a partir del llibre “escrits de presó” Dins i fora a partir del llibre “escrits de presó” de Joaquim Forn 2018
« Prepara’t pel pitjor, desitja el millor, i accepta el que et vingui » Hanna Arendt
«No he cregut mai en les relacions a distància, de cap mena. (…) Les distàncies físiques també s’acaben convertint, de manera inevitable, en distàncies mentals i emocionals.»
«Sempre he cregut en la idea de Catalunya com un sol poble i, ara mateix, poc o molt, aquest actiu que teníem com a país sembla una mica esquerdat. Em preocupa i em sap molt greu. Val la pena recompondre’l? És clar que sí! Segons el meu parer, és del tot imprescindible, i per fer-ho cal que ens sapiguem perdonar.»
«De veritat ens creiem que, en la conducció del dia a dia, és necessàriament dolent aixecar el peu de l’accelerador?»
«De veritat ens creiem que sempre és negatiu fer una aturada en el camí per agafar forces, descansar, observar l’entorn i reflexionar una mica?»
«El patiment que sents davant d’un mateix fet quan ets a la presó és infinitament superior a com el vius quan estàs fora.»
«S’ha de seguir lluitant. S’ha de saber perdonar. S’ha de mirar endavant amb la idea de construir un món millor. (…) Prendre bona nota del camí que has recorregut, recordar les dificultats que has superat, apprendre de tot el viscut, també és imprescindible.»
«[Davant la mort d’una reclusa] Ha estat un cop molt dur. Està clar que la presó no és un parèntesi. Aquests fets ens recorden que, malgrat estar empresonats, la vida continua La vida i la mort. Res no s’atura.»