UNITAT 14 MEDI AMBIENT I SOCIETAT

ÍNDEX Unitat 14. Medi ambient i societat ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ TERRITORIALS FASES DEL PROCÉS D’ORDENACIÓ TERRITORIAL LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT MODELS DE GESTIÓ AMBIENTAL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE CONSERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS ENLLAÇOS

ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ TERRITORIALS Unitat 14. Medi ambient i societat ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ TERRITORIALS L'ordenació territorial consisteix en destinar les diferents àrees del territori a l'ús més adequat, de manera que els impactes i riscos es minimitzin. Qualitat ambiental d’un territori Fragilitat o vulnerabilitat del territori Capacitat d’acolliment La qualitat ambiental és un valor que depèn de la riquesa natural i la conservació dels ecosistemes, com també de la riquesa del conjunt del territori. Indica la seva susceptibilitat a les actuacions o activitats que s’hi duen a terme. Indica, a partir de les característiques d’una zona, les possibilitats que té per al desenvolupament d’un ús determinat. Una capacitat elevada indica que el territori pot acollir un ús determinat amb més facilitat.

FASES DEL PROCÉS D’ORDENACIÓ TERRITORIAL Unitat 14. Medi ambient i societat FASES DEL PROCÉS D’ORDENACIÓ TERRITORIAL Definició d’objectius Es tracta d’establir, amb uns quants anys de previsió, quins usos nous es volen desenvolupar en un territori determinat. Inventari i valoració d’elements i factors del territori S’elabora una cartografia geoambiental per tal de definir unes unitats en el territori. Primerament, es fa un inventari i una valoració dels elements i factors. Un cop acabada la segona fase, el territori quedarà dividit en un seguit de zones o unitats ambientals a partir de factors ambientals. Predicció Cal correlacionar les aptituds de cada unitat territorial definida per a cada ús possible i fer una predicció dels impactes que pot generar. Planificació És la fase final del procés, i correspon als polítics i no pas als tècnics. Consisteix a decidir, en funció dels resultats obtinguts en el procés, l’emplaçament territorial definitiu dels usos que s’han d’introduir en un territori.

LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT Unitat 14. Medi ambient i societat LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT La gestió ambiental és el conjunt de normatives i actuacions necessàries per garantir el bon estat del medi ambient, per tal de preservar la qualitat de vida dels éssers humans i l’equilibri del medi natural. La finalitat de la gestió ambiental és reduir impactes i riscos, com també augmentar o estalviar recursos. Instruments legislatius Cada administració elabora, discuteix i aprova lleis i normatives que regulen aspectes relacionats amb el medi ambient (llindars màxims de contaminació, protecció d’espais naturals...). Instruments econòmics Bàsicament hi ha dos tipus d’instruments: Incentius econòmics: com subvencions, desgravacions fiscals i altres incentius. Impostos o ecotaxes: són pagaments que les empreses han de fer en concepte de compensació dels costos que generen els impactes sobre el medi ambient.

MODELS DE GESTIÓ AMBIENTAL Unitat 14. Medi ambient i societat MODELS DE GESTIÓ AMBIENTAL Desenvolupament intensiu És el model basat en un creixement demogràfic i urbanístic il·limitat, que crea greus desequilibris humans i grans impactes sobre l’entorn natural. Desenvolupament conservacionista (creixement zero) Afirma que qualsevol impacte s’ha d’aturar. Aquest model es contraposa clarament al creixement descontrolat. Desenvolupament sostenible Se situa entre els dos anteriors. Sosté que la conservació absoluta del medi no és viable ni a les societats desenvolupades ni als països en vies de desenvolupament, però que tampoc no es pot permetre un desenvolupament incontrolat. Decreixement sostenible Molts científics afirmen que créixer de manera indefinida, encara que sigui de gradualment, en un món finit és impossible, i que cal començar a consumir i a produir menys.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Unitat 14. Medi ambient i societat DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE L’Agenda 21 local L’Agenda 21 és una guia que recull estratègies i mesures per assolir un desenvolupament més sostenible al llarg del segle XXI. En la cimera de Rio (1992) es va veure la necessitat de desenvolupar projectes locals per tal de treballar, des del punt de vista de la sostenibilitat, el desenvolupament dels territoris i de les persones que hi habiten. La Generalitat de Catalunya es va comprometre l’any 1997 a impulsar l’Agenda 21 del país, amb l’objectiu de definir les estratègies que tinguin en compte el benestar de les persones, la cohesió social, la gestió dels recursos i la qualitat de l’entorn.

CONSERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS Unitat 14. Medi ambient i societat CONSERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS Catalunya es caracteritza per tenir una extraordinària biodiversitat i geodiversitat, i també per la intensa humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. Per aquest motiu, s’han de protegir les zones naturals més sensibles. Primer grau de protecció Es basa en la normativa que afecta tot el territori. En aquest sentit, per exemple, tenim la Llei de costes i la Llei de mines. Segon grau de protecció Es limitaria a zones d’un valor especial sobre les quals hi ha una protecció, no gaire alta, que pretén evitar transformacions del territori importants, però que alhora permet petites transformacions sense grans impactes. Tercer grau de protecció La protecció és encara més alta. Es tracta dels anomenats espais naturals de protecció especial, com ara parcs naturals, parcs nacionals i reserves naturals i marines.

Unitat 14. Medi ambient i societat ENLLAÇOS Desenvolupament sostenible