LA LITERATURA CATALANA: recorregut al llarg del temps

Edat Mitjana Poesia trobadoresca Ramon Llull Cròniques Segle d’or s. XII s. XV s. XVI Renaixement s. XVII Barroc s. XVIII Neoclassicisme Il·lustració Decadència 1833 Renaixença

CONTEXT ESTIL LLENGUA I EDICIÓ Anys 80 Renaixença Modernisme Noucentisme Simbolisme / Avantguarda Postsimbolisme Postguerra

Art Nouveau Modern Style EL MODERNISME Art Nouveau Modern Style

I Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges 1. ÈPOCA 1892 1911 Mort de Joan Maragall I Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges

2. CONTEXT Restauració de la dinastia borbònica tranquil·litat de la societat. Partits nacionalistes manifestacions culturals de caràcter catalanista. Crisi de la febre d’or Epidèmia de la fil·loxera.

3. CARACTERÍSTIQUES Llengua: Anarquia ortogràfica, castellanismes. Manca de diccionaris. Inici de l’interès per la normativització de la llengua. Alcover invita a col·laborar en el DCVB. 1906 - I Congrés de Llengua Catalana. 1907 - IEC

Artistes: Fills de burgesos. Rebuig del materialisme. (Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve) - Temes recurrents: Enfrontament entre l’artista i la societat. L’individu enfront de la massa. Plataformes de llançament del Modernisme: Festes Modernistes al Cau Ferrat de Sitges. Revistes “L’Avenç”, “Catalònia”, “Els quatre gats”, “Pèl i Ploma”, “Joventut”.

Els 4 gats

4. OBJECTIUS Trencament del folklorisme i el localisme de la Renaixença. Reivindicació d’una cultura catalana, moderna i europea. Manifestació en totes les arts: arquitectura, escultura, pintura, vitralls, orfebreria, forja… Ofici.

PINTURA Obres de Ramon Casas Santiago Rusiñol Isidre Nonell

ARQUITECTURA MÚSICA ESCULTURA Antoni Gaudí Lluís Domènech i Montaner Josep Llimona MÚSICA Enric Morera ESCULTURA

Crítica a la societat i la política 5. ACTITUDS ESTETICISTES “L’art per l’art” Apolítics Decadentisme (Santiago Rusiñol) REGENERACIONISTES Crítica a la societat i la política Vitalisme (vencedor) Activitat política i incidència social Art representatiu del país (Joan Maragall)

Gèneres literaris Poesia Joan Maragall Novel·la Raimon Casellas Víctor Català Josep Pous i Pagès Prudenci Bertrana Teatre Santiago Rusiñol

JOAN MARAGALL Poeta. Col·laborador de la revista “L’Avenç”, des d’on fa conèixer autors i corrents europeus del moment. Assagista. Traductor de poetes romàntics alemanys.

La seva poesia Partidari d’una expressió pura i sincera de l’emotivitat de l’artista. Les qüestions formals no són gaire importants. S’abandona definitivament la temàtica dels Jocs Florals de la Renaixença.

Temàtica Poesies Visions i cants Les disperses Enllà Seqüències Contemplació meravellada del món que l’envolta. Preocupació per les qüestions socials i polítiques de la societat catalana i espanyola. Poema mític Poesies Visions i cants Les disperses Enllà Seqüències Oda a Espanya Cant espiritual El comte Arnau

ODA A ESPANYA Escolta, Espanya, - la veu d´un fill que et parla en llengua - no castellana; parlo en la llengua - que m'ha donat la terra aspra: en´questa llengua - pocs t'han parlat; en l'altra massa. T'han parlat massa - dels saguntins i dels que per la patria moren: les teves glòries - i els teus records, records i glòries - només de morts: has viscut trista. Jo vui parlar-te - molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes - vida és la sang. vida pels d'ara - i pels que vindran: vessada és morta. …

Joan MARAGALL, Obres completes, Editorial Selecta, Barcelona, 1970.   Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.   LA VACA CEGA 1893 Joan MARAGALL, Obres completes, Editorial Selecta, Barcelona, 1970.

NOVEL·LA MODERNISTA Realista Mostra les relacions conflictives Tema recurrent: enfrontament entre l’artista i la societat. El protagonista (artista modernista) intenta fer canviar la societat, que no l’entén i el rebutja. Els sots feréstecs de Raimon Casellas Realista Mostra les relacions conflictives entre l’individu i el món.

Solitud de Víctor Català (Caterina Albert) Caterina Albert emprà un pseudònim per poder participar en certàmens literaris. Característiques de l’obra: Descripcions minucioses. Llengua rica. Tema: la Catalunya rural (drames rurals). Història d’una dona casada amb un home ignorant a qui no estima, envoltada de la soledat d’una ermita.Un pastor bo i savi li fa de guia i protector.

Josafat de Prudenci Bertrana Explica la vida d’un home inadaptat que viu al campanar de la catedral de Girona i que es troba ofegat pel món de la religió i pel món depravat. Natura: conjunt de forces sinistres i tràgiques que s’oposen a l’individu (no idíl·lica).

