La il·lustració i la filosofia política de Locke

Presentación del tema: "La il·lustració i la filosofia política de Locke"— Transcripción de la presentación:

1 La il·lustració i la filosofia política de Locke
Unitat 8 bis La il·lustració i la filosofia política de Locke

2 Tres generacions d'il·lustrats pàgina 270
1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.1. Les claus per entendre la il·lustració Pàgina 268 Què és la il·lustració? Què és?: Un moviment cultural i intel·lectual que va abastar tota Europa i que va renovar la política, la filosofia, les ciències i la societat. Quin és el seu objectiu?: Alliberar l’ésser humà de la servitud religiosa, la superstició, la ignorància i el domini d’un govern irracional (el de l’absolutisme). Com assolir-lo?: Amb l’aplicació de la raó a tots els àmbits del saber i de la vida humana. Lema: “Sapere aude!” (Atreveix-te a pensar!). Projecte: educar els individus en uns nous valors que fessin possible una població més culta per contribuir al progrés i l’avenç de la societat. Periodització S’inicia a Anglaterra a finals del segle XVII (amb la Gloriosa revolució de 1688). Es trasllada a França al segle XVIII (Segle de les Llums)(amb la RF de 1789). S’estén a la resta d’Europa fins als principis del segle XIX amb el suport del despotisme il·lustrat (s’ha de destacar la Prússia de Frederic II). Representants Pren-ne nota! Pàgina 269 Tres generacions d'il·lustrats pàgina 270

3 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1. 2
1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.2. El concepte de raó il·lustrada Pàgina 271 Què és la il·lustració? Per què consisteix en “sortir d’una minoria d’edat”? Perquè abans sempre havia estat sotmesa a alguna tutela: La de la revelació (terreny religiós). La de l’autoritat del sobirà (absolutisme)(súbdit)(terreny civil). Quines característiques té aquesta raó il·lustrada? Són tres: És una raó autònoma: es guia solament pel seu propi enteniment (pensar per un mateix) i amb llibertat (sense sotmetre’s a cap instància externa: la religió o el poder del sobirà). És una raó crítica: s’aplica a l’anàlisi i l’aclariment racional de tots els dominis que afecten l’ésser humà (replantejament de tots els valors socials establerts i admesos fins llavors). És una raó tolerant: defensa la diversitat d’idees (el lliure pensament) i no s’intenta imposar als altres (que combat el fanatisme). Text pàgina 271

4 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1. 3
1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.3. Els trets generals del moviment il·lustrat Pàgina 274 La il·lustració política Es desenvolupen les idees sobre les quals s’ha assentat la democràcia moderna: parlamentarisme, divisió de poders, participació política de la ciutadania, administració de l’estat basada en un estudi empíric, etc. Suposa la destrucció de l’ordre social i polític de l’absolutisme. Representats: Locke, Montesquieu, Rousseau, Kant. La difusió de les arts i les ciències L’emancipació de l’esser humà esdevindrà a través del coneixement, les arts i les ciències. Perquè això sigui possible, es defensa la llibertat d’investigació científica, la lliure expressió d’idees, la tolerància civil i religiosa. Els salons il·lustrats: impuls de la reflexió i el debat d’idees. La filosofia es fa present a tots els àmbits de la vida humana però no en forma de sistemes tancats sinó a través de cartes i assaigs en els quals es debat tot tipus de temes. Impuls de la investigació científica i de la difusió dels seus resultats: creació de les Revistes científiques i les Acadèmies, popularització de la ciència. L’Enciclopèdia: recopilació i difusió de tots els coneixements considerats com més útils pel desenvolupament de la humanitat (Diderot, D’Alembert). Tret essencial del moviment il·lustrat: el desig de saber i la curiositat intel·lectual. Pàgina 276

5 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1. 3
1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.3. Els trets generals del moviment il·lustrat Pàgina 277 L'actitud davant la religió i el procés de secularització de la cultura Secularització de la societat, la vida i la cultura Reacció davant: Una època medieval que havia estat dominada per la religió. Les Guerres de Religió que havien assolat els segles XVI i XVII. La religió deixa de ser, per als il·lustrats, la guia individual i social: s’inicia un procés de secularització i descristianització de la societat i la cultura. Es concep la possibilitat d’una moralitat sense veritat revelada. S’accentua la separació entre Església i estat (poder eclesiàstic i civil). L’actitud davant la religió Defensa de la tolerància religiosa i la convivència pacífica entre les diferents confessions religioses. Recerca d’una religió natural: basada en la raó, no revelada ni dogmàtica, configurada amb els elements essencials de totes les religions (anteriors a tota teologia) (Deisme i Teisme). Relativisme religiós derivat del coneixement d’altres religions: dubte sobre el valor universal dels principis morals cristians.

6 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1. 3
1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.3. Els trets generals del moviment il·lustrat Pàgina 278 Els valors i els ideals de la il·lustració Substitueixen els valors de la religió i donen un nou sentit a la història, l'acció moral i la vida de l’ésser humà. Són uns valors laics basats en la raó: La idea de progrés Origen del desenvolupament de la consciència històrica i crítica del domini en la història dels factors irracionals (la superstició, la intolerància, el fanatisme) com a causa de les guerres, les persecucions, la violència, etc. L’alternativa: la història com un procés de racionalització constant, d’alliberament de la superstició religiosa i del govern irracional. La idea de civilització Designa l’estat de desenvolupament cultural de cada poble. El contacte amb diversos pobles els porta a considerar l’existència de diversos estadis fins arribar a l’època il·lustrada. La idea d’humanitat És el lloc de realització de l’ésser humà i té un sentit moral (l’obliga a contribuir a un servei comú). Es passa de fer les coses per amor a Déu a fer-les per amor a l’ésser humà. La idea de naturalesa Adquireix el sentit newtonià del terme (conjunt de lleis que regeixen el comportament dels fenòmens) i s’explica sense necessitat de recórrer a Déu. És el regne de la necessitat, per tant, si coneixem aquestes lleis podrem predir l’ordre i el desenvolupament de l’ésser humà i el món. José Vidal González Barredo