Bases neurobiològiques de la conducta agressiva

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Malnutrició Infantil a Catalunya Malnutrició Infantil a Catalunya.
Advertisements

Desordres d’eliminació
Introducció i història de la PNL.
PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL QUALITAT DE VIDA
TREBALL DE CIÈNCIES MALALTIES I TRASTORNS DEL SISTEMA NERVIÓS
i el que no es pot avaluar
4. VIURE MÉS, VIURE MILLOR.
Pèrdues de memòria: de l’envelliment a la malaltia
1 u n i t a t L’educador infantil.
Què és un pla Individualitzat ?
No tractar el càncer de pròstata, ¿és correcte?
Característiques i classificació.
L’ARTRITIS REUMATOIDE
Bases neurobiològiques de la conducta agresiva
TRASTORNS DE L’ALIMENTACIÓ
Projecte d’intervenció psicològica
PRÀCTICA 5: ELS TESTS BAS 1-2 Bateria de socialització
UNA EXPERIÈNCIA D’ESCOLARITAT COMPARTIDA
TEXT I CONTEXT DE LES CONDUCTES PROBLEMÀTIQUES
QUÈ ÉS? QUINS FACTORS LA DETERMINEN?
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS
PROPOSTA PEDGÒGICA M02 - UF3 - NF1.
Trastorns de l’alimentació
Federació Catalana d’ONGD
I ARA, QUÈ PUC FER?.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Quan l’amor fa mal.
TIPUS D’ALUMNAT.
SESSIÓ CLÍNICA.
ESTRATÈGIES EDUCATIVES A LA FAMÍLIA
Notificació en casos de malalts mentals i dogodependències
¿Quina és la salut dels nostres adolescents ?
YEIZA GONZÁLEZ CALABUIG MIGUEL ANGEL MORENO SANCHÍS
Projecte d’Itineraris Formatius
EL PLA INDIVIDUALITZAT
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
15 de novembre Dia sense alcohol
CSMIJ Sarrià-Sant Gervasi
PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
Presentació de la proposta curricular de Biologia per al batxillerat
Obesitat en edat pediàtrica
SOCIETAT CATALANA DE PEDIATRIA
Malaltia i mort: Canvis familiars
REVISIÓ DELS DOCUMENTS DE FONOLOGIA I LLENGUATGE
RAONAMENT CLÍNIC Es basa en factors com... L’ experiència
DOCUMENTS D’ASSESSORAMENT
PLA DE SERVEIS INDIVIDUALITZATS
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
2. El materialisme històric de Marx
PRIMERES VISITES AMB PROCEDÈNCIA ENSENYAMENT
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
L’ atenció domiciliaria dels equips d’atenció primària catalans
Continuació: el temps II
SISTEMA NERVIÓS.
EMBARASSOS EN ADOLESCENTS
INTEGRACIÓ EDUCATIVA, UNA EXPERIÈNCIA DE VIDA
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Coneixement del medi natural
Dr Jose Luis Tandaipan Eva Fontiverio
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
El sistema nerviós.
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
La malaltia de l’actualitat
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Transcripción de la presentación:

Bases neurobiològiques de la conducta agressiva Dra. Pilar Adroher Tarrés Pediatre Clínica Bofill

Agressivitat “Instint agressiu” és present a totes les espècies. En humans, la plasticitat cerebral del nen en els primers anys, fa que els vincles afectius i patrons educacionals dels familiars responsables, determinin un correcte desenvolupament de connexions interneuronals que controlaran la seva conducta post. Els “afectes” o “emocions” viscudes durant la primera infància, són senyals neurofisiològicament generades, i que es van registrant, imprimint en l’anatomia d’un cervell en desenvolupament.

Història pediàtrica de l’agressivitat Lactant 1er any: interacció bàsica plor-resposta mare.   Fins 2 anys: rebequeries, esgarrapa la seva cara, crits, mossegades... autoagressions quan no obté el què vol.  Als 2-3 anys: agredeix als demés de la seva edat estirant cabells, esgarrapant, mossegant, empentant els companys. Als 4 anys: inici d’agressivitat verbal.

Tic FADAT Si +4 anys persisteix la intolerància a la frustració, amb resultat de freqüent conducta violenta, és preocupant, sobretot si s’arriba a preadolescent, perquè obra el pas al món de la predelinqüència.

