UNITAT 6 ORIGEN DEL PENSAMENT MODERN: RENAIXEMENT

Presentación del tema: "UNITAT 6 ORIGEN DEL PENSAMENT MODERN: RENAIXEMENT"— Transcripción de la presentación:

1 UNITAT 6 ORIGEN DEL PENSAMENT MODERN: RENAIXEMENT
I REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

2 Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica ÍNDEX EL RENAIXEMENT EL RENAIXEMENT A ITÀLIA ELS HUMANISTES DEL RENAIXEMENT ALGUNS HUMANISTES DEL RENAIXEMENT EL REALISME POLÍTIC: MAQUIAVEL LA NOVA IMATGE DEL COSMOS: CUSA, COPÈRNIC, BRUNO LA “GRAN RENOVACIÓ” DEL CONEIXEMENT: BACON LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA JOHANNES KEPLER (1571 –1630) GALILEU (1564 – 1642) ISAAC NEWTON (1642 – 1727) ENLLAÇOS

3 Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica EL RENAIXEMENT És un moment històric (segles XV i XVI) i un moviment cultural que marca el pas des del món medieval al món modern. Socialment Culturalment Suposa la substitució progressiva del feudalisme per l’Estat centralitzat: auge de la vida urbana, naixement de la classe burgesa, desenvolupament del comerç i del capitalisme. Significa el relleu del teocentrisme medieval per una nova visió del món (naturalisme) i de l’home (antropocentrisme). S’exalça la grandesa humana, la seva individualitat, la seva racionalitat, poder i autonomia. Amb el Renaixement, l’autoritat de la raó substitueix progressivament l’autoritat de l’Església. Aquesta renovació també va ser possible gràcies als avenços científics, els nous invents i els descobriments geogràfics d’aquest període.

4 EL RENAIXEMENT A ITÀLIA
Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica EL RENAIXEMENT A ITÀLIA Renaixement deriva de l’expressió italiana rinascità, usada per Petrarca per referir-se al renéixer de l’art, la cultura i els valors espirituals de l’antiguitat clàssica. El Renaixement sorgeix a Itàlia a finals del segle xiv i principis del xv, i s’expandeix amb força a Europa durant els segles xv i xvi. Algunes raons Políticament Itàlia es va organitzar al voltant de ciutats-estat que van aconseguir un gran auge artístic i polític, i que competien entre si en el camp de la cultura. El renéixer d’Itàlia també va anar lligat a la idea de la recuperació de la grandesa de Roma. A Itàlia mai no va haver-hi un arrelament total i fort d’allò medieval com va passar a Europa, precisament perquè encara hi havia latent l’esperit clàssic.

5 ELS HUMANISTES DEL RENAIXEMENT
Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica ELS HUMANISTES DEL RENAIXEMENT Conjunt d’individualitats brillants que comparteixen: Interès per les “lletres humanes”, sabers lligats a les llengües clàssiques i no a l’estudi de la Bíblia o la teologia. Amor per l’art, la ciència i la filosofia de l’antiguitat. Confiança en l’home com a individu, capaç de conèixer la realitat i fer avançar la ciència i la tècnica. L’ideal renaixentista: un home complet, desenvolupat físicament i espiritualment de forma harmònica, que no limita el seu saber a un camp concret, sinó que és obert a l’universal. El prototip d’humanista el trobem en Leonardo da Vinci.

6 ALGUNS HUMANISTES DEL RENAIXEMENT
Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica ALGUNS HUMANISTES DEL RENAIXEMENT Artistes Pintors, com Botticelli, Rafael, Ticià...; escultors, com Miquel Àngel; arquitectes, com Bramante; músics, com Palestrina. Filòsofs Recuperen les filosofies de l’antiguitat (platonisme, escepticisme), fan propostes utòpiques (com Thomas More o Campanella), defensen el realisme polític (com Maquiavel) o reflexionen sobre la ciència (Francis Bacon). Crítics o renovadors Són crítics amb l’Església (com Erasme de Rotterdam, que va defensar el cristianisme primitiu) o autèntics renovadors religiosos (com Luter o Calví, pares de la reforma protestant). Científics Com Copèrnic, Kepler i Galileu, que inicien i impulsen l’anomenada revolució científica.

7 EL REALISME POLÍTIC: MAQUIAVEL
Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica EL REALISME POLÍTIC: MAQUIAVEL La teoria política d’aquest període arriba al seu cim amb Maquiavel, pensador que influirà posteriorment en el pensament del Barroc. Maquiavel es planteja com fer d’Itàlia un Estat estable, modern, racional, unificat i fort, i proposa la figura d’un sobirà –El príncep (1513)– capaç de dominar la situació i d’imposar-se quan faci falta. El governant, segons Maquiavel, ha d’estar lliure de conviccions morals i religioses i actuar pel seu propi interès i el de l’Estat: “el fi justifica els mitjans”.

