MAJESTAT BATLLÓ Títol: Majestat Batlló. Autor: desconegut. Nom donat als crucifixos vestits amb túnica datables dels s. XI al XV. [Font: enciclopèdia.net] Títol: Majestat Batlló. Autor: desconegut. Cronologia: mitjan segle XII. Estil: romànic. Tipologia: exempta. Material: talla en fusta policromada. Tema: religiós, Crist en Majestat. Localització: MNAC. Barcelona

Context Després de la gran sequera d’escultures que va significar el primer romànic, el segle XII visqué l’esclat i l’esplendor de la imatgeria romànica. Factors com els pelegrinatges, que aportaven el coneixement de què es feia en unes altres contrades, o la necessitat d’ubicar una imatge de Crist en l’interior de l’església, feren que temes com la crucifixió passessin a un primer pla. Els prototips acostumaven a ser el Crist en Majestat, el Crist sofrent i la Mare de Déu. La Majestat Batlló és l’obra representativa per excel·lència del Crist en Majestat romànic; a més, la seva expressió triomfant i la qualitat de la talla l’han convertida en una de les mostres més impressionants de l’escultura romànica catalana. [Extret de LLACAY, Toni: Visualart; Ed. Vicens vives, 2009] La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari el 1914 per Enric Batlló, i posteriorment donada a la ciutat de Barcelona, perquè formés part de la col·lecció del Museu Nacional de Catalunya (MNAC). És una de les poques majestats catalanes que conserva la policromia d’una manera gairebé total. Aquest tipus d’obra, juntament amb les verges entronitzades i els davallaments, tenia una clara funció litúrgica, ja fos com a part del mobiliari estàtic de l’església (reliquiaris), o bé com a figures per a representacions de teatre sacre o processons.

Descripció formal La Majestat Batlló presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap cap a la dreta. S’hi pot observar el minuciós treball del pentinat i la barba, regit per un rigorós esquema geomètric, que també trobem als ulls –mirada inexpressiva i distant-, al nas i a les orelles. Un altre aspecte compositiu ressenyable és la desproporció evident del cos, perquè la distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra. També segueix la mateixa tònica la rica vestimenta que cobreix tot el cos, una túnica llarga anomenada manicata, lligada amb un cíngol i estructurada a base de plecs verticals que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Aquesta túnica està decorada amb motius florals inscrits en cercles de color vermell i blau, les dues tonalitats que també decoren una gran part de la creu.

Temàtica Tradicionalment es pensa que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist de Beirut, va ser esculpida per Nicodem que, juntament amb Josep d’Arimatea, va dur a terme la davallada de Jesús de la creu. Durant el període romànic aquesta iconografia va ser molt comuna, i hi havia dues modalitats de representació bàsiques: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la redempció dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa la legitimitat infinita del poder diví. Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del segon tipus, que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L'obra representa la imatge de Jesús clavat a la creu com la de l’home de Déu que ha superat el dolor i la mort. La figura no mostra sofriment físic ni psíquic, i pareix vestida amb una túnica ricament ornamentada, amb els ulls oberts i l'expressió serena.

Models i influències La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la solemnitat i l’obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia. Segons la tradició, el Crist esculpit per Nicodem va arribar a la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d’aquestes còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta influència és visible en l’ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre els governants. L’alt grau de conservació d’aquesta talla la converteix en un referent i model historicoartístic importantíssim de l'escultura romànica catalana. Extret de: TRIADÓ, J.R, Història del l’Art. Ed. Vicenç Vives, 2009

Cristos sofrents Crist sofrent de Perves. Alta Ribagorça.(segle XIII) Davallament de Crist d’Erill la Vall. (segle XII)