L'observatori del Pic du Midi de Bigorre

Mapa de situació del Pic du Midi de Bigorre respecte a la cadena dels Pirineus

Un esquema més pròxim de la situació del Pic du Midi de Bigorre

Plànol de la zona Artigues, La Mongie i Pic du Midi

Plànol de la zona pròxima al pic, des del Tourmalet i la Mongie i traçat de l'aeri d'accés

Vista del pic a la primavera, sembla que des del sud-est

Una altra vista del pic, però a l'estiu Una altra vista del pic, però a l'estiu. Aquesta foto també sembla presa des del sud-est

Vista de tardor, més o menys des de la direcció nord-oest

Vista del pic a l'hivern, amb neu, més o menys des de la mateixa direcció de la vista anterior, però des de més lluny

Una altra vista hivernal, però encara més llunyana

Vista en detall del con de roca del pic, des de la banda de llevant

Foto de l'observatori feta ara fa uns 30 o més anys, encara amb poques cúpules, probablement presa des de l'antena

Vista aèria del pic, ara deu fer uns 10 o 15 anys

Foto aèria actual de l'observatori

Història del Pic du Midi de Bigorre i del seu observatori

1739: François Cassini puja al pic per fer-hi mesuraments geodèsics 1741: L'astrònom Plantades mor arrossegat per un allau a prop del coll de Sencours 1774: Mesuraments de la pressió atmosfèrica fets per Monge i Darcet 1787: Ramond de Carbonnières puja per primera vegada al pic

Louis-François Ramond de Carbonnières (1775-1827), savi naturalista i pireneista, que en 15 anys va pujar al pic 35 vegades

La Ramondia Pyrenaica

Fotos de l'eclipsi de Sol del 18 de juliol de 1860 fetes per Maxwell-Lyte des del coll de Sencours

1866: Creació de la Societat Ramond, amb la finalitat de fer un observatori al pic 1867: Creació de la Comissió Internacional del Pic du Midi 1873: Congrés Científic a Pau. Instal·lació de l'estació meteorològica Plantade al coll de Sencours i començament de les observacions pel general De Nansouty

Dibuix de l'hostal del coll de Sencours, on hi va haver l'estació meteorològica Plantade

Foto de l'estació meteorològica Plantade, al coll de Sencours

De Nansouty i Vaussenat al coll de Sencours

Secció del primer edifici de l'observatori al pic, començat l'any 1878

Dibuix de l'edifici Nausouty, situat al pic

Vista de l'observatori el 1885, amb l'edifici Nansouty a primer terme i l'edifici Vaussenat i el blockhaus al fons

Vista de la terrassa sud l'any 1885, amb l'edifici Nansouty al fons

Émile Marchand, segon director de l'observatori, des de 1892

La cuina de l'observatori l'any 1906 La cuina de l'observatori l'any 1906. La persona que atia el foc és Sylvain Latreille

El jardí botànic del pic l'any 1906

Un grup d'artillers de Tarbes transportant cap al pic les caixes del telescopi de 50 cm, l'any 1906

Vista del pic el 25 d'abril de 1907 Vista del pic el 25 d'abril de 1907. Només sobresurt de la neu la cúpula Baillaud en construcció

Cúpula Baillaud en construcció, sembla que una mica més endavant de la foto anterior

Benjamin Baillaud, director de l'observatori de Toulouse, davant el blockhaus, l'any 1909

1934: Camille Dauzère, director de l'observatori des de 1920, fotografiat al pic amb la seva família

1927: Construcció de la carretera del Tourmalet al coll de Sencours 1933: Prolongació de la carretera fins al coll dels Laquets 1937: Nomenament de Jules Daillaud com a director

Vista de l'observatori el 14 jul 1937 Vista de l'observatori el 14 jul 1937. Uns astrònoms agiten una bandera des de la punta d'una de les antenes

