L’ESCOLA ELEÀTICA Antonio Soto Bernad Hernán Ortiz de Mendivil Llácer David Mestre Vicente Rafa Esteve Picó

XENÒFANES Biografia: Va nàixer a Colofón, Itàlia la eleàtica, centre del moviment filosòfic de l´escola eleàtica. Tenim dos noms possibles per al seu pare, Dexio i Ortómeno, i un altre per al seu mestre, Arquelao.

Pensaments: Xenòfanes va ensenyar que no hi havia més que un ser etern, immortal, immutable, que era totes les coses. El panteisme de Xenòfanes era idealista. Cicerón, al donar compte de les opinions d’ aquest filòsof, diu absolutament que afirmava que tot era un amb figura esfèrica. Cicerón diu que tenia per Deu a l’ infinit, afegint-li la intel·ligència: ment adjunta, amb el qual es confirma més la sospita de que la doctrina de Xenòfanes es reduïa a la grossera idea de considerar el món com un tot, vivificat per un ànima.

Xenòfanes negava la creació, i fins la producció, conservat el argument amb que la combatia: el que es feria, diu, o es feria de res o d’ alguna cosa; no el primer, perquè de res, res es fa; no el segon perquè sent alguna cosa ja preexistiria. El dilema no revel.la molta sagacitat. Es tracta de creació o de producció de res? Aleshores, el dir que no es possible, perquè de res, res es fa, és una petició de principi.

Seria molt curiós vore ressuscitats als antics filòsofs per a que escoltaren l’ exposició que es fa de les seues rutines. La distància dels temps, la alteració dels escrits, les dificultats dels idiomes, la mala interpretació de les expressions misterioses, deuen de crear equivocacions gravíssimes.

PARMÈNIDES Biografia: Nasqué a Elea, aproximadament l´any 540 a.C. Mor l´any 470 a.C, uns 43 anys abans de nàixer Plató. Podem considerar-lo com el creador de la lògica.

Pensaments: Parmènides divideix el coneixement mitjançant dues vies: La via de la veritat: veritable camí el coneixement, el “EL SER ÉS I EL NO SER NO ÉS”. Aquesta via és la via de la raó i prescindeix dels sentits, que ens proporcionen aparences enganyoses. El seu objecte és el que denomina el Ser, allò que existeix (la vertadera realitat) . “Allò que és, és, i allò que no és, no és”, Parmènides arriba a la conclusió que el ser és únic, ingènit, imperible, indivisible, immutable i incomplet, que la pluralitat i el canvi no són reials, si no enganyoses aparences dels sentits.

La via de l´opinió: “EL SER ÉS I NO ÉS” contravé la ferma veritat que allò que és, és, i allò que no és, no és. Aquesta és una via enganyosa. És la via dels sentits i no de la raó. És per això que els sentits ens diuen que una cosa “és açò i no és allò”, quan en realitat tot és ser i tot és u, la multiplicitat és tan sols aparença. Si seguim la via de l´opinió, tan sols obtindrem això, mera opinió, i en conseqüència, un saber enganyós.

ZENÓ Biografia: Nasquè a Elea, cap al 495 a.C i va morir l´any 430 a.C. Va ser discípul de Parmènides i segons Plató va entrar en contacte amb Sòcrates. Va morir a l´alliberació de la seua pàtria del tirà Nearco que excercia un poder absolut i opressor.

Pensaments Zenó de Elea no va elaborar una doctrina pròpia, sinó que es va limitar a defendre la del seu mestre Parmènides. Va ser l´inventor indiscutible del raonament paradòjic. No demostrava directament la tesi del mestre, demostrava que l´opinió dels seus detractors desembocava en conclusions encara menys acceptables que les seues, és a dir, es limitava a ridiculitzar les teories de la resta de pensadors. Zenó va dedicar els seus esforços a demostrar la inconsistència de les nocions de moviment i pluralitat.

Zenó reflexa la seua teoria en paradoxes Zenó reflexa la seua teoria en paradoxes. Les seues dos paradoxes més famoses són la de la fletxa i la de Aquil·les i la tortuga.

ANAXÀGORES Biografia: Filòsof, geómetra i astrònom grec. Probable deixeble d'Anaxímenes, Anaxàgores va pertànyer a la denominada escola jònica i va obrir la primera escola de filosofia a Atenes. Van ser deixebles seus Pèricles, Tucídides, Eurípides, Demòcrit, Empédocles i, encara que no se sap a ciència certa, Sòcrates. Va patir l'expulsió d'Atenes davall l'acusació d'ateisme; segons els testimonis de l'època, el motiu real va ser la seua afinitat amb Pèricles, el qual es trobava en oposició a Tucídides."

Pensaments Anaxàgores accepta la teoria de la immutabilitat del ser, seguint en açò el pensament d'Empédocles. Però s'esforça per conciliar les dos tendències: la de la immobilitat del ser i la de l'etern esdevindre. No són quatre les partícules constitutives, sinó infinites. El Nous és l´intel.ligència ordenadora difundida per l´univers. És la raó de tot el que existix i de la seua manera de existir.

Anaxàgores va donar un gran impuls a la investigació de la naturalesa fundada en l'experiència, la memòria i la tècnica. A ell se li atribuïxen les explicacions racionals dels eclipsis i de la respiració dels peixos, com també investigacions sobre l'anatomia del cervell. Per a Anaxàgores, la realitat està constituïda per homeomeríes, xicotetes llavors que contenen una xicoteta part de tot l´existent. Cada cosa conté la resta i unes es transformen en les altres, perquè “tot està en tot”. Al juntar-se, donen naixement a les coses, i la disgregació comporta la seua mort.

EMPÈDOCLES Empèdocles nasquè cap al 490 a.C. i va morir al 430 a.C., aproximadament. La seua teoria de les quatre arrels junta l´aigua de Tales de Mileto, el foc d´Heràclit, l`aire d´Anaxímenes i la terra de Jenófanes.

Pensaments Empèdocles junta la importància de l´observació del primers filòsofs naturalistes unida a l´abstracció racionalista de Parmènides. La realitat és un cicle còsmic que va de lo Uno a lo múltiple. Quatre són els elements bàsics: l´aigua, l’aire, la terra i el foc. Aquestos elements es combinen entre sí per l`acció del Amor, la força que uneix, i la Discordia, que separa. De la mescla i separació dels elements en “l´esfera” de l`existent, es produïxen els fenòmens de la naturalesa. Els elements de Empèdocles es troben en una esfera seguint l`idea del ser redó de Parmènides.