Epistemologia i ontologia medievals Trets específics més característics Desplegament de les grans religions de salvació (cristianisme i islam), estranyes a la cultura i a la filosofia grega. Conflicte ideològic inevitable entre tradicions tan diferents. Problemes objecte de reflexió en aquest període: La relació entre veritats de Raó i veritats de Fe. La disputa entorn de la naturalesa dels universals. Pensadors més destacats AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V) ANSELM DE CANTERBURY (XI) AVICENA (XI) AVERROÏS (XII) TOMÀS D’AQUINO (XIII) GUILLEM D’OCCAM (XIV) 30/11/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
Veritats de Raó i veritats de Fe (I) En la tradició filosòfica grega la Veritat del coneixement reclama el suport De la lògica De l’experiència L’aparició de les religions de salvació implica que la veritat deriva De la revelació divina 30/11/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
Veritats de Raó i veritats de Fe (II) Actitud racionalista: Totes les veritats revelades poden ser compreses per la raó (intent de fer del cristianisme una filosofia, competint amb les altres escoles filosòfiques). Actitud irracionalista: Les veritats revelades són incomprensibles per a l’enteniment humà i, per tant, absurdes (religió i filosofia són radicalment incompatibles) Actitud conciliadora: Entre les veritats revelades, moltes són a l’abast de la raó, però n’hi ha d’altres a les que la raó, per si sola, no pot accedir-hi (filosofia i religió no són incompatibles: la raó pot ajudar a interpretar els textos sagrats). Davant d’aquest conflicte, entre els primers pensadors cristians es desenvolupen tres actituds diferents: 30/11/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
Veritats de Raó i veritats de Fe (III) Hi ha veritats de Raó (és l’àmbit –reduït- de la recerca experimental i de la lògica), Veritats de Fe (és l’àmbit del dogma) i veritats a les que es pot arribar a través de la raó i de la fe (com a mostra, les demostracions de l’existència de Déu) Tres fonts de veritat enlloc de dues: Revelació (fe), Lògica i Experiència. En cas de conflicte entre Raó i Fe, la primera queda subordinada a la segona: La filosofia és al servei de la teologia Sacralització de les filosofies platònica i, sobretot, aristotèlica. La reflexió queda, massa sovint, obviada i substituïda pel recurs a l’autoritat. Tant en la tradició cristiana com en la islàmica, acabarà predominant l’actitud conciliadora. Agustí d’Hipona: “Crec per tal d’entendre, entenc per tal de creure” 30/11/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
La disputa entorn dels universals (I) Filosofies d’enfoc platònic: Els conceptes són el coneixement de Realitats existents més enllà del món natural canviant (Idees – models): transcendents Filosofies d’enfoc aristotèlic: Els conceptes són el coneixement de l’essència o Forma comuna a tots els individus de la mateixa classe. Aquestes Formes són immanents. El problema: Les representacions mentals universals o conceptes, són coneixement de realitats universals (gèneres, espècies...) transcendents bé immanents? 30/11/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
La disputa entorn dels universals (II) Guillem d’Occam (XIV) Nominalisme: Rebuig d’ambdues postures. No existeixen realitats universals. Els nostres conceptes (representacions mentals universals) són el significat del nom comú que donem a individus que s’assemblen. La postura nominalista és conseqüència del Principi d’economia metafísica (navalla d’Occam): No s’han de multiplicar les hipòtesis sense necessitat. Tant les “Idees” platòniques com les “essències” aristotèliques resulten perfectament prescindibles. 30/11/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS