Els plans de dinamització

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Comissió d’estudi sobre l’Economia Col·laborativa
Advertisements

Centre d'Hàbits Saludables
PRESSUPOST 2017.
XARXA DE DEBAT EDUCATIU
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
Xarxa Productes de la terra
Jornada Cloenda Esports
Infraestructures ferroviàries a la comarca del Vallès Occidental
Les zones d’excel·lència comercial com a element diferenciador de les ciutats 16 de novembre de 2009.
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
Polítiques d’Ordenació Comercial
I transforma un llibre en un nou lector
Proposta EC: definició, objectius i pressupost
1 era JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA Sant Celoni 31 març 2011
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
La programació en arquitectura: una eina per a la gestió de la inversió pública municipal El cicle inversor 23 de setembre de 2011.
APOSTA PEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN
Creativitat amb austeritat Impacte Projectes públic-privats
La teva contribució 1.
POLÍTIQUES DE COORDINACIÓ DE CENTRES COMERCIALS URBANS
Autor: Samuel Lozano Alcodori
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
PONÈNCIA. Denuncies associades a PRL (psicosocials).
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
va aprovar la Llei de Millora de barris.
ACCIONS GRUPALS AMB EL PROFESSORAT
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Projecte d’Itineraris Formatius
Jornada Cloenda Esports
Campanya per fomentar l’ús del català en els establiments comercials
Pla de Gestió de la Diversitat de Manlleu (PGDM)
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
PUZZLETS Com resoldríes el repte? Té solució única?
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
Aparcaments de rotació a Sabadell
La gestió per processos
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
ELS MERCATS ESTRATÈGICS DE LES ARTS ESCÈNIQUES I LA MÚSICA A CATALUNYA
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
PLATAFORMA PIMEC COMERÇ VALLÈS
Model de gestió assistencial: innovació i integració. Montse Cervera
El màrqueting i els seus elements
Objectiu Educatiu Trienni
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Projecte: el mercat 2a PART P -4.
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Com preparar una unitat per a l’avaluació
RETIRADA PLA DIRECTOR
Serveis de Formació.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
IV JORNADES DOCTORIALS
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
MPGM Ciutat Meridiana Procés participatiu Gener 2019.
Gerència de Serveis de Comerç
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
EUROFRAGANCE CAPTUREM SENSACIONS.
Jornada per a una mobilitat de qualitat a les terres de Lleida
Pla de Formació de Centre
ACCÉS A L’HABITATGE A BARCELONA
ELABORACIÓ D’UN ÍNDEX DE GENTRIFICACIÓ PER ALS BARRIS DE BARCELONA
CAMPANYA PER A L’ESTALVI DE PAPER
Transcripción de la presentación:

Els plans de dinamització i els eixos comercials de Barcelona Comerç i Consum

El terciari a Barcelona El 81.6% dels llocs de treball de la ciutat el 16,4% dels assalariats del terciari en el comerç el comerç minorista registra un increment d’ocupació del 3,6%, amb un total de 70.785 assalariats. El comerç majorista incrementa els seus treballadors en un 2,4% i compta amb 57.308 persones. Comerç i Consum

El sector comercial Ocupació al comerç 162.061 persones ocupades al comerç, representant el 16,4% de l’ocupació total de la ciutat. Participació de les dones: 60% dels assalariats En el sector comercial hi treballen el 28,4% dels autònoms de Barcelona La mitjana de persones que treballa a temps complet en el sector és de 2,7. Comerç i Consum

El sector comercial Facturació al comerç 2004 34.826 milions d’euros, increment del 6,6% Les vendes a Barcelona representen un 32,5% del total de facturació a Catalunya El comerç majorista a Barcelona representa el 71% del total de la facturació Comerç i Consum

El sector comercial PIB del comerç 2004 El PIB del comerç de Barcelona s’ha incrementat en un 6,6%, i continua generant un 14% del producte interior brut total de la ciutat. El dinamisme de la demanda interna ha estat el principal motor del creixement de l’economia barcelonina. Comerç i Consum

El sector comercial Llicències de comerç 32.310 llicències de comerç minorista 3.283.549 m2 de superfície de comerç minorista 11.156 llicències de comerç majorista 2.490.872 m2 de superfície de comerç majorista Comerç i Consum

Que és un centre comercial urbà a cel obert o eix comercial? Es tracta d’un espai físic amb localització a la trama urbana perfectament delimitat on existeix concentració i diversitat d’oferta comercial i al mateix temps asociacionisme comercial territorial que porta endavant accions de promoció de la zona. A Barcelona ens trobem amb una diversitat de centres comercials urbans a cel obert que es troben situats als diferents districtes de las Ciutat. Comerç i Consum

Els 17 eixos comercials de Barcelona: Passeig de Gràcia/Rambla Catalunya Casc Àntic Eix Comercial Gran de Gràcia Eix comercial Poble Nou Sants-Creu Coberta Sarrià Eix Comercial Sant Gervasi Nou Drassanes Comercial Poble Nou Barnacentre Nou Boulevards Centre Comercial GraciNova Cor Eixample Maragall Zona Comercial Eix de Sant Andreu La Rambla Sant Antoni Centre Comercial Comerç i Consum

