Glòria Durban, Anna Blasco Olivares (2010)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Competències ètiques en la formación universitària
Advertisements

Competències bàsiques i l’educació en Comunicació
Ciència, tècnica i societat
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
Escola Montserrat Sant Just Desvern
Les competències i la coeducació
Elaboració d’un projecte telemàtic de primària
ORIENTACIÓ ACADÈMICA INS JÚLIA MINGUELL.
APLICACIÓ DEL CONTACT IMPROVISACIÓ A L’ENSENYAMENT SECUNDARI
1 u n i t a t L’educador infantil.
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
El disseny curricular d’educació primària
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Atenció educativa a l’alumnat immigrant
Característiques i classificació.
Estudi per a la identificació de
La presa de decisions per al desenvolupament de les Cb en l’alumnat de Primària CERDANYOLA, Curs
Com iniciar el treball de recerca
SCOPUSxxxxxxxxxxxxxxxx
Decret d’autonomia dels centres educatius
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
Autor: Samuel Lozano Alcodori
Federació Catalana d’ONGD
I ARA, QUÈ PUC FER?.
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
Accés i ús de la informació.
Localitzar i recuperar informació
LOE Una oportunitat per a la millora Educativa Francesc Segura.
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
EL PLA INDIVIDUALITZAT
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
Orientació acadèmica als alumnes de 4t d’ESO-El Batxillerat LOMCE
Les competències bàsiques a la LOE i als “curricula”
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA II (CIE II)
Decret d’autonomia dels centres educatius
Les competències i la coeducació
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
IES DE VILADECAVALLS (VALLÈS OCCIDENTAL) 678 ALUMNES DISTRIBUÏTS EN:
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
La gestió per processos
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
La gestió curricular de competències
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
EL PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC)
IV JORNADES DOCTORIALS
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Una experiència d’ambientalització curricular als estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna PAMB IV SEMINARI SOBRE AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR de les.
Formació per als equips directius d’educació secundària
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
Gestió participativa dels projectes de centre
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE GRÀCIA
El currículum a l’educació primària
Índex Introducció Qui som? D’on venim? Cap a on anem? Què hem fet?
Teoria de les intel·ligències múltiples: Punts clau
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Coneixement del medi natural
Tractament de la informació: gestió, comunicació i aplicació
Convivència i Mediació Escolar
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Eixos bàsics del currículum de l’educació obligatòria
“Recursos Educatius en la Web” Rafa Atienza Blasco
Àmbits d’organització i gestió de la formació
Transcripción de la presentación:

Glòria Durban, Anna Blasco Olivares (2010) Competència informacional i Pla de Lectura de Centre Aprendre a investigar i a informar-se La biblioteca escolar puede articular programas relacionados con el aprendizaje en el acceso y uso de la información pero vinculados al currículum y a la práctica educativa. Esta es una de las acciones relevantes que debe ejercer la biblioteca entre un amplio abanico de programas de apoyo a la docencia, que configuran a la biblioteca como centro de recursos integrado en el proceso de aprendizaje. Glòria Durban, Anna Blasco Olivares (2010)

alfabetitzacions múltiples competència informacional La societat de la Informació i l’alfabetització informacional La UNESCO i l’OCDE han establert clarament que per a una participació efectiva en la societat de la informació, la formació lectora dels individus en el segle XXI requereix d’un conjunt d’habilitats que: ...les permitan leer entre líneas y reflexionar sobre los propósitos de los textos i interpretar el significado a partir de las estructuras y rasgos de los textos. En síntesis, la capacidad lectora de los nuevos ciudadanos de la era de la información, exige del desarrollo de nuevas habilidades para comprender e interpretar una amplia variedad de tipos de texto e información para aplicarla adecuadamente a su realidad y en la resolución de los múltiples problemas que le plantea su entorno. alfabetitzacions múltiples bàsica tecnològica digital informacional competència informacional

La societat de la Informació i l’alfabetització informacional Una persona amb aptituds per a l'accés i ús de la informació hauria de ser capaç de: competència informacional Reconèixer una necessitat d'informació. Determinar l'abast de la informació requerida. Accedir a ella amb eficiència. Avaluar la informació i les seves fonts. Incorporar la informació seleccionada a la seva pròpia base de coneixements. Utilitzar la informació de manera eficaç per a du a terme tasques específiques. Comprendre la problemàtica econòmica, legal i social que envolta a l'ús de la informació. Accedir a ella i utilitzar-la de forma ètica i legal. Classificar, emmagatzemar, manipular i combinar la informació reunida o generada. Generar, registrar i compartir nova informació

La societat de la Informació i l’alfabetització informacional

competència informacional

1r - PLANTEJAMENT DE LA NECESSITAT D’INFORMACIÓ Què cerco i per què ?

2n – LOCALITZACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ Com i on trobaré la informació?

3r – VALORACIÓ I SELECCIÓ Què he trobat del que buscava?

competència informacional i tot això, com ho programem?

Programant la competència informacional Currículum Conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació dels diferents ensenyaments. Article 6. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació Competència Capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. Article 8. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació Aprendre per competències L’aplicació de coneixements (saber),habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) a la resolució de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficàcia. Desplegament del currículum. [1] Generalitat de Catalunya (en línia) Currículum i organització. Desplegament del currículum a l'educació primària i Desplegament del currículum a l'educació secundària

Programant la competència informacional

Situacions d’aprenentatge al currículum LOE Programant la competència informacional Situacions d’aprenentatge al currículum LOE Punt de partida Què? LCC situacions d’aprenentatge globals solució de problemes MNS situacions contextualitzades preguntes rellevants CN situacions que tinguin sentit per a l’alumnat problemes més rellevants, de les persones i del planeta MA contexts rellevants aprendre a fer (i fer-se) preguntes EA pròpies experiències de l’alumnat interrogants que ens planteja l’entorn [1] Abreviatures emprades per identificar les matèries curriculars. LCC: Llengua catalana i castellana, MA: Matemàtiques i EDPC: Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania són comunes a Primària i Secundària; MNS: Coneixement del medi natural, social i cultural i EA: Educació artística específiques de Primària; CS: Ciències Socials i CN: Ciències Naturals específiques de Secundària.

Programant la competència informacional

Programant la competència informacional

Conec les característiques de la informació

Conec les característiques de la informació

La cerca lliure pautada Modalitats de cerca La cerca guiada Activitats on les fonts d’informació han estat filtrades prèviament de manera que l’alumnat es pot adreçar directament a elles per seleccionar la informació que necessita. És útil per iniciar en cerques al Web amb alumnat inexpert. Exemples d’aqueta classe de cerca serien les webquest: caceres del tresor, geoquest, etc. Modalitats de cerca La cerca lliure pautada Activitats on les fonts d’informació al web i l’estratègia de cerca no han estat acotades prèviament. L’alumnat s’adreça directament a les fonts però seguint unes pautes clares i uns coneixements específic que l’ajuden a desenvolupar criteris de selecció propis. La cerca autònoma seria aquella que pot dur a terme l’alumnat de manera eficaç i sense necessitat de pautes ni criteris previs perquè aquests ja han estat assolits.

Modalitats de cerca

Tipus de cerca lliure pautada

Seqüència d’una activitat de recerca