SÍNTESI DE L’ ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I LINGÜÍSTIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE CATALUNYA Natxo Sorolla http://xarxes.wordpress.com/ natxosorolla@gmail.com.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
CARLOS ALBERTO SANCHIS BARRAGÁN CURS
Advertisements

La qualitat, garantia de millora.
Les varietats lingüístiques
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Escola Montserrat Sant Just Desvern
ESTRATÈGIES DELS HOTELS URBANS ESPANYOLS I EUROPEUS DAVANT EL LOW COST Evolució Autors: Dra. Mar Vila, professora del Departament de Control.
Variables qualitatives
La Terra.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Atenció educativa a l’alumnat immigrant
Dades de l’inici del curs Dossier de Premsa
IES SABADELL Juvenal nº 1 Sabadell (Barcelona)
Estudi per a la identificació de
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
II SIMPOSI “COMERÇ I CIUTAT”
Panel de Famílies i d’Infància
Els sons del català i les Guies de pronunciació del català: de la descripció fonètica a l’aplicació d’eines per a l’aprenentatge del català Josefina Carrera.
CURS PRESENTACIÓ 20 de maig de 2014.
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
Realitzat per l’Associació Progressista de Catalunya
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
I ARA, QUÈ PUC FER?.
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
EUROMANIA A L’ESTEVE Generalitat de Catalunya
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
QUE FER QUAN ARRIBA UN SUSPENS A CASA?
PREMATRÍCULA PROVES ACCÉS UNIVERSITAT
L’AMIC RETROBAT MARC RIUS CASAN.
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
Ajuts individuals de menjador Curs
EL PLA INDIVIDUALITZAT
REUNIÓ INFORMATIVA P. A. U Curs
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
CREIXEMENT D’UNA ÀREA METROPOLITANA
A quina hora i en quin espai hi ha més soroll a l’escola?
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
3. TOTS SOM DIFERENTS..
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
DINÀMICA GENERAL DE LA POBLACIÓ
VII CONGRÉS CATALÀ DE SOCIOLOGIA Tarragona, Abril 2017
Perfil dels enquestats
EL PAPER DE LA DONA EN LES ESTRUCTURES
LES Etapes DE LA VIDA.
Tesis Doctorals en Xarxa
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Llengua i identitat a Catalunya 2008
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
Introducció Al posicionament Web.
Formació per als equips directius d’educació secundària
MEMÒRIA CITE 2005 Dades estadístiques.
Consum per substàncies per any (últim mes)
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
Saber Viure és no estar sol.   .
RODA DE PREMSA – Vic, 12 de setembre de 2011
La diversitat lingüística de Catalunya Institut Gallecs 2n Batxillerat
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Granota VERTEBRAT amfibi carnívor.
Convivència i Mediació Escolar
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
Reunió de famílies 3r d’ESO El 4t d’ESO
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

SÍNTESI DE L’ ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I LINGÜÍSTIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE CATALUNYA Natxo Sorolla http://xarxes.wordpress.com/ natxosorolla@gmail.com Xarxa CRUSCAT – IEC CUSC – UB

Presentada el 5 de juny de 2009, en el marc de la Jornada Situació sociolingüística a l'ESO: reptes i línies d'actuació. Jornada de reflexió i debat, a propòsit de la publicació de l'Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya (programa).

Previ Focalitzem la presentació en l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic d’educació secundària de Catalunya No és un estudi comparat No es relaciona amb estudis a població adulta Només parcialment per a contextualitzar la generació dels alumnes

Índex Dades sociodemogràfiques Dades sociolingüístiques bàsiques De l’alumne De la família Dades sociolingüístiques bàsiques Llengua familiar Coneixements i usos lingüístics generals Llengua i context escolar Llengua amb els amics Llengua familiar i llengua amb amics Consum cultural, noves tecnologies i llengua Opinions sobre els usos lingüístics

Dades sociodemogràfiques Any 2006 4at d’ESO 15-16 anys Nascuts a principis dels 90 Gènere: Xics 44% Xiques 56 % Mida de la població: 45,7 %: >100.000 h. (a poblacions grans) 37,4 %: 100.000-10.000 h. (poblacions mitjanes) 16,9 %: <10.000 h. (poblacions menudes)

Dades sociodemogràfiques. Origen i residència. La mostra no inclou part de la població arribada recentment 91,8 % nascuts a Catalunya 2,7 % nascuts en altres parts de l’Estat 5,5 % nascuts fora de l’Estat espanyol Arrelament dels nascuts fora de Catalunya (8,2%) La meitat fa més de 10 anys que resideix a Catalunya (tenien sis o menys anys) L’altra meitat:sobretot alumnes arribats a partir del 2001

Dades sociodemogràfiques de la família Només la meitat té dos pares nascuts al territori Segona generació Tres quartes parts almenys un dels dos progenitors nascut a Catalunya Llarga estada dels progenitors no nascuts a Catalunya Dos terceres parts hi viuen des de fa més de 20 anys Una cinquena part 10-20 anys

Dades sociodemogràfiques de la família Nivell educatiu dels progenitors Titulacions universitàries: una tercera part Estudis secundaris: una quarta part Estudis primaris o inacabats: 45% Situació laboral dels pares Els pare treballa a jornada completa (79,7 %) La mare treballa fora de casa A jornada completa 45,5 % A mitja jornada 26,6 % Els progenitors continuen convivint 14% s’han separat o divorciat

Dades sociolingüístiques bàsiques. Llengua inicial. Recordes quina llengua vas parlar a casa quan eres petit/a?

