Cèlia Figols Laia Puig Llatí.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Fet per Lluna Iglesias.
Advertisements

Sara Ramírez Karola Salat
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
El Barroc musical Els “castratis”
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
BLANCANEU I ELS SET NANS 1.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
BAUHAUS, una escola d’art
Sara Ramírez Karola Salat
Entrevistem a Joaquín Castel Mas
JESÚS DE NATZARET.
III. Jesús ve a salvar-nos
“EL LLADRE D’OMBRES” AUTOR: Jaume Cela IL·LUSTRADOR: Lluïsot
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
LA MENTIDA DESCOBERTA.
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Valors/virtuts per a créixer com a persones.
Religió i els déus romans
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
TEO A 2 C.R. P quest curs utilitza paper, vídeo i i ordi- nador.
ELS PERSONATGES DE CIRC Fet per: Sergio i Guillem
LES BRUIXES DE ROAL DAHL.
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
Guillermo Martí Nomdedeu
La família de les tortugues
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Cèlia Figols Laia Puig Llatí.
Perseu i Andròmeda.
SORTIM A EXPLICAR MITES
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Tothom pot aconseguir el que es proposa !!!
Mite d’Orfeu Paula Ribes Ivars.
Fet per: Judit Camposo i Dajanna Jinez
Quin dinosaure!.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
3. TOTS SOM DIFERENTS..
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
ALICIA I EL MON DE LES TRES DIMENSIONS.
DRAMES RURALS EN MET DE LES CONQUES.
Concurs Bíblic Víctor Bernal Martínez Col·legi Sant Josep Obrer
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
Pan i Syrinx Claude Debussy “Syrinx”
JO, AMB LES OBRES,ET MOSTRARÉ LA MEVA FE
Nèlia Boza Ainhoa Garcia
Laia Crespo i Jessica Guerrero
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
La història de Sísif Mitologia Grega.
Els nyama i el camperol Conte de Mali.
LA TRIBÚ A les llunyanes i màgiques terres del Perú , habita la tribu dels Chamas . Igual que altres pobles primitius , els Chamas tenen antigues i meravelloses.
La llegenda en el Poblat Ibèric
I vosaltres, qui dieu que sóc jo?
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
LA SOCIETAT , LA FAMÍLIA , L’EDUCACIÓ I LES JOGUINES
EL BAPTISME SAGRAMENT QUE ENS FA FILLS DE DÉU I MEMBRES DE L’ESGLÉSIA.
Una historia a Castelldefels.
XIII a Setmana de la solidaritat
EL PRIMER MANAMENT MT, 22,
Classes socials i la vida a les ciutats:Esclaus
Treball efectuat per GUILLEM BIRBA i MARIA JORDANA
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
ABBÀ, PARE ! PENTECOSTA 2007.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
LA PANDILLA.
EUROFRAGANCE CAPTUREM SENSACIONS.
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
Fet per: Judit Camposo i Dajanna Jinez
ELS ANELLS D’URÀ.
El que ha passat està molt bé
Transcripción de la presentación:

Cèlia Figols Laia Puig Llatí. FÚRIES I SÀTIRS Cèlia Figols Laia Puig Llatí.

FÚRIES. Es diu que les fúries van néixer de l’esperma i la sang que va caure sobre de Gea, la mare de la terra, quan Cronos va castrar el seu pare Urà. Són personificacions femenines de la venjança. La paraula “fúria” fa referència a un dels efectes que causaven a les víctimes, embogir de furor. S’encarregaven de vigilar la porta cap al món interior i castigaven aquells que els seus crims no havien sigut castigats en el món dels mortals. A vegades també anaven al món des mortals per perseguir aquells que volien escapar d’un crim sense cap castig. Per complir la seva feina portaven fuets i temibles anells de bronze. Tenien la cara de gos, ales de vampir i cabells de serps.

Només eren tres: Tisifó, Megera i Alecte Només eren tres: Tisifó, Megera i Alecte. -Tisifó: Encarregada de castigar els que traspassaven els límits dels límits de la bona conducta. Era coneguda com la Fúria Venjadora. -Megera: S’encarregava de fer néixer l’odi i la discòrdia entre els mortals. És coneguda com la gelosa. -Alecte: Perseguia els criminals sense decans fins que morien per estar bojos o quan ja no tornaven a cometre un crim com el que havien comès. Era coneguda com a “La implacable”.

FÚRIA. A la pel·lícula, la Fúria apareix com a personificació de la venjança. Surt al principi, aparentant ser una professora substituta i ataca Percy.

Comparació mite- pel·lícula. Al mite diu que té el cabell de serps però a la pel·lícula apareix calba. Apareix com una de les fúries del mite; Tisifó, la fúria de la venjança. Tot i que la cara no sigui de gos ni els cabells de serps, a la pel·lícula es veu que té les ales de vampir. Apareix com un personatge femení.

SÀTIRS Els Sàtirs també són coneguts per la seva andromania i es diu que són la versió masculina de la nimfomania (l’obsessió que tenen els dones pel sexe). Els sàtirs eren uns personatges meitat home, meitat cabra i personificaven l’esperit de la vida salvatge. Solien ser representats despullats, ja que duien a terme el seu desig sexual amb qualsevol ésser o fins i tot amb objectes inanimats. També tenien una gran passió pel flabiol. Els sàtirs més importants foren el vell Silè i Marsias.

Eren addictes al vi, ja que acompanyaven Dionís, el Déu del vi i de la fertilitat agrícola. Dionís va descobrir el vi i el va voler donar a conèixer, així que va recórrer totes les viles acompanyat per sàtirs, centaures i algunes nimfes. No hem de confondre els sàtirs amb els faunes. Aquestes criatures tenen bastants característiques molt similars als sàtirs, però tenen un caràcter diferent. Els faunes tenen el cos i la cara d’homes, i les cames, la cua i les orelles de cérvol. No són agressius ni amenaçadors i també comparteixen la mateixa passió que els sàtirs pel flabiol.

SÀTIR A LA PEL·LÍCULA El sàtir a la pel·lícula era Grover Underwood, el millor amic de Percy. Quan van anar a l’inframón juntament amb Annabeth i Percy, Grover es va convertir en el protector de Percy. Com el seu nom indica, havia de protegir-lo de qualsevol perill. Per això, quan tornaven al món real i només tenien tres boles, va ser ell qui es va quedar a l’inframón.

WEBGRAFIA http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2013/11/14/sobre-nimfomanes-i-satirs/ http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2014/10/els-satirs.html http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/index1.htm http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2011/05/les-furies.html http://mitosyleyendascr.com/mitologia-griega/grecia57/