La revolució científica Unitat 10 La revolució científica José Vidal González Barredo

La nova imatge del món i de la ciència Pàgina 200 La revolució científica dels segles XVI-XVII Ciència antiga i medieval teories d’Aristòtil cristianitzades per l’escolàstica Concepció de l’univers i la naturalesa La cosmologia Heliocentrisme i infinitud de l’univers La física Superació de la física aristotèlica Concepció de la ciència (mètode científic) Mètode experimental (formulació d’hipòtesis i comprovació amb experiments) Matematització del que és real Separació progressiva de la filosofia i la ciència Fonaments de l’escolàstica (mètode i criteri de veritat)

Entre la imposició del dogma i la màgia Pàgina 201 Mapa pàgina 201 L’escolàstica Ensenyament oficial de l’època però molt desacreditat (nominalisme i Renaixement humanista). Renovat parcialment per Francisco Suàrez. S’enfrontava a les noves idees de forma dogmàtica i les reprimia amb virulència. La defensa d’Aristòtil no tenia un sentit pròpiament filosòfic sinó teològic. Es volia evitar qüestionar els dogmes, l’autoritat i el poder de l'Església catòlica. Model magiconatural Domina l'atmosfera cultural del segle XVI. La màgia, l’astrologia, l'alquímia i les ciències ocultes. Continuïtat entre matèria i esperit, allò natural i allò prodigiós. Influirà en alguns del protagonistes de la revolució científica.

1. La concepció del cosmos de la ciència antiga 1.1. Els inicis de la cosmologia científica Pàgina 202 Pren-ne nota! Pàgina 202 1r fet a explicar: trajectòria diürna del Sol i nocturna dels estels. Giren els cels o gira la Terra?: Geocentrisme. Geoestatisme. Esfera dels estels fixos. El Sol, la Lluna i els planetes. 2n fet a explicar: el moviment aparentment erràtic dels planetes. Com es mouen els planetes?: Moviment circular i uniforme (Plató). Homocentrisme (Èudox i Cal.lip). Terra Esfera celeste

1. La concepció del cosmos de la ciència antiga 1.2. La concepció del cosmos i la naturalesa d’Aristòtil Pàgina 203 La cosmologia aristotèlica Imatge pàgina 203 Recull, ordena i sistematitza les dades i teories existents. Món sublunar (regió terrestre) Format materialment per la combinació dels quatre elements. Tot tipus de canvis (substancials i accidentals). Lloc de la irregularitat, on res no és perfecte ni etern. Món supralunar (regió celeste) Format materialment per l’èter. Un únic tipus de canvi: el de lloc. Tot és etern i perfecte (l’èter és incorruptible). Terra Món sublunar Món supralunar

Teoria del lloc natural 1. La concepció del cosmos de la ciència antiga 1.2. La concepció del cosmos i la naturalesa d’Aristòtil Pàgina 203-204 La física aristotèlica Pren-ne nota! Pàgina 204 Pressupòsits: Espai finit i ple (horror vacui). El baix i l’alt són absoluts (geocentrisme). Tot el que és mogut ho és per alguna cosa. El primer motor (etern, inextens, indivisible i sense magnitud) (sentit metafísic). Tipus de moviment Natural Causa immanent Teoria del lloc natural Món sublunar Pesant /lleuger rectilini i no uniforme Món supralunar eteri circular i uniforme Violent Causa externa (Només al món sublunar)

1. La concepció del cosmos de la ciència antiga 1.3. Les alternatives al geocentrisme Pàgina 205 Filolau de Crotona: moviment de translació al voltant de l’altar de Zeus. Hicetes i Heràclides del Pont: moviment de rotació. Aristarc de Samos: l’únic sistema realment heliocèntric. Excepcions a la cosmologia aristotèlica: Arguments físics Motor Terra?, caiguda dels cossos cap al seu centre?, objectes no solidaris amb la Terra, efectes força centrípeta? Arguments metafísics La Terra (canvi i la imperfecció) no equiparable cos celeste (perfecte i regular); No forma part del cel: plataforma d’observació. Per què el més raonable era creure en la immobilitat de la Terra?

1. La concepció del cosmos de la ciència antiga 1.4. El problema del moviment dels planetes Pàgina 205 Però hi havia fets que contradeien la teoria geocèntrica: El fenomen de retrogradació. Els canvis de velocitat (no semblava uniforme) i lluentor (s’interpretava com una variació en la distància a la Terra) dels planetes. Els errors de predicció (necessàries per a la navegació, l’elaboració dels calendaris, l’agricultura i els astròlegs). Imatge pàgina 205