Llengua inicial. Població adulta. EULC 2003. Comparació dels alumnes de secundària amb la població adulta EULC 2003 Torres 2005

Llengua inicial. Població adulta. EULC 2003.

Llengua inicial: secundària i adults Generació més jove estudiada EULC 2003: 1984-88 Estudi secundària: 1990-91 Els catalanoparlants inicials no superen els castellanoparlants 3 punts percentuals de diferència Tendència a la conjunció de les proporcions Ascens del català i descens del castellà Augment de les combinacions de català amb castellà:14,1% fins les cohorts nascudes durant els anys 70 no s’assolia el 4% de parlants inicials d’ambdues llengües. A més, tot i que en els darrers grups d’edat (nascuts durant els anys 80) aquest percentatge pareixia dibuixar una tendència a l’alça, ho feia de manera poc clara. Així, l’estudi de secundària indicaria que aquest increment iniciat en forma de tendència als anys 70 es consolida de forma significativa entre les generacions nascudes a principis dels 90, on estaria creixent de manera notable el nombre de parlants inicials d’ambdues llengües.

Llengua inicial catalana Destaca el nombre de catalanoparlants inicials entre els: Nascuts a Catalunya Centres de titularitat privada Fills de progenitors amb estudis universitaris La mare treballa fora de casa a jornada completa Poblacions mitjanes i menudes (<100.000h.)

Llengua inicial i llengua d’identificació “Recordes quina llengua vas parlar a casa quan eres petit/a?” Llengua d’identificació “Quina és la teva llengua?” Creix la combinació de català i castellà (27,5%). Es redueix el castellà (33,6%) -9,3 punts (L1 = 42,9 %). Es redueix sensiblement el català (36,5%) -3,4 punts (L1 = 39,9%) El català creix a les poblacions més reduïdes i l’escola pública

Llengua familiar Dues notes sobre la llengua familiar Capacitat d’atracció del català 7,5% declara que el català és la seua llengua inicial, tot i que els seus pares no el parlen entre ells Complexitat interpretació llengua inicial en població jove Població adulta: correlació amb llengua parlada amb els progenitors Jóvens: canvis 34,4% parla català amb els dos pares, 5,5 punts menys que el 39,9% de catalanoparlants inicials.

Llengua familiar Major transmissió del català que del castellà Parelles que parlaven català entre ells quan ell era menut, el fill els parla català: 90,6% Parelles que parlaven el castellà entre els ells, el fill els parla castellà: 75,5 % Fills de parelles que combinen català i castellà: Català 50,5% Castellà 18,8%

Quan eres petita, quina llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells? Català Igual Castell à Altres Llengua amb pares 90,6 29,7 4,9 2,2 Més català que castellà 5,0 20,8 2,0 Parelles mixtes 1,6 12,9 6,7 Bilingües 1,1 17,8 3,6 Més castellà que català ,5 5,9 Castellà ,7 75,5 15,2 Alt. llengües i combinacions 1,5 80,4 Total 100

Coneixement del català

Coneixement del català Coneixement declarat de català sensiblement per sota del de castellà Les puntuacions baixes no superen el 5% Competència en català Autovaloracions altes de catalanoparlants inicials com de castellanoparlants Coneixement de la segona llengua (L2) Sensiblement superior en els catalanoparlants També d’anglès Fills de progenitors amb estudis superiors major coneixement de català i anglès. Sense diferències segons la titularitat de l’escola Però sí en anglès anglès Gènere Les xiques declaren mitjanes sensiblement superiors en escriure el castellà o l’anglès que els xics.

Ús general del català Tres grups (un terç de la població cadascun) Parla sempre o gairebé sempre en català Parla tant en català com en altres llengües Parlen mai o gairebé mai en català Factor bàsic: llengua inicial Xiques > usos intermedis de català i castellà. Xics més polaritzats Escoles privades concertades Més parlants inicials de català No hi ha major ús de català

Llengua i context escolar Ús del professor a la classe: Dues terceres parts del professorat parla en català quan es dirigeix a la classe Una dècima part mai el parla Materials escrits Molt alta presència del català L’alumne parla al professor Poc o mai el català: el 24,1% utilitzen Tant català com castellà: 11,4% Exàmens Quatre de cada cinc alumnes utilitzen el català sempre

