consumir alcohol i de difícil control. Quan es torna a beure després d’un període d’abstinència s’associa a una ràpida instauració del síndrome.  1.- Desig intens o vivència d’una compulsió de consumir alcohol 2.- Disminució de la capacitat per controlar el consum d’alcohol, unes vegades per controlar l’inici del consum i altres per controlar la quantitat consumida. 3.- Símptomes somàtics característics del síndrome d’abstinència quan el consum de la substància s’ha reduït o cessat o el consum de la substància amb la intenció d’alleugerar o evitar els símptomes d’abstinència 4.- Tolerància, de manera que es requereix un augment progressiu de la dosi d’alcohol per aconseguir els mateixos efectes que inicialment produïen dosis més baixes 5.- Abandonament progressiu de altres fonts de plaer o diversions, a causa del consum d’alcohol, augment del temps necessari per obtenir o consumir la substància o per recuperar-se del seus efectes. 6.- Persistència en el consum d’alcohol malgrat les seves evidents conseqüències perjudicials, com per exemple dany hepàtic, per consum excessiu d’alcohol, estats d’ànim depressius o deteriorament cognitiu

32 Abordatge de la dependència
 En situacions de consum de risc o perjudicial s’ha de plantejar la possibilitat d’una dependència a l’alcohol. Puntuacions de 20 ó més en el test AUDIT orienten a la dependència (tot i que també es pot donar amb puntuacions menors). Puntuacions altes en las últimes quatre preguntes suggereix dependència. Existeixen uns criteris clínics de la malaltia recollits en el CIM-10, el Manual de la OMS per la Classificació dels Trastorns Mentals i del Comportament. La dependència a l’ alcohol es defineix com un conjunt de fenòmens conductuals, cognitius y fisiològics en el que l’ús de l’alcohol es transforma en prioritari per l’individu, respecte a altres activitats i obligacions que en cert moment van tenir major valor per a ell. Una característica central és el desig poderós de consumir alcohol i de difícil control. Quan es torna a beure després d’un període d’abstinència s’associa a una ràpida instauració del síndrome.  1.- Desig intens o vivència d’una compulsió de consumir alcohol 2.- Disminució de la capacitat per controlar el consum d’alcohol, unes vegades per controlar l’inici del consum i altres per controlar la quantitat consumida. 3.- Símptomes somàtics característics del síndrome d’abstinència quan el consum de la substància s’ha reduït o cessat o el consum de la substància amb la intenció d’alleugerar o evitar els símptomes d’abstinència 4.- Tolerància, de manera que es requereix un augment progressiu de la dosi d’alcohol per aconseguir els mateixos efectes que inicialment produïen dosis més baixes 5.- Abandonament progressiu de altres fonts de plaer o diversions, a causa del consum d’alcohol, augment del temps necessari per obtenir o consumir la substància o per recuperar-se del seus efectes. 6.- Persistència en el consum d’alcohol malgrat les seves evidents conseqüències perjudicials, com per exemple dany hepàtic, per consum excessiu d’alcohol, estats d’ànim depressius o deteriorament cognitiu

33 Valorar la consciència del problema

34 Com intervenir en el consum de risc?
Esquema per a la intervenció un cop hem detectat consum de risc o dependència. 1.- Avaluar l’estadi del canvi—com? Fent les dues preguntes, si una negativa, estadi precontemplatiu Si les dues positives, estadi contemplatiu

35 Com intervenir en el consum de risc?
5hg4wbv

36 Què es una intervenció breu?
Estratègies motivacionals que orientin a la decisió de canvi Si la persona té consciencia del problema (contemplador) Explorar el que li succeeix, les seves preocupacions a partir del que ell expressi. Ajudar al pacient a explorar els pros/contres de la seva conducta incloent com afecta a la resta de persones del seu entorn. Preguntar les dificultats que veu respecte al canvi Donar informació útil sobre les opcions amb les que compta per a dur a terme el canvi. Donar idees sobre com el canvi li pot beneficiar. Oferir recolzament per quan es decideixi.