8 LA NOVA IMATGE DEL COSMOS: CUSA, COPÈRNIC, BRUNO
Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica LA NOVA IMATGE DEL COSMOS: CUSA, COPÈRNIC, BRUNO L’astronomia va ser un dels camps més importants de progrés científic en aquest període i va propiciar el canvi de mentalitat dels europeus sobre el món i el seu coneixement. Nicolau de Cusa Copèrnic Giordano Bruno Va especular sobre les relacions entre el món i Déu i va defensar una posició panteista. Concep Déu com la coincidència de contraris, una idea que la raó humana no pot entendre. Va proposar la hipòtesi d’un cosmos heliocèntric, que explicava de manera més efectiva els fenòmens astronòmics observats. La seva obra Les revolucions dels orbes celestes (1543) va posar en crisi el sistema geocèntric d’Aristòtil i Ptolemeu, vigent fins avui. Va argumentar el moviment de la Terra enfront dels aristotèlics i va anticipar el mecanicisme del segle XVII. Va ser perseguit i cremat públicament per la Inquisició.

9 LA “GRAN RENOVACIÓ” DEL CONEIXEMENT: BACON
Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica LA “GRAN RENOVACIÓ” DEL CONEIXEMENT: BACON El pensador anglès Francis Bacon (1561 – 1626) argumenta contra el saber tradicional i formula una nova concepció de la ciència, la seva elaboració i funció social. La crítica a l’aristotelisme consisteix a desplaçar la causa final aristotèlica, com a explicació dels fenòmens naturals, en favor de la causa eficient. Cal explicar el perquè de les coses i no el per a què. La seva proposta per a la nova ciència consisteix a desplaçar la lògica i l’especulació aristotèlica, com a mètode de treball, en favor de la inducció, l’observació i l’experiment (ciència empírica). Bacon considera que la ciència és un instrument per explorar i dominar la natura, a través de la tècnica, en benefici de l’home i de la societat.

10 LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA Període de renovació de les ciències, ocorregut entre els segles XVI i XVII, i que s’inicia amb la publicació de l’obra de Copèrnic, Sobre la revolució dels orbes celestes (1543), i culmina amb els Principis matemàtics de filosofia natural, de Newton, el 1687. Durant aquest període i, per obra de Galileu, Kepler, Descartes i Newton, té lloc l’aparició i constitució de la denominada «ciència moderna», que es caracteritza per: - l’interès centrat en l’observació de la natura, - el recurs a les matemàtiques, - l’ús d’un mètode experimental. La ciència moderna és el resultat de la nova situació creada en el Renaixement, però enfonsa les seves arrels en alguns indicis renovadors en la ciència medieval, sobretot a la universitat d’Oxford.

11 JOHANNES KEPLER (1571 – 1630) Unitat 6.
Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica JOHANNES KEPLER (1571 – 1630) Interessat per l’astronomia copernicana, aplica la matemàtica a la comprensió dels moviments dels planetes. Descobreix i enuncia les tres lleis del moviment dels planetes que porten el seu nom: òrbita el·líptica, velocitat variable i relació entre el temps que necessita un planeta per descriure la seva òrbita i la distància que el separa del Sol. Substitueix l’animisme aristotèlic per la noció de força, que és aplicable a tota la natura. Anticipa així el mecanicisme de Galileu i Descartes.

12 Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica GALILEU (1564 –1642) Matemàtic, astrònom, físic i filòsof. Va completar la matematització de la naturalesa iniciada per Kepler, amb lleis sobre el moviment, l’acceleració i la inèrcia dels cossos. Galileu ratifica el sistema de Copèrnic basant-se en l’observació amb el telescopi. Els planetes es mouen al voltant del Sol, inclosa la Terra. Els cels i la Terra formen part d’un mateix sistema, sotmès a les mateixes lleis. Proposa i aplica en la pràctica un mètode experimental per a la ciència. La seva oposició a l’aristotelisme crea un conflicte entre la ciència i la fe. Enfront de la posició tancada de l’Església, Galileu reclama per a la ciència autonomia i llibertat de pensament. Les teories de Galileu van ser condemnades per la Inquisició, però els fets, la ciència i la història li han donat la raó.

13 ISAAC NEWTON (1642 – 1727) Unitat 6.
Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica ISAAC NEWTON (1642 – 1727) És posterior, però la seva activitat enllaça amb la dels científics anteriors, a l’hora d’explicar de manera racional la natura. Newton és autor de la teoria de la gravitació universal; les seves investigacions i la metodologia científica que utilitza, constitueixen la veritable culminació de l’anomenada revolució científica. En la seva obra més important, Principis matemàtics de la filosofia natural (1687), explica el moviment dels cossos terrestres i celestes segons les lleis de la mecànica clàssica desenvolupades per ell i exposades segons un mètode matematicogeomètric. El seu mètode és de caràcter empíric i experimental: observació, experiment i generalització a partir dels resultats. Newton constitueix la síntesi entre inducció (Bacon), matematització (Kepler) i experimentació (Galileu).

14 Unitat 6. Origen del pensament modern: Renaixement i revolució científica ENLLAÇOS Humanisme i Renaixement Reforma protestant Galileu La revolució científica