L’ós panda Noms: Pol Ortiz i Sergio Rodriguez Data: Dijous, 24 de febrer del 2011 Curs: 6èB

Índex Parlarem de: Característiques físiques Hàbitat i costums Reproducció Alimentació Situació del l’ós panda respecte el perill d’extinció Població actual Per què està en perill d’extinció? Fotos

Característiques físiques L'ós panda és un animal gran, que s'assembla a un ós, amb pelatge blanc, llarg, dens i d'aspecte llanós, i amb les potes, les espatlles, les orelles i la zona dels ulls negres. La cua és ampla i curta. L'ós panda és un animal de complexió robusta que mesura 1,80 m de longitud i pesa al voltant de 135 kg. És molt conegut l’anomenat “fals polze” del panda, que en realitat és un os molt desenvolupat i que forma una espècie de sisè dit oponible als altres cinc. Gràcies a aquest dit pot manipular i agafar amb certa destresa el bambú. Aquest sisè dit es troba a les potes del davant.

Hàbitat i costums Els pandes són animals normalment solitaris. La seva major activitat es desenvolupa durant la sortida i la posta del sol passant la major part del temps restant dormint en boscos de bambú. Marquen el seu territori amb una combinació d'olors que produeixen amb la seva glàndula anal, orina i marques amb les urpes. D'aquesta manera, eviten conflicte en no usar àrees compartides del territori. Com que és un animal subtropical, el panda ha perdut l'hàbit de la hivernació.

Reproducció Els pandes aconsegueixen la seva maduresa sexual entre els cinc i els set anys d'edat. L'època de reproducció es desenvolupa durant la primavera. Durant aquesta època de dos a cinc mascles poden competir per una femella fèrtil. Quan un mascle es destaca sobre la resta obté el dret a copular amb la femella. El temps de còpula és curt i va dels 30 segons als 5 minuts, però el mascle pot muntar a la femella diverses vegades per assegurar l'èxit de la fecundació. En néixer la cria és cega i la seva pell té una coloració rosada, un mes després del naixement el panda adquirirà la seva tradicional pigmentació. Te una reproducció vivípara.

Alimentació Malgrat la seva classificació taxonòmica com a carnívor, el panda gegant té una dieta primàriament herbívora, que consisteix gairebé de forma exclusiva en bambú. Tanmateix, el panda gegant encara té el sistema digestiu i gens específics d'un carnívor i per tant obté poca energia i poca proteïna del consum de bambú. La seva habilitat de digerir la cel·lulosa s'atribueix als microbis del seu intestí. Un panda gegant pot arribar a menjar de 9 a 14 kg de bambú cada dia. Com que consumeix una dieta poc nutritiva, li és important mantenir el seu tub digestiu ple.

Situació del l’os panda respecte el perill d’extinció A causa d'un terratrèmol, a la base de Wolong, el 70% de l'hàbitat dels óssos panda salvatges, en particular les regions de bambú situades a les praderies de 2.000 a 2.500 metres sobre el nivell del mar, va quedar greument destruït. Els óssos panda es van veure amenaçats per la falta d'aliment.

Població actual Actualment el nombre de ossos pandes salvatges a la Xina està estimat en 1.600. El 2.000 es comptaven 1.114 exemplars, escampats per territoris que tenen una superfície total de 23.000 km ². Els científics han extret proves d'excrements d’óssos pandes, les quals indiquen que podria haver 3.000 animals en llibertat.

Per què esta en perill d’ extinció? Dos dels principals motius perquè estigui en vies d'extinció són la desaparició del seu hàbitat natural amb la tala de milers d'hectàrees de boscos de bambú, el seu aliment natural, i l'extremada dificultat que té aquesta espècie per reproduir-se en captivitat, bàsicament per timidesa, segons diuen els experts. Part de la reducció també es deu a caçadors furtius, que s'arrisquen a rebre una condemna de cadena perpètua fixada pel Govern Xinès, perquè una seva pell val el seu pes en or, sobretot en Llunyà Orient. Al 1974 a 1989 es va reduir 50% la seva població a la província de Sichuan.

Fotos Ós panda