37 Components i esperit de les intervencions breus
Realimentar l’estat de salut i els riscos Avaluar l’estadi de canvi Donar consell demanant permís Negociar objectius i estratègies Monitorar-ne el progrés Comunicar empatia Promoure l’autoeficàcia Les intervencions breus(IB) estan orientades a posar de manifest estats interns i això tan sols es pot aconseguir per mitjà d’un plantejament que augmenti la motivació del pacient. La IB s’inspira en alguns elements de l’entrevista motivacional: -Fer feedback: vostè ha pensat que això pot ser un problema (Quina percepció en té la persona) -Vol que en parlem? Vol que li digui com ho veig? -Negociar segons objectius -Fer seguiment en properes visites. Que ens passa als professionals? Que tenim poc temps i ens centrem en el comportament de la persona, que és el resultat d’una elaboració interna del pacient, de les seves emocions, a la base del comportament, e insistim en intentar canviar-ho, per tant hem de dedicar més temps en incidir en els pensaments, que hi pensi la persona. Només incidir en el comportament quan la persona ens digui que vol canviar. Característiques del”bon professional” Empatia activa: S’ha de fer en un context empàtic—la entrevista motivacional entra quan el pacient no vol parlar, en condicions poc propicies, en pacients resistents, en fases precontemplatives, si venen forçats a la consulta... Cordialitat no posesiva—sense esperar res a canvi, a vegades sense voler estem esperant algo... Sinceridad: no disimular “Bailar al ritmo del paciente” ENFOC: És veure que passa en els pensaments de la persona. Emfasitzar responsabilitat Font: adaptat d’Etheridge RM i Sullivan E. <

38 Intervenció breu a la consulta
PAS 1 Donar informació sobre salut i riscos Comentari personalitzat i amb exemple Comentar l’ analítica i exploració física PAS 2 Avaluar l’estadi de canvi Resumir punts de vista PAS 3 Donar consell demanant permís Consell general: Beure menys té avantatges... Beure en excés sempre és perjudicial a la llarga Fer un consumo de risc no és igual que alcoholisme Consell personalitzat: Donar informació i parlar de conceptes erronis Conseqüències nocives concretes per al pacient Riscos associats si persisteix el consum Ressaltar les avantatges de reduir consum

39 PAS 4 Negociar objectius i estratègies
Considerar la opinió del pacient Estimular afirmacions d’ automotivació per al canvi Establir objectius concrets de reducció Prendre la primera copa després d’haver començat a dinar Prendre begudes no alcohòliques Beure a glops petits Planificar activitats en els moments que sol beure Fer exercici físic Considerar nous interessos: cine, esport, ... Evitar anar al bar Limitar trobades amb persones que beguin molt Davant de pressions socials que els forcin a beure dir amb fermesa: “No, gràcies, avui ja he begut suficient” Pas 5 Monitoritzar el progrés Concretar pròxima visita i fer seguiment

40 3 Model implementació motivacional Amb la primària Amb els pacients
En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

41 Situació actual 598 referents d’atenció primària de 335 centres (89%)
249 Centres formats (66%) centres no formats Centres que han rebut formació en alcohol i anualment son actualitzats pel referent Rotacions dels professionals Manca de coneixements 303 referents actius (52%) referents no actius Accés a la plataforma almenys 1 vegada Manca de temps Referent de més temes 598 referents d’atenció primària de 335 centres (89%)

42 No se si quiero y no se si puedo
Importancia i Confiança Alto Si quiero pero no puedo Si quiero y si puedo Bajo No se si quiero y no se si puedo Ni quiero ni puedo Si puedo pero no quiero Promover la consciencia Resolver la ambivalencia Promover la discrepancia interna QUERER ENGAGE FOCUS Y PODER Adaptar los objetivos Promover la autoeficacia Elicitar el diálogo del cambio mobilizador Dar un menú de opciones EVOKE PLAN

43 Escalas de Cambio En una escala del cero al diez, cuanta importancia tiene para ti ________ Por qué te sitúas en ____ y no en cero (o un número menor) Qué necesitarías para poder llegar hasta (número mayor)___ En una escala del cero al diez, cuanta confianza tienes de que lo conseguirás si te lo propones Qué necesitarías para poder llegar hasta___

