PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
El Gran Format Trobada temàtica d’EspaiFotogràfic Vilassar de Dalt, 5 de febrer de 2011.
Advertisements

Diferència de tamany: Tamany petit = Més lluny. Més a prop = Més gran. COMPOSAR AMB PROFUNDITAT significa jugar amb el les diferencies de tamany i la perspectiva.
Eduard Lara , Carles Mallol IES CAR SANT CUGAT
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Matemàtiques Geometria.
L´energia.
UNITAT 7 FENÒMENS ONDULATORIS.
Introducció a les Ones © 2013 Quim Trullàs
Ones 4t ESO.
PROPORCIONALITAT 1 Funciona amb “clics”.
Superfícies.
II. La llum Lleis bàsiques L’òptica geomètrica: imatges i aberracions
INTRODUCCIÓ A L’ULL Setmana de la Ciència Neus Martínez Zaragoza
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Tema 10: Dinàmica.
Tema 6: L’ENERGIA.
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Comprensió del canvi climàtic
3 RADIOTELESCOPIS JODRELL BANK, Anglaterra. EFFELSBERG, Alemanya.
Col·legi BEAT RAMON LLULL
El Planeta Terra.
CLAUDE MONET.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
UD: EXPRESSIÓ GRÀFICA: perspectives
Física 1 btx: òptica Què és la llum: Teories corpuscular i ondulatòria
Tècniques de representació gràfica
PETITS REPORTERS Títol.
LLUM I OMBRES.
ELS ANELLS DE SATURN.
La funció de relació en els vegetals
Les corbes còniques.
Calcular: a) el vector velocitat i el mòdul en funció de “t”;
La llum i el so ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Potències de nombres racionals
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
LA LLUNA Mateo , Alejandro , Lluís , Alberto, Son els creadors, esperem que us agradi.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
UD2: La cèl·lula.
TRIGONOMETRIA Conceptes bàsics: Triangle (tres costats i tres angles)
CURS DE PREPARACIÓ DE PROVES D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS CURS
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
Matemàtiques 3er E.S.O..
Què existeix i què no existeix.
ACTIVITATS D’ORIENTACIÓ A LA CLASSE
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
PETITS TALENTS CIENTÍFICS
L’AIGUA A LA NATURA.
Ruben Balada Tripiana Informática
Suma de termes algebraics
El·lipse Corba que s’obté en tallar un con de revolució per un pla que talli totes les generatrius del con i que no passi pel seu vèrtex. Si considerem.
Projecte: el mercat 2a PART P -4.
LES FRACCIONS.
Ciències socials, geografia i història Primer curs
Dibuix Tècnic Sistemes de representació.
Tema 2. Representació de la Terra
Matemàtiques Geometria.
La llum i el so.
La Terra i la Lluna.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
Transcripción de la presentación:

PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta. La llum es reflecteix quan arriba a una superfície reflectora. La llum canvia de direcció quan passa d’un medi a un altre diferent, es a dir, es refracta.

REFLEXIÓ DE LA LLUM La reflexió de la llum és el canvi de direcció que experimenta un raig lluminós en xocar contra la superfície dels cossos. La llum reflectida segueix propagant-se pel mateix medi que la llum incident. Tenim dos tipus de reflexió: Reflexió difusa: quan la llum arriba a una superfície que presenta rugositat (a escala microscòpica), els rajos ixen reflectits en totes les direccions. Gràcies a la reflexió difusa, podem veure els objectes. Reflexió especular: quan la llum arriba a una superfície perfectament llisa, tots els rajos reflectits ixen en la mateixa direcció. És el que passa en els espills o en les superfícies d’aigua totalment llises i en calma.

La reflexió de la llum en una superfície perfectament plana segueix dues lleis fonamentals: - El raig incident, el reflectit i la normal estan en un mateix pla perpendicular a la superfície. - L’angle d’incidència és igual a l’angle de reflexió.

IMATGES EN ESPILLS PLANS La imatge que es forma “darrere” de l’espill, s’anomena imatge virtual IMATGES EN ESPILLS PLANS Imatge real

ACTIVITATS B1. Dibuixa un llapis inclinat, seguint el procediment explicat. B2. Per què les ambulàncies i els bombers porten el rètol escrit al revés a la part davantera? Demostra-ho seguint el procediment explicat.

IMATGES EN ESPILLS CORBS Els espills corbs, poden ser: eix Convexos Còncaus Conceptes: C és el centre de curvatura, és el centre del cercle imaginari que forma l’espill. F és el focus, es troba en el punt mitjà entre el centre de curvatura (C) de l’esfera i el propi espill. Tots els rajos que arriben paral·lels a un espill còncau es reflecteixen convergint en el focus, els que arriben paral·lels a un espill convex, es separen (divergeixen), però les seues prolongacions imaginàries s’ajunten en el focus (darrere de l’espill). - Eix, és la recta que passa pel centre de curvatura, el focus i l’espill.

FORMACIÓ D’IMATGES EN UN ESPILL CORB Des de la part superior de l’objecte, es traça un raig paral·lel a l’eix que passa pel focus (F) després de reflectir-se en l’espill. Des del mateix punt (part superior de l’objecte) es traça un altre raig que passa pel focus (F) i surt paral·lel a l’eix El punt on es creuen els dos rajos és el punt on es formarà la imatge. Hi ha un altra opció i es fer un altre raig descartant el raig del punt 2. Des de la part superior de l’objecte, es traça un raig que passa pel centre de curvatura (C ), aquest raig és perpendicular a l’espill, per tant, eixirà reflectit en la mateixa direcció. El punt on es creuen els rajos és el punt on es formarà la imatge.

Depenent de la posició de l’objecte es formarà una imatge o altra, observa: Espill còncau Objecte situat més lluny del centre de curvatura Objecte situat en el centre de curvatura Objecte situat entre el centre de curvatura i el focus Objecte situat entre el focus i l’espill

ACTIVITATS B3. Dibuixa la imatge que es formarà d’un llapis en un espill còncau en cadascun dels 4 casos explicats. B4. Dibuixa la imatge que es formarà d’un llapis situat prop i lluny d’un espill convex.