Determinants socials i de l’entorn Baix nivell econòmic i/o situació laboral d’atur Dificultats d’aprenentatge a l’escola, sensació de fracàs i baixa autoestima Conflictes familiars: maltractaments, abusos físics o sexuals Implicats en grup d’adolescent delinqüents Falta de model de comportament apropiat Antecedents familiars d’ alcoholisme, criminalitat o psiquiàtrics

Problemes de salut d’aquests adolescents Necessitats nutritives no cobertes Lesions o traumes menors 4-8 vegades més Abús de substàncies Malalties de transmisió sexual i embaràs precoç

Etiologia de l’agressivitat Factors genètics Factors anatòmics Factors neuroendocrins Factors neuroquímics

Factors genètics Cromosomopaties: Síndrome de Klinefelter (47 xxy) Síndrome 47 xyy Malalties hereditàries : Malaltia de Wilson ________________________________________ Estudis fets amb nens adoptats, fills de pares biològics violents, presenten més tendència a ser violents també. Estudis fets amb bessons monocigots demostren major concordància en la tendència cap a conductes agressiva que no en bessons heterocigots. Sembla existir algun tipus de vulneranilitat heredada.

Factors anatòmics El cervell és extraordinàriament complexe. Nombroses estructures orgàniques intervenen en generar i modular la conducta agressiva. - des de parts més inferiors de l’hipotàlam, com el sistema límbic, que controla circuïts emocionals, - la amígdala, - fins a les àrees més superiors, àrees pre- frontals, que controlen circuïts racionals.

Lesions cerebrals Lesions orgàniques en àrees determinades del cervell per:  Accidents traumàtics amb lesions frontals o temporals, Asfixia neonatal, que afectin àrees tàlam-amigdala-ganglis basals , Accidents vasculars cerebrals Tumors de l’hipotàlam Seqüeles d’infeccions: menigitis, encefalitis

Factors neuroquímics “Neurotransmisors”: substàncies que intervenen en la la producció d’impulsos nerviosos entre neurones. Importància per l’elaboració dels “psicofàrmacs”, que actuaran modificant la funció d’aquests neurotransmisors. Serotonina: nivells (-) es relaciona amb errades en els mecanismes que controlen els impulsos agressius. Dopamina: nivells(+) desencadena violencia autodestructiva. Hiperfunció NA i Hipofunció del GABA. Influència de substàncies psicoactives: alcohol.

Factors neuroendocrins Les hormones modulen la conducta individual, i alhora factors ambientals regulen la síntesi d’algunes hormones. Testosterona (+) genera conductes dominants. Corticoïdes (-) presenta en conductes sumises. Glucèmia (-)

Avaluació clínica Anamnèsi: edat d’inici, símptomes, evolució, circumstàncies desencadenants (divorci pares, pressó pare, pèrdua de treball…) Antecedents personals: Embaràs, Part (anòxia, patiment fetal), Desenvolupament psicomotor (marxa, llenguatge), Malalties prèvies (epilepsia), Accidents (maltractaments), Hospitalitzacions, Escolarització (retards d’aprenentatge, dislèxia, disgrafia, discalcúlia). Antecedents familiars: Edat dels pares, Professió, Estudis, Orígen geogràfic, Interacció familiar, Criteris educatius, Alcoholisme i drogues, Conductes delictives, Transtorns psicòtics, Depressió de la mare i maltracte. Exploració Fisica- Neurològica: Detecció de lesions físiques –hematomes, Malformacions o dismorfies, Focalitats neurològiques

Exploracions complementàries Analitica de sang: Nivells de glucosa Nivells de testosterona Nivells d’alcoholèmia  LCR: Nivells de serotonina (5-HIAA) Nivells de dopamina   Estudi del cariotip. Descobreix cromosomopaties EEG. Descartar epilèpsia lòbul temporal RMN.Valora lesions orgàniques per trauma, tumor, AVC Exploració neuropsicològica: Qüoficient Intelectual, Lectura, Escriptura, Càlcul, Llenguatge i raonament lògic

Tractament Teràpia multisistèmica. Inclou en seguiment en equip format per treballadors socials, psicòlegs, pediatres, neuròlegs, pedagogs, psicoterapeutes. Psicofàrmacs. justificat quan el pacient té transtorns psiquiàtrics catalogats (depressió, transtorn d’ansietat, dèficit d’atenció e hiperactivitat, epilepsia o símptomes psicòtics.)

Tic FELIÇ