44 Barreres AP Barreres personals: “No tinc temps”
Manca de temps Manca de coneixements un cop detectat el problema Dificultats per abordar casos difícils Barreres del sistema: “Poc suport” Manca de coordinació amb el CAS de referència Distància geogràfica Llistes d’espera Barreres amb els pacients: “no vull anar al CAS” Resistències del pacient per a ser derivat o per anar al CAS

45 Model d’implementació
Nombre de pacients tractats Actituds positives Formació en alcohol Context laboral de suport aquell on hi ha disponibles els materials de cribratge i consell, formació i suport per a l’abordatge de casos difícils (depenents de l’alcohol). Font: Anderson et al 2003 WHO Phase III Collaborative project

46 Intervenció breu motivacional
Feedback sobre l’estat de salut i els riscos Avaluar la consciència amb preguntes obertes Donar consell demanant permís Negociar objectius i estratègies (menú d’opcions) Monitorar-ne el progrés Promoure l’autoeficàcia Comunicar empatia Emfasitzar responsabilitat Font: adaptat d’Etheridge RM i Sullivan E. < 46 46

47 Acompanyar el canvi Element principal Objectiu del terapeuta
No-consciència Promoure la presa de consciència del pacient. Ambivalència Explorar-ne les preocupacions. Promoure’n la discrepància interna. Oferir-li informació i consell neutre. Donar-li opcions. Compromís Enfortir-ne el compromís i l’autoeficàcia cap al canvi. Estabilitat Donar-li suport.Prevenir-ne les recaigudes. Desesperança Evitar la crítica i la desmoralització del pacient; augmentar-ne l’autoestima i renovar-ne el compromís. Cada etapa te unes necessitats educatives. Si les fases de contemplació i preparació es passen PRECIPITADAMENT, i ha un gran risc de recaiguda. Estadi 1.Precontemplació: Conscienciar. Informar . No etiquetar. Fer aparèixer dubtes. Ajudar a creure en la capacitat del canvi. 2. Contemplació: Resoldre l’ambivalència a favor del canvi. Avaluar pro i contres de las conducta actual i del canvi. 3. Preparació per l’acció: Decidí l’acció del canvi. Pactar objectius i compromís. 4. Manteniment:Identificar i discutir estratègies per prevenir recaigudes. Reforç positiu. 5 .Recaiguda: Reiniciar el circuit del canvi. Actitud positiva. No es un fracàs. Potenciar la confiança. Reflexionar sobre la causa de la recaiguda. Adaptat de Prochaska & DiClemente, 1986

48 Evocar 4 procesos básicos de la EM Planificar Definir objetivos
Establecer vínculo

49

50 “Generalmente las personas se convencen más por las razones que descubren ellas mismas, que no por las que les explican losdemás” Las entrevistas motivacionales no son un invento actual, sino que como podemos comprobar en la sentencia de Pascal, la búsqueda de las propias razones para el cambio ya eran valoradas hace algunos siglos…. Blaise Pascal ( ) 50 4

51 Dos Filosofías Docere (vertir motivación en un vaso) Ducare (sacar motivación de un pozo)

52 Evolució de l’ actitud terapèutica
Model Informatiu dona consells experts intenta persuadir Repeteix els consells Actúa amb autoritat és ràpid Model Motivacional estimula la motivació Resumeix els punts de vista del pacient del paciente aproximació colaboradora es d’ aplicació progressiva

53 Implicacions per la praxis clínica
És responsabilitat del professional no només aconsellar, sino també motivar, es a dir, augmentar la probabilitat de canvi 21

54 L’esperit de la EM Col.laboració (versus Confrontació)
- Formar una aliança amb l’usuari Evocació (versus educació) L’usuari pot generar les seves pròpies solucions Acceptació (versus imposició) Reconeix les propostes del pacient Els usuaris són responsables del seu canvi Compassió (versus indiferència) Interés en promoure el benestar de l’altre