Llengua i context escolar Activitats i materials didàctics: Sensiblement més alt en els centres públics Tres quartes parts dels catalanoparlants inicials mantenen sempre la seua llengua inicial en els usos lingüístics acadèmics Una quarta part dels castellanoparlants inicials mantenen el castellà El percentatge tampoc és superior fora de classe amb el professorat Activitats extrascolars La llengua inicial és molt important 57,9% dels castellanoparlants utilitzen el castellà

Llengua amb les amistats Amb els amics (del centre): 49,2% mai no parla català 32,9% sempre parla en català Lligam intens amb la llengua inicial Castellanoparlants inicials que mai no parlen català: 79,4% Catalanoparlants inicials que sempre parlen català 67,7% Centres privats concertats menor presència del català en la part acadèmica major proporció d’alumnes que parlen català amb les amistats de fora del centre Així, tot indica que a pesar que els castellanoparlants inicials fan un important ús del català en els àmbits formals del centre, en els usos informals mantenen el castellà, la seua llengua inicial.

Llengua familiar i llengua amb amics Ni els catalanoparlants han abandonat l’ús del català amb els seus amics, ni el català és una llengua testimonial a les interaccions entre iguals Els catalanoparlants utilitzen el català menys que els castellanoparlants el castellà. 11,7 punts percentuals de diferència Erosionant l’ús social del català Però en cap cas es tracta d’una pèrdua dels patis.

Usos acadèmics i usos amb amistats

Consum cultural, noves tecnologies i llengua Consum en català molt baix en els mitjans punters TV i webs: una quarta part Consum equipolent en mitjans amb menor tirada: Ràdio (54,4%), llibres (53%) premsa (43,6%). Interferència de les lectures escolars Cinema: el català té una posició perifèrica: Dinou de cada vint darrera pel·lícula vista en català

Consum cultural, noves tecnologies i llengua Catalanoparlants inicials Consumeixen ràdio, premsa i llibres majoritàriament en català Televisió no supera el 50% Pàgina web: un terç Cinema: un de cada deu Castellanoparlants inicials per sota dels catalanoparlants Ràdio i llibres força similar al de castellà

Opinions sobre els usos lingüístics “Pertanyo al grup dels que parlen...” tres grups similars: només o sobretot en català (33,7%) només o sobretot en castellà (24,5%) igual català que castellà (41,5%) “Actualment el català en general s’usa...” mitjanament (47,9%) molt (32,4%) sempre (3,2%)

Opinions sobre els usos lingüístics Percepció sobre l’evolució de l’ús del català en els darrers cinc anys Respostes equilibrades, semblen prevaldre les respostes més positives Percepció sobre l’evolució de l’ús del català prevista per als propers anys Preveuen estancament de l’ús del català.

Opinions sobre els usos lingüístics Gent propera al català Visions més positives sobre l’ús general de la llengua Veu més estancaments i retrocessos en l’evolució passada i futura Prefereixen que creixi l’ús del català i que es parli molt o sempre Els més propers al castellà es divideixen entre els que desitgen que s’usi més i els que prefereixen que s’usi igual

Anàlisi multivariable Cinc factors que expliquen la diversitat de la mostra Usos lingüístics Usos no formals (amics i llar) Ideològiques: pertinença a un grup, la llengua d’identificació i llengua inicial. Usos escrits Exàmens, llibres de text, materials de classe o lectures obligatòries Competències lingüística en català, castellà i anglès Origen geogràfic de l’alumne i els seus progenitors Competència en anglès + nivell d’estudis del progenitors

Conclusions Arrelament territorial de de la mostra: alumnes i pares Però.... diversitat en la llengua d’origen Creixement de les combinacions de català i castellà Tendència a la transmissió familiar dels castellanoparlants i els catalanoparlants Però... major transmissió dels catalanoparlants L’escola funciona en català I universalitza la competència de català i castellà El pati funciona en la llengua inicial de l’alumne El consum cultural en català es baix

Altres publicacions sobre l’Estudi Publicació extensa: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2008) Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006. Col·lecció Informes d’avaluació 11. Barcelona: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Generalitat de Catalunya. (Redacció de l’estudi) . Publicació en línia. Article resum: Sorolla, Natxo [2009] «Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s’acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya» dins NovesSL, Hivern 2009. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Llicència d’esta presentació La “Síntesi de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya” es publica sota una llicència de “Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)” Considereu-vos lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament el contingut d’esta obra. També en podeu fer obres derivades, reconeixent l’autor, sense finalitats comercials i amb el mateix tipus de llicència. Llegiu la llicència.

Natxo Sorolla http://xarxes.wordpress.com/ natxosorolla@gmail.com SÍNTESI DE L’ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I LINGÜÍSTIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE CATALUNYA Moltes gràcies per la vostra atenció Natxo Sorolla http://xarxes.wordpress.com/ natxosorolla@gmail.com Xarxa CRUSCAT – IEC CUSC – UB

SÍNTESI DE L’ ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I LINGÜÍSTIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE CATALUNYA Natxo Sorolla http://xarxes.wordpress.com/ natxosorolla@gmail.com Xarxa CRUSCAT – IEC CUSC – UB