L'astrònom Bernard Lyot observant amb el telescopi Baillaud, l'any 1937. L'any 1930 ja hi havia començat les observacions amb el coronògraf, inventat per ell

1942: Lyot obté unes remarcables fotos de la Lluna i els planetes 1943: Instal·lació d'un nou telescopi refracto-reflector de 60 cm a la cúpula Baillaud 1946: Instal·lació de la cúpula i el primer telescopi Gentili de 60 cm 1947: Nomenament de Jean Rösch com a director. Posada en servei del primer aeri des de La Mongie, només per al transport de materials 1949: Posada en servei de la línia d'alimentació elèctrica

Aeri antic, en funcionament a partir de 1952 per al servei exclusiu del personal de l'observatori

4 astrònoms davant la cúpula Baillaud, l'any 1956

1957: Construcció del repetidor de TV i començament de l'edifici interministerial. Instal·lació de 2 espectrògrafs solars, alimentats per un celostat i un telescopi 1963: S'acaba l'antena de telecomunicacions de 103 m. Instal·lació del telescopi d'1,06 m a la cúpula Gentili. Cartografia lunar a 1/1.000.000 1972: Comença la construcció de la torre del TBL 1981: Nomenament de Jean-Paul Zahn com a director 1982: Obertura del telescopi de 60 cm per als astrònoms aficionats 1988: Nomenament de Michel Blanc com a director 1993: L'observatori està amenaçat de tancament a partir de 1998 1998: Nomenament de D. Guédalia com a director 2000: Inauguració del "Nou Pic" pel primer ministre Lionel Jospin

Estat actual de l'observatori i la seva tasca científica

Vista de l'observatori, amb els noms de les cúpules actuals, els mateixos que figuren en el dibuix en perspectiva següent

Dibuix en perspectiva de l'observatori, on es veu en més detall els diferents edificis, cúpules i les terrasses

Vista de l'observatori amb la numeració dels diferents espais Vista de l'observatori amb la numeració dels diferents espais. Les terrasses queden a primer terme, a l'esquerra hi ha la cúpula del TBL i al fons es veu l'antena de telecomunicacions

Una bonica vista de l'observatori des del sud o sud-est, amb les terrasses a primer terme i l'antena i la cúpula del TBL al darrera. Quasi es pot apreciar, al centre de la figura i una mica més avall, l'emplaçament de la darrera torre de suport dels cables de l'aeri

Dibuix de la distribució dels espais en Zona Científica 1, Edifici Interministerial, Espai accessible als visitants i Zona científica 2

Vegem ara els principals elements de l'espai científic i tècnic de l'observatori: Comencem amb una foto bastant recent de la part nord de l'observatori en temps de neu. Al davant de l'antena es pot veure les tres cúpules, de l'ascensor, la Baillaud i la del celostat. La cúpula de primer terme a l'esquerra deu ser la cúpula Gentili

Edifici interministerial i antena de telecomunicacions

La mateixa antena vista al crepuscle, darrera la cúpula Baillaud

t Cúpula on hi ha instal·lat el telescopi de 2 m Bernard Lyot, per a l'observació del cel profund. Observem la forma inusual de la cúpula que permet tenir oberta només una finestreta rodona i no una regata sencera de 90º, cosa que és útil en un lloc molt ventat

Una altra vista de la cúpula del TLB però tancada

Silueta de la torre del TLB en la posta de sol

Telescopi Bernard Lyot, de 2 m Telescopi Bernard Lyot, de 2 m. És el telescopi més gran de la França continental i es va inaugurar l'any 1980

Cúpula Baillaud, on hi ha instal·lats coronògrafs per a l'observació de la corona solar, i actualment integrada en l'epai museístic

Secció de la cúpula Baillaud

Taula equatorial de suport dels coronògrafs

El celostat. A través de reflexions en aquests miralls la llum del Sol es transmet a un telescopi fix i es pot veure en directe al museu