55 Acceptació Acceptació Valor absolut de l’altre
Afirmació dels valors de l’altre Autonomia de l’altre Empatia acurada

56 Coordinació CAS-AP 4 En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

57 Derivació AP-XAD Font: Sistema d’informació de drogodependències 2013

58 Formació d’actualització als centres AP
Formació acreditada de 4 hores que el referents fa al seu centre Temes suggerits hora formativa CAS Criteris de tractament al CAP i/o derivació al CAS Desintoxicació ambulatòria Maneig dels fàrmacs durant la rehabilitació Abordatge motivacional del malalt alcohòlic Abordatge de la família del malalt alcohòlic Discussió de casos clínics ... 3 hores referent AP/any 1 hora referent CAS/any

59 Models de coordinació actuals
1 hora al mes reunions amb l’equip Coordinació sessions clíniques, mail o telèfon 1 hora cada 2-3 mesos reunions amb l’equip d’AP periòdiques presencials per a suport Coordinació de casos via telefònica o correu electrònic 1 hora cada 6 mesos o en funció de les necessitats Coordinació amb l’AP: sessions clíniques o mails

60 Proposta coordinació AP-CAS
Què esteu fent? Què més es podria fer? Quines necessitats teniu?

61 Conclusions i reptes 5 En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

62 Conclusions Millorar la implementació de la intervenció breu a l’AP
Millorar el circuit de coordinació APS i XAD Implementar eines en línia de suport a la intervenció en la consulta: suport Seguir promovent la recerca en aquest àmbit Generalitzar les estratègies de detecció precoç i la intervenció breu a l'àmbit hospitalari, laboral...

63 Detecció precoç a l’àmbit laboral
“A la feina, alcohol 0,0” Objectius: La presa de consciència en relació amb els danys que pot provocar l’alcohol. Aconseguir un canvi a nivell organitzacional i individual que porti a un consum d’alcohol més saludable i segur. Reduir, a llarg termini, l’absentisme, el presentisme, les lesions i els accidents relacionats amb l’alcohol. Eines: Guia bones pràctiques Recomanacions sobre les polítiques d’alcohol a l’empresa Guia pràctica d’eines per a les empreses perquè puguin dur a terme un programa de prevenció de l’alcohol a la empresa. Com ja se sap que és l’UBE, segons ingesta poden identificar el consum de risc Es a dir un consum de risc en homes es de 4 UBE dia o 28 UBE setmana. En dones 2,4 UBE al dia o 17 UBE setmana, no embarassada 6UBE dones i 5 UBE homes en un període curts de temps almenys un cop al mes. Qualsevol ingesta...... 63

64 Detecció precoç durant l’embaràs Programa “Embaràs sense Alcohol ni Drogues”
Protocol, recomanacions i formació per a professionals de la salut per ajudar les dones a deixar de consumir alcohol i altres drogues durant l’embaràs Material preventiu dirigit a dones joves i de mitjana edat Avaluació abans i després de la implementació: Població general Professionals dels ASSIR Dones embarassades Avaluació de l’efectivitat

65 Detecció precoç a l’àmbit hospitalari
Programa Beveu Menys Hospitals Abordatge del consum d’alcohol dins de l’àmbit hospitalari Detecció, avaluació i intervenció terapèutica dels problemes d’alcohol a l’Hospital General Abordatge dels problemes d’alcohol en el marc de la interconsulta hospitalària Paper de la infermeria en la detecció i cures dels problemes d'alcohol en pacients hospitalitzats L’alcohol al servei d’urgències: prevenció, intervenció i derivació Formació als referents dels Hospitals per a la implementació del Programa (2014) Com ja se sap que és l’UBE, segons ingesta poden identificar el consum de risc Es a dir un consum de risc en homes es de 4 UBE dia o 28 UBE setmana. En dones 2,4 UBE al dia o 17 UBE setmana, no embarassada 6UBE dones i 5 UBE homes en un període curts de temps almenys un cop al mes. Qualsevol ingesta...... 65

66 Estudi “ASSIST” ASSIST programa de la OMS per a la detecció precoç i la intervenció breu dels problemes de drogues a diferents àmbits Objectiu estudi: estudiar la factibilitat de l’aplicació de l’ ASSIST en Atenció Primària de salut Situació actual: Protocol enviat per aprovació per part de la F. IDIAP GOL (Abril 2015) Elaboració de materials i eines de treball (enquesta en línia sobre coneixements i actituds, díptics, etc) Reclutament professionals