PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

La funció de relació Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich.
]T2. LES BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT
LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÓS
TREBALL DE CIÈNCIES MALALTIES I TRASTORNS DEL SISTEMA NERVIÓS
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
4. VIURE MÉS, VIURE MILLOR.
Pèrdues de memòria: de l’envelliment a la malaltia
TANQUEM PORTES AL TABAC
L’ÓS POLAR EDUARD ARGENTE TALENS.
DÈFICIT VISUAL CORTICAL
Ciències per al món contemporani
L’ARTRITIS REUMATOIDE
Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne
Percepció i coordinació
La funció de relació SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL 1.
Presentació de la base de dades
Adrián Ferrer Lirio Bernat Talens Aparicio
El sistema nerviós.
Tot el que ens envolta és matèria, però...
MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS
DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA NERVIÓS I EL SISTEMA ENDOCRÍ
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
La funció de relació en els vegetals
Psycinfo Manual d’ús.
FUNCIONS DE RELACIÓ.
Coneixement del Medi 3r. de Primària Els sentits.
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
“The new reading room : anywhere, anytime”
¿No creus que seria bo fer un inventari dels béns que has rebut per així viure amb major alegria i optimisme? Amb So ¿Per què viure pensant en el 10 %
MAPES MENTALS TONI BUZAN
EL SISTEMA NERVIÓS.
YEIZA GONZÁLEZ CALABUIG MIGUEL ANGEL MORENO SANCHÍS
VICENT SÁNCHEZ PRATS PAULA SANZ GADEA
PRIMERS TESTIMONIS FILOSÓFICS.
L’aparell respiratori
Tractaments neuropsicològics i plasticitat cerebral en malalties cròniques Natalia Ojeda del Pozo Catedràtica de Neuropsicologia a la Universitat de Deusto.
DE LA DURADA AL RITME.
Un far a l’entrada anuncia la Setmana UNESCO
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
S’encarrega de dirigir la funció de relació.
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
LES Etapes DE LA VIDA.
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
Índex La composició de l’Univers L’origen de l’Univers Les galàxies
Objectiu Educatiu Trienni
CONCURS.
Descobreix la seva paraula.
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
Per la retina o el timpà de qualsevol persona que visqui a un entorn més o menys urbà passen diàriament una mitjana de 3000 impactes publicitaris de manera.
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
APICULTURA.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Introducció Al posicionament Web.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Xavi Fabregat 4tA Karim Atsailali 4tA
SISTEMA NERVIÓS.
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
COM NEIX UN PARADIGMA?.
El sistema nerviós.
Forma substancial (essència)
La malaltia de l’actualitat
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS EL SISTEMA NERVIÓS PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS

ÍNDEX COM ÉS EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS? EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL EL CERVELL EL CEREBEL EL TRONC ENCEFÀLIC LA MÈDUL·LA ESPINAL EL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: ELS NERVIS ALGUNES ENFERMETATS PARKINSON ALZHEIMER DEGENERACIÓ DE WILSON EPILÈPSIA AUTORS

COM ÉS EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS El nostre sistema nerviós és una xarxa de neurones en que es distingueixen dues parts: El sistema nerviós central El sistema nerviós perifèric NEURONES SISTEMA NERVIÓS

EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL Es compon de dos òrgans: l’encèfal i la medul·la espinal. L’encèfal: Cervell Cerebel Tronc encefàlic SISTEMA NERVIÓS

EL CERVELL Interpreta informació dels òrgans dels sentits i controla el llenguatge, la memòria, el pensament.... Elabora ordres perquè els efectors realitzen respostes voluntàries, és a dir, respostes que duem a terme pensant, exemple: prendre la decisió de menjar, caminar... CERVELL

EL CEREBEL Aquest controla els nostres moviments i fa que mantinguem l’equilibri, per exemple: quan caminem, correm, o saltem el cerebel evita que caiguem. CEREBEL

EL TRONC ENCEFÀLIC Controla els moviments bàsics per a mantindre’ns amb vida. Uns moviments que realitzem automaticament encara que estem dormint, per exemple: la respiració i els batecs del cor. TRONC ENCEFÀLIC

LA MÈDUL·LA ESPINAL Està protegida per la columna vertebral. Condueix senyals de l’encèfal al cos. Elabora ordres per tal que els efectors realitzen respostes involuntàries o reflexes que ens permeten reaccionar de manera ràpida i sense pensar, per exemple: quan la mà toca una cosa calenta. LA MÈDUL·LA ESPINAL

EL SISTEMA NERVIOS PERIFÈRIC: ELS NERVIS Aquest està format per nervis. Els nervis són una espècie de cables que conecten els òrgans dels sentits amb el sistema nerviós central i aquest amb els efectors( per exemple, els músculs). ELS NERVIS

ALGUNES ENFERMETATS Parkinson Alzheimer Degeneració de Wilson Epilèpsia

PARKINSON La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge anglès James Parkinson l'any 1817. Sol aparèixer en persones d'edat avançada. Produeix una alteració progressiva de l'àrea del cervell anomenada substància negra provocant una disminució de la dopamina. PARKINSON

ALZHEIMER La malaltia d'Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l'any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys,[1] malgrat que hi ha casos d'aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats.[2] Segons sembla, la prevalença d'aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones al 2050. ALZHEIMER

DEGENERACIÓ DE WILSON La malaltia de Wilson o degeneració hepatolenticular és una malaltia hereditària autosòmica recessiva amb una incidència d'aproximadament 1 nou cas per cada 30.000 persones en la majoria de zones del planeta, i amb una preponderància en la població masculina. Es caracteritza per una acumulació de coure en els teixits, que es manifesta amb símptomes neurològics i hepatopaties. La taxa estimada de portadors heterozigòtics és d'aproximadament 1 sobre 100, que significa que 1 de cada 100 persones són portadors asimptomàtics d'aquesta mutació. DEGENERACIÓ DE WILSON

EPILÈPSIA L'epilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques. Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. No totes les persones que pateixen una crisi epilèptica es diagnostiquen d'epilèpsia. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre són associats als tremolors motors d'una convulsió. EPILÈPSIA

DOCUMENTACIÓ WIKIPEDIA SLIDESHARE GOOGLE IMÀGENS FULL DE DOCUMENTACIÓ

 AUTORS MARTINA GIL FERRER  EDUARD ARGENTE TALENS  DEDICAT A LES MEUES FALLERES: 