La vida i la mort de Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès Narra la vida d’un noi que ha d’estudiar al seminari de Vic. Lluita contra el determinisme de l’època.

SANTIAGO RUSIÑOL Dramaturg Narrador Assagista Pintor

SANTIAGO RUSIÑOL TEMÀTICA Tracta els temes preferits pels modernistes: La llibertat individual L’enfrontament entre l’artista i la societat L’oposició entre idealisme i materialisme Inicia la seva literatura amb molta crítica, però al final es reconcilia amb la burgesia.

L’auca del senyor Esteve És l’obra més coneguda de Rusiñol. Representa clarament l’enfrontament entre l’artista i una societat que determina el futur i la manera de fer de tots els individus. Tradició familiar La puntual Ramonet vol ser artista Enfrontament generacional El pare paga el marbre

Representació de L’auca del senyor Esteve l’any 1990

1. Quan naixia l'Estevet no feia calor ni fred.                                                             1. Quan naixia l'Estevet no feia calor ni fred. 2. El pesen amb la romana i el miden amb mitja cana. 3. Entre el trànsit comercial va a la pila baptismal. 4. Per celebrar el naixement repinten l'establiment. 5. L'Estevet té per juguetes les capses de fils i vetes. 6. Li omplen de fideus el pap i de números el cap.

7. Fa pedrares amb prudència i va agafant experiència.                                                             7. Fa pedrares amb prudència i va agafant experiència. 8. El noi és tan comerciant que la cosa va endavant. 9. Veu l'Estevet una dona... sí que l'havem feta bona.                                                             10. L'Estevet molt diligent ja prepara el casament. 11. Es declara així com cal al Jardí del General. 12. El casen a Sant Colgat amb pau i tranquil·litat.

13. És la senyora Tomasa una dona de sa casa.                                                             13. És la senyora Tomasa una dona de sa casa. 14. Per fer créixer la botiga treballa com la formiga. 15. Van a fer una costellada a la Muntanya Pelada. 16. I els dóna nostre Senyor un fruit de benedicció. 17. El bon Ramonet creixia rodejat de merceria. 18. Li carreguen un moltó per anar a la processó.

19. Per les idees del fill la Puntual corre perill.                                                             19. Per les idees del fill la Puntual corre perill. 20. Mor el padrí de l'Esteve i el ploren a casa seva. 21. La Puntual va fent-se amunt pels consells d'aquest difunt. 22. El nostre vetes-i-fils pensa els càlculs mercantils. 23. Com que no té cap desgràcia se compra una torre a Gràcia. 24. Amenaça la Puntual un daltabaix molt formal.

Les rajoles amb l’auca estan penjades al Museu Cau Ferrat de Sitges.                                                             25. Per no pensar en la tragèdia van anar un dia a comèdia. 26. Aquell temporal esclata i no queda ni una rata. 27. I aquí s'acaba la història. Nostre Senyor el tingui en glòria Les rajoles amb l’auca estan penjades al Museu Cau Ferrat de Sitges.

Altres títols de S. Rusiñol Els Jocs Florals de Canprosa El sector de la Prosa és materialista, mesquí i carregat d’egoisme; és el món de la burgesia. El sector de la Poesia és el dels artistes, nobles, generosos i dedicats a la recerca de l’Ideal de Bellesa. L’alegria que passa. El protagonista no vol acceptar els diners que els vilatans li donen com a paga del seu treball (actitud crítica de Rusiñol envers els béns materials). CLOWN: (Tirant-los tots els quartos per la cara) Què se’ns en dóna el teu diner! Aquí el tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu de poesia! Us condemno a la prosa eterna, us condemno a tristesa perdurable! (Tocant el bombo i rient). Visca la bohèmia. Visca la santa alegria! Gente bien

Nou plantejament clar: la Prosa ajuda la Poesia a mantenir-se. Cigales i formigues Els poetes són les cigales, magres i elegants. Les formigues, la gent de la plana, grossa, bruta i malcarada, pugen a la muntanya preocupats per la secada. Hi ha una pluja benèfica considerada un miracle dels Poetes. Les formigues pensen només en la collita que protarà, mentre que les cigales gaudeixen de l’espectacle estètic de la tempesta. Els vilatans menyspreen la tasca dels poetes i atribueixen el mèrit a un home prosa. L’hèroe Denuncia les guerres colonials, fustiga el militarisme i la falsedat d’uns herois condecorats en una lluita abseurda que no té a veure amb l’honor ni amb la pàtria. L’obra fou prohibida així que s’estrenà. La mare Nou plantejament clar: la Prosa ajuda la Poesia a mantenir-se.

Santiago Rusiñol Moulin de la Galette (França), pintat per Rusiñol Rusiñol, Casas i altres amics, a París Jardins d’Aranjuez pintats per Rusiñol (on va morir)