+ En aquesta lamentació, un home calumniat i perseguit manifesta el seu dolor, més que per l'odi dels seus adversaris, per la traïció d'un amic (vv. 13-15). + Els vv. 7-9 contenen una exclamació bellament poètica, en la qual el salmista expressa el seu desig de trobar un refugi en la solitud, per veure's així lliure dels mals que l'afligeixen. + En l’última part del salm hi predominen els sentiments de confiança en Déu (vv. 17-19, 23).

▬ Ningú com Crist no ha experimentat la violència i la discòrdia en la ciutat, la traïció de l'amic i confident, l'engany de les llengües untuoses; ningú com ell no ha sofert l'angoixa interior, el temor, el terror i l’espant, quan l'assaltaven els seus enemics. ▬ I ningú com ell no ha refusat la fugida i ha posat tota la seva confiança en el Pare. Dels llavis de Crist passa aquest salm a l'Església, amb l'oracle final de la promesa, i l'Església el recita en moments de persecució.

Déu meu, escolteu el meu prec, no us amagueu quan us suplico. Escolteu atentament i responeu-me, vaig perdut, portant arreu el meu dolor.

Els crits dels enemics, la fúria dels malvats, em fan delirar; aboquen damunt meu malediccions, de l’odi que em tenen.

Sento el cor adolorit dintre meu, s’apodera de mi un pànic de mort, m’agafa por i tremolo d’esgarrifança: Oh si tingués les ales del colom! D’una volada aniria a aixoplugar-me.

Fugiria errant, ben lluny, i m’estaria al desert. De pressa buscaria un recer contra l’huracà. El Senyor els desconcerta, i divideix les seves llengües,

veig a la ciutat violències i discòrdies; nit i dia, per les muralles hi ha qui fa la ronda, i dins mateix de la ciutat veig crims i males arts; als seus mercats abunden l’engany i l’avarícia.

anàvem plegats entre la gent a la casa de Déu. Si fos un enemic el qui m’insulta, me n’hauria escapat; si em perseguissin els qui no m’estimen, me’n podria amagar. Però ets tu, el meu company, el meu amic i confident; una dolça intimitat ens unia, anàvem plegats entre la gent a la casa de Déu.

Però jo invoco Déu, i el Senyor em salvarà. Al vespre, al matí, al migdia, li confio el meu dolor, i ell m’escoltarà. Guardarà la meva vida de tants que combaten contra mi.

Déu m’escoltarà, i ell, que regna des de sempre, els humiliarà, perquè no volen esmenar-se ni temen Déu. Trenquen els tractes de pau, violen els pactes. Els seus llavis parlen amb unció, però el seu cor és combatiu; tenen paraules suaus, que llisquen com l’oli, però són punyals desembeinats.

Deixa en mans del Senyor el teu destí; ell et mantindrà i no permetrà mai de la vida que sucumbeixi el just. Vós, Déu meu, els fareu baixar a la fossa de la mort; els homes traïdors i sanguinaris no arribaran ni a mitja vida. Però jo confio en vós.

«Dins mateix de la ciutat veig crims i males arts...» ► És la meva ciutat, Senyor, i són els meus dies els que hi transcorren així. Violència a la ciutat. Vagues i manifestacions i crits d'atac i sirenes de la policia. Carrers que semblen camps de batalla, i edificis que semblen fortaleses assetjades. Cases que es cremen, botigues robades, i sang sobre les lloses del paviment. ► Aquesta és la meva ciutat, florida en els seus jardins i orgullosa amb els seus monuments. Ciutat que estimo perquè hi he viscut durant tants anys, veient-la créixer, i identificant-me amb el seu l'aire i el tremp de les seves estacions, les seves festes, la seva calor i les seves pluges, els seus sorolls i les seves olors. Tinc la temptació d'escapar-me i buscar refugi per deslliurar-me de l'odi i la violència que entristeixen i amenacen la meva existència. «Oh si tingués ales de colom! D’una volada aniria a aixoplugar-me.» ► Però no, no marxaré. Redimiré els sofriments de la ciutat que estimo carregant-los com una creu sobre les meves espatlles. Que gent de bona voluntat caminin, agafats de la mà, pels seus carrers, perquè torni la pau a la ciutat afligida. «Deixa en mans del Senyor el teu destí; ell et mantindrà i no permetrà mai de la vida que sucumbeixi el just..»

l'exemple del vostre Fill Jesucrist Déu nostre, l'exemple del vostre Fill Jesucrist ens mou a posar en vós els nostres afanys; compadiu-vos dels nostres sofriments i mireu amb clemència la ciutat dels homes.