HERÀCLIT i l’escola Jonica

TALES, ANAXIMANDRE I ANAXIMENES L’Escola Jònica TALES, ANAXIMANDRE I ANAXIMENES

TALES Tales de Milet (624 a.C.- 548 a.C) va ser l'iniciador de l'escola filosòfica milèsia. En l'antiguitat se li considerava un dels Set Savis de Grècia. Se li atribueixen importants aportacions en el terreny de la filosofia, les matemàtiques, astronomia, física, etc., així com un actiu paper com a legislador en la seua ciutat. Tales és sovint considerat l'iniciador de l'especulació científica i filosòfica grega i occidental. Es sol acceptar que Tales va començar a usar el pensament deductiu aplicat a la geometria, i se li atribuïx l'enunciació de dos teoremes geomètrics que porten el seu nom. Fou un dels primers homes en aportar la geometria al món grec, i Aristòtil ho considerava el primer dels filòsofs físics. Moltes d'estes idees provenen de la seua educació egípcia.

ANAXIMANDRE Anaximandre de Milet (Milet, Jònia 610 a. C.-c. 547 a. C.) va ser un filòsof jònic. Deixeble de Tales, i mestre d'Anaxímenes. El seu pensament es centra en que el principi de totes les coses és “àpeiron”(sense límits, sense definició) , es a dir, l'indefinit, l'indeterminat. Este “àpeiron” és immortal i indestructible, ingènit i imperible, però que d'ell s'engendren totes les coses. Tot ix i tot torna a l’ “àpeiron”. D'ell es separen les substàncies oposades entre si i, quan preval l'una sobre l'altra, es produeix una reacció que restableix l'equilibri. Anaximandre s'avança a les teories contemporànies sobre evolució , i per mitjà d’observar conclou que la vida va començar amb l'aigua, amb «éssers embolicats en corfes espinoses». El Sol va anant evaporant la humitat, i van sorgir les primeres criatures seguides pels homes. L'home per a Anaximandre és massa dèbil per a haver subsistit en èpoques més hostils; per açò necessàriament ha de provindre d'animals semblants als peixos, que tenien una major protecció.

ANAXÍMENES Anaxímenes de Milet va ser un filòsof grec. Va ser deixeble d’Anaximandre, coincidint amb ell en que el principi de totes les coses és infinit; encara que, a diferència de l’ “àpeiron”, ens parla d'un element: l'aire. Esta substància, es transforma en les altres coses a través de la rarefacció i la condensació. La rarefacció genera el foc, mentre que la condensació el vent, els núvols, l'aigua, la terra i les pedres; a partir d'estes substàncies es crea la resta de les coses. Podria explicar-se el canvi d'estat de l'aire per mitjà del flux entre dos pols, el fred i el calent; però Anaxímenes pensava de forma inversa, i creia que el calent i el fred eren una conseqüència i no la causa de la rarefacció i la condensació. Anaxímenes considerava que l'artxé, és l'aire, el qual domina i manté unit al Cosmos de la mateixa manera que l'ànima ho fa amb el cos. Este primer principi té la capacitat de pensar, indispensable per a governar.

HERÀCLIT

Heràclit d'Éfeso, va ser un filòsof grec. Va nàixer sobre l'any 535 a Heràclit d'Éfeso, va ser un filòsof grec. Va nàixer sobre l'any 535 a. C. i va morir cap al 484 a.C, en la ciutat d'Éfeso, en la ciutat de la costa de Jònia (actual Turquia); per la seua vida solitària i la foscor de la seua filosofia va ser cridat “el fosc” (“El oscuro”). Com la resta de filòsofs anteriors a Plató, no queden més que fragments de les seues obres i es coneixen els seus aportacions gràcies a testimonis més tardans. Va escriure una obra a què se li dóna el títol comú "Sobre la naturaleza". Es pot considerar com un dels iniciadors de la metafísica grega, encara que les seues idees estan influïdes per l'escola jònica de la filosofia grega.

Idees principals Contràriament a altres filòsofs presocràtics, no creia que la natura estava formada d'una única substància immutable, sinó que defensava que tot canviava contínuament. Per Heràclit tot es troba en “estat de flux”, com s'exemplifica en el que possiblement és el seu aforisme més famós; "Pantà Rei": tot flueix, res s'està quiet.

Tot aquest flux continu està governat per la llei que tot ho regeix: el logos (λóγος) És la unitat que es troba viva mentres es produïx la lluita entre els contraris: la llei que estableix el principi d'orde en l'Univers. El canvi és l'ordre, el logos explica la necessitat d'eixe canvi. Este fa possible la coexistència entre els éssers i la convivència entre els humans, de la mateixa manera que ho fan les lleis amb la vida ciutadana. Com que el logos no es perceptible pels sentits els éssers humans actuen com si no existira i es fiem només dels sentits ja que és més fàcil afirmar que tot canvia i que els éssers som tots diferents. Tot està en moviment, tot canvia d'una forma constant, la qual cosa és que aquest moment mai més ho tornarà a ser i el que va ser en el seu moment, mai més ho serà.

Hi han contraris que sorgeixen de la realitat: el que està calent es refreda i el que està fred es calenta. Així explica el moviment de l'Univers. Els contraris no desapareixen de la vida dels éssers humans ja que el logos les harmonitza. Si tot es troba en un canvi permanent, tot està sotmès al futur. Es sol incloure a Heràclit entre els primers filòsofs físics, que pensaven que el principi de totes les coses era qualsevol material; Heràclit el va identificar amb el foc, metafòricament: el foc està en moviment i canvi constant, com la natura mateixa; també explica la vida i la mort. L’esdevindre, comparat amb el foc, simbolitza la lluita d'elements. L'autèntica naturalesa de les coses es troba amagada i només podem vore-la amb els ulls de la raó.

INFLUÈNCIA EN PLATÓ Plató no està d’acord amb Heràclit en la seua concepció de l’ésser com una cosa dinàmica, finita i mortal. Per a Plató el ser no pot morir mai ja que segons la seua teoria quan un cos mor, la seua ànima (considerada com una idea) és immortal; si la idea ha obtingut tots el coneixements necessaris torna al Món de les Idees, no obstant això, si no el conseguix es reencarna en un altre cos. Una de les frases més conegudes de Heràclit és :"Tot fluïx, tot canvia, res roman”. Això significa que per a ell la autèntica realitat és el món que els sentits ens proporcionen i que a tot li arriba un fi.

Món sensible (per a Plató) Plató a aquesta frase l’assòcia tan sols amb el Món sensible, és a dir, el món que nosaltres coneguem. Aquest és imperfecte i està ple de copies del Món Intel·ligible. Per esta raó, que és mutable i mortal, no ens atorgaria el vertader coneixement, el qual tan sols podríem aconseguir després d’un aprenentatge de uns 50 anys , al obtindre’l podríem arribar al vertader món i conèixer la vertadera realitat. Món sensible (per a Plató) Món mutable Heràclit

Heràclit pensa que hem de fiar-nos dels nostres sentits, perquè ens mostren la realitat tal com és, plena de diversitat i mutable. En canvi, Plató nega que estos ens puguen ajudar a accedir a la veritat i sosté que ens fan caure en la ignorància i el error, ja que aquestos es troben subjectes a una realitat presidida pel canvi i el pas del temps. Per a ell, els sentits no ens atorguen coneixements, ja que des de aquestos només podem percebre unes copies imperfectes i irreals, les quals no són fiables.

Raquel Rubio Esther Romero Silvia Toledano Pablo Gallart Sara Gabarda