FALLING WATER HOUSE                                                                                                                                                              Frank Lloyd Wright Arquitectura segle XX

1.- Dades bàsiques Nom: Casa Kaufmann (Casa de la Cascada. Falling Water House) Arquitecte: Frank Lloyd Wright Cronologia: 1935-1937. Estil:Organicisme Tipus: habitatge unifamiliar exempt Ubicació: Bear Run (Pensilvànnia. EUA)

2.- Breu biografia Pàg. 174

Casa Robie

Museu Guggenheim

3.- Anàlisi formal Planta-espai Materials Sistema constructiu Elements de suport Elements sostinguts Il·lumicació

Planta-espai Edifici de tres plantes esglaonades irregulars que s’adapten a l’orografia i s’integren en el paisatge. Componen els tres nivells unes terrasses de formigó armat que sobresurten cap a l’exterior i que s’obren com un ventall a partir de la xemeneia de pedra que fa d’eix de les diverses plantes. Quant a l’interior, les estructures de formigó prescindeixen dels murs de càrrega i l’espai queda completament lliure i adaptable a les necessitats dels propietaris.

 Materials: formigó armat fonamentat en les mateixes roques del terreny. Sistema constructiu: arquitravat Suport: pilars de formigó armat. Elements sostinguts:pisos de formigó armat que sobresurten de l’edifici en grans terrasses. Il·luminació: La combinació perpendicular de les diverses terrasses permet l’entrada de llum a l’interior dels diversos pisos, gràcies als grans finestrals de tancaments metàl·lics que fan possible l’absència de murs de càrrega.

4.- Espai exterior Volums: L’adaptació a l’orografia fa que la planta es desplaci vers el torrent de manera centrífuga i que s’aparti de la concepció de “caixa” que tenien els racionalistes. Les terrasses voladisses que se superposen perpendicularment serveixen de sostre per al pis de sota i deixen passar la llum. Façanes: L'edifici no té una façana pròpiament dita.L’accés es fa per un pont Urbanisme: S’integra perfectament a l’espai que l’envolta. Aquesta integració és la clau d’aquesta construcció.

5.- Elements decoratius No hi ha cap referència classicista, com era moda als EUA en aquell moment. Total austeritat. L’arquitecte va dissenyar el mobiliari de la casa. Els grans finestrals fan que la visió interna vagi de dintre cap enfora, sensació que facilita que la natura exterior i l’interior de l’edifici s’integrin en una sola unitat La utilització de pedra natural per recobrir els murs, de la fusta i altres materials càlids donen a l’edifici una gran harmonia, totalment contraposada als interiors racionalistes.

6.- Significat de la construcció Elements propis de l’estil Relació entre la forma i la funció Elements simbòlics Relació de l’obra amb l’època

Elements propis de l’estil Wright va ser un arquitecte lliure que aplicà uns principis bàsics a la seva obra, l’arquitectura orgànica. Principis: Harmonització i integració en el paisatge Aixecament dels soterranis per considerar-los insalubres Ornamentació sòbria, basada únicament en el valor de les textures dels materials que serveixen de recobriment. Concepció volumètrica dels voladissos de formigó que utilitzà des d’un primer moment.

Relació forma-funció La casa va ser encarregada a Wright el 1935 per Edgar Kaufmann, director d'uns grans magatzems. Va ser concebuda, doncs, per a ús particular, fet que en determinà el seu caràcter pràctic.    Malgrat això, va ser un prodigi d'aventura tècnica. Wright aprofità al màxim les innovacions que permetien els nous materials. En el moment de retirar les bastides de fusta de la gran terrassa va haver-hi protestes per part dels sindicats obrers i es va haver de recórrer a una comissió tècnica perquè verifiqués l'obra i autoritzés de retirar-les. També van haver-hi dubtes quan es va construir el pont que uneix el pis superior amb la casa de convidats.    Els postulats arquitectònics de Wright no assoliren la difusió que s'esperava, en part pel caràcter rebel de l'arquitecte.    Va ser criticat pels arquitectes racionalistes europeus, tals com Walter Gropius i Mies Van der Rohe, encara que aquests adaptaren algun dels aspectes del programa de Wright.

Elements simbòlics: Símbol de prestigi social, una segona residència.

Relació de l’obra amb l’època La consolidació de les classes mitjanes-altes de la burgesia dels EUA va afavorir que s’integressin dins la societat el consum de productes de cert luxe. Entre aquests productes hi havia la casa de camp. La casa de la Cascada n’és un exemple.

7.- Transcendència de l’obra Pàg. 174