Els eixos comercials de Barcelona: Comerç i Consum

Els eixos comercials Oferta comercial Comerç i Consum

Els eixos comercials Oferta de serveis Comerç i Consum

Plans de Dinamització Instruments per poder executar les polítiques adients encaminades a potenciar el comerç urbà amb la finalitat de revitalitzar centres comercials urbans a cel obert de cara a afrontar amb majors garanties els reptes de futur mitjançant la promoció i difusió de l’oferta comercial existent. Comerç i Consum

Quin són els passos que es segueixen? Els comerciants es coordinen per tal d’afrontar la realització del pla. Es dirigeixen a les institucions per rebre el seu suport signant un conveni de col·laboració. Realització d’un estudi de l’àrea a dinamitzar per assegurar la seva viabilitat. Anàlisi i valoració de l’espai físic a delimitar per dinamitzar. Comerç i Consum

Quin són els passos que es segueixen? Anàlisi i valoració de l’oferta existent per tal d'avaluar les necessitats existents i les correccions necessàries per aconseguir un àrea realment competitiva. Anàlisi i valoració de la demanda, estudiant la seva àrea d'influència per acabar marcant quin és el seu mercat potencial al que s’hauria d’accedir. Contractació si s’escau d’un gerent capaç d’afrontar els reptes que el pla indica. Comerç i Consum

En funcionament l’any 2005: Plans de Dinamització En funcionament l’any 2005: Sant Andreu, iniciat el 1998 Sant Antoni, iniciat el 1998 Maragall-Trinxant, iniciat el 1999 Dreta de l’Eixample, iniciat el 2000 Gràcia Nova, iniciat el 2000 Nou Barris, iniciat el 2000 Cor d’Horta, iniciat el 2001 Casc Àntic, iniciat el 2003 Comerç i Consum

Plans de Dinamització Qui ha de promoure un pla de dinamització? Els propis comerciants Els ajuntaments per potenciar una zona determinada Comerç i Consum

SEMPRE ELS COMERCIANTS Plans de Dinamització Qui ha de continuar amb la dinamització comercial? SEMPRE ELS COMERCIANTS Comerç i Consum

Plans de Dinamització Tot el territori d’un municipi es pot dinamitzar? Dins d’un municipi podem tenir ccco, carrers comercials i comerç de proximitat. Cada un d’aquests formats de distribució comercials és susceptible de ser dinamitzat Comerç i Consum

Plans de Dinamització Que és o hauria de ser un Pla de Dinamització? Hem de conèixer el producte que oferim i adequar-lo a les demandes del mercat. Hem de conèixer el mercat al que ens dirigim, la seva localització, el seu potencial. Hem de conèixer les motivacions de compra, els hàbits de consum, el perfil dels compradors. Comerç i Consum

Plans de Dinamització Hem de conèixer els nostres competidors, la seva capacitat d’actuació, el seu potencial, les seves estratègies de comunicació. Hem de definir amb claredat l’estratègia de llançament del nostre producte, ccco, on volem arribar, a qui ens dirigim, com ho hem de fer i de quins mitjans disposem. En definitiva, hem de plantejar clarament quins són els objectius i els procediments per aconseguir-ho. Comerç i Consum

En definitiva un Pla de Dinamització no és res més que un Plans de Dinamització En definitiva un Pla de Dinamització no és res més que un PLA DE MARKETING Comerç i Consum

Actuacions Municipals Contribucions realitzades o a realitzar des dels ajuntaments per a la millora de la xarxa comercial: Enllumenat, ampliació de voreres,mobiliari urbà, Senyalització, transport públic Pàrkings de rotació, zones blaves Vigilància, neteja Comerç i Consum

Passos a seguir per un municipi Només pretenc marcar unes pautes mínimes que qualsevol municipi hauria de realitzar abans de posar en marxa un “Pla de Dinamització” Establir un projecte global de desenvolupament de la ciutat. Quin tipus de comerç volem, on volem que s'instal·li, àrees de vianants o no, necessitat de pàrkings i possibilitat de que siguin públics, .... Realització dels estudis necessaris per poder determinar les característiques exactes del nostre entorn, estudis sociològics, de tendències demogràfiques, d'hàbits de consum, d'oferta comercial i de serveis, urbanístics, ... Comerç i Consum

Passos a seguir per un municipi Podem contar amb els actuals comerciants instal·lats a la ciutat i fins a quin grau s’implicaran en el projecte, els tenim associats o van per lliure, podem anar a buscar nous comerços per que s’implantin al municipi, volem ser nosaltres els promotors o ho han de ser tercers, ... Quin tipus de centre comercial volem, urbà o tancat. En definitiva quina és l’oferta comercial que volem pel nostre municipi. Les respostes a totes aquestes qüestions no són res més que un POEC. Comerç i Consum

Passos a seguir per un municipi No existeix un model a aplicar per igual a tots els municipis. Cadascú té les seves pròpies característiques i per tant les respostes són diferents en cada cas i el projecte final és propi de cada municipi. No val “el cafe para todos” Comerç i Consum

Els plans de dinamització i els eixos comercials de Barcelona Comerç i Consum