Cúpula del telescopi per a ús dels astrònoms aficionats Cúpula del telescopi per a ús dels astrònoms aficionats. Al fons podem veure Orió

Telescopi de 60 cm instal·lat a la cúpula dels astrònoms aficionats

Cúpula Gentili, amb un telescopi d'1,06 m dedicat a l'observació de planetes, cometes i asteroides

Telescopi d'1,06 m instal·lat a la cúpula Gentili

Foto de la Lluna feta a l'observatori

Una imatge de la cartografia lunar feta per a la NASA

Foto de Saturn també feta a l'observatori

Telescopi de 55 cm instal·lat a la cúpula Robley, dedicat a l'estudi dels asteroides

Cúpula Charvin

Coronòmetre instal·lat a la cúpula Charvin

Cúpula coronògrafs

Espectrocoronògraf

Coronògraf per observació del Sol en la llum de la longitud d'ona corresponent a l'hidrogen alfa

Cúpula de la torreta (tourelle), on hi ha un telescopi solar Cúpula de la torreta (tourelle), on hi ha un telescopi solar. Aquest telescopi queda ficat dintre de la canonada per evitar les turbulències de l'atmosfera

Telescopi solar de 50 cm instal·lat a la cúpula de la torreta

La crisi de 1993, amb la possibilitat de tancament de l'observatori va dur com a reacció l'estudi de l'anomenat "Projecte 2000"

Creació d'un espai informatiu de l'observatori a una àrea de servei de l'autopista A61 Espai informatiu i amb vista pròxima al pic a l'estació superior d'esquí de Barèges

Imatges i elements de l'espai turístic i museístic Vista en secció del trajecte de l'aeri per accedir al pic i observatori

Vista de la 2ª part de l'aeri, amb el trajecte entre el Taoulet i el Pic Per variar, podrem veure una vista de la cara nord del pic a l'hivern, amb la cúpula del TBL i l'antena de telecomunicacions a primer terme

Ara podem veure una foto de la cistella amb una capacitat de 45 persones, i també hi podem veure una vista del pic amb els seus pendents nevats

Punt d'arribada del telefèric actual d'accés Punt d'arribada del telefèric actual d'accés. Substitueix l'antic que només donava servei al personal de l'observatori i té una cabuda de 45 persones. Puja un desnivell d'uns 1.000 m en dos trams i en un temps d'1 quart. Des que funciona, l'antiga carretera ha quedat tancada Punt d'arribada del telefèric actual d'accés. Substitueix l'antic que només donava servei al personal de l'observatori i té una cabuda de 45 persones. Puja un desnivell d'uns 1.000 m en dos trams i en un temps d'1 quart. Des que funciona, l'antiga carretera ha quedat tancada

Terrassa sud de l'observatori Terrassa sud de l'observatori. L'entrada a l'autoservei i cap al museu es fa per la porta de l'esquerra de les dues grans, la que es veu oberta darrera el para-sol

Dibuix del panorama del Pirineu visible des de l'observatori

Dues vistes més en fotografia del panorama visible des del pic

Dibuix del museu en perspectiva

Plantes i seccions del museu Secció de l'ascensor d'entrada del públic al museu. Ja es veu que es tracta d'una plataforma hidràulica. Té el sostre corbat on hi fan unes projeccions a peu dret que serveixen d'introducció al museu. Es puja 2 pisos i després es baixa a peu

Primera part del museu, situada a la planta o nivell 6  Segona part del museu, situada a la planta o  nivell 5

Secció de les cúpules de polarímetre, la Baillaud i la del celostat

Secció del museu en el lloc on hi ha la maqueta de la cúpula Bernard Lyot

A veure si algú s'anima a tornar-hi abans que no s'acabin d'arruïnar i pleguin definitivament. Seria ideal anar-hi a l'hivern, amb un bon gruix de neu, i en dies laborables, que no calgui fer cua per veure tot el museu amb calma i detall.