Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels himnes. El seu tema és la infinita bondat del Senyor, que es brinda incessantment als homes, en especial als febles (vv. 3-4) i als oprimits (v. 6). L'actitud de Déu envers els pecadors no és la d'un Jutge inapel·lable, sinó la d'un pare bondadós (vv. 8-13), que coneix a fons la misèria de l'home (vv. 14-16). El poema conclou amb una invitació a beneir Déu, adreçada a tot l'univers.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Un pecador perdonat puja al temple per oferir un "sacrifici d'acció de gràcies", durant el qual expressa el favor rebut. Acompanyat d'una multitud d'amics i parents, als quals convida a prendre part en el banquet del sacrifici, i a associar-se a la seva acció de gràcies. És un himne a l'amor de Déu, el Déu de l’Aliança. Observem el pas de la primera persona del singular "meu", "jo", a la primera persona del plural "nosaltres", “ens"... En "aquell" pecador parla Israel. Des d’aquells temps, la "remissió dels pecats" no és un acte individualista sinó comunitari. 2. AMB JESÚS Déu és bo! Déu és amor! Déu és Pare! Jesús no farà res més que prendre les paraules d'aquest salm: "com un pare s’apiada dels fills"... "Pare nostre, que esteu en el cel, perdoneu les nostres culpes". I el resultat d'aquest amor, és el "perdó"! S'escolta ja la paràbola del "Fill pròdig" (Lc 15,1-32). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La meravella d'aquest salm i de tota la revelació bíblica és precisament aquesta debilitat de l'home que atrau l'amor de Déu. El poeta no troba cap altra explicació per a aquest amor que la següent: "Ell sap de quin fang ens va formar, i es recorda que som pols."

Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors. Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable; et corona de felicitat com desitjaves, i tu et rejoveneixes com una àguila.

El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells. Ha revelat a Moisès els seus camins, el seu estil d’obrar, als fills d’Israel.

«El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor.» No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi; no ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra, llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’Occident.

Com un pare s’apiada dels fills, el Senyor s’apiada dels fidels, perquè sap de quin fang ens va formar, i es recorda que som pols.

desapareix quan hi passa la ventada, i ni es coneix el lloc on era. La vida de l’home dura com l’herba, la seva florida és com la dels camps; desapareix quan hi passa la ventada, i ni es coneix el lloc on era.

Però l’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre; la seva bondat s’estén als fills dels fills, si guarden la seva aliança, si es recorden dels preceptes i els compleixen.

El Senyor té el tron al cel, governa l’univers amb poder sobirà. Beneïu-lo, àngels del Senyor, herois poderosos que executeu les seves ordres, sempre a punt d’obeir els seus manaments.

Beneïu-lo, criatures del Senyor, a tot arreu on ell és sobirà. Beneïu-lo, estols del Senyor, ministres que executeu els seus designis. Beneïu-lo, criatures del Senyor, a tot arreu on ell és sobirà. Beneeix el Senyor, ànima meva.

CONFIO EN LA VOSTRA MISERICÒRDIA «Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors. Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia.» Avui canto la vostra misericòrdia, Senyor; la vostra misericòrdia, que coneixen prou tant la meva ànima com el meu cos. Vós heu perdonat les meves culpes i heu guarit les meves malalties. Heu vençut el mal que hi ha en mi, el mal que es mostrava com a rebel·lió en la meva ànima i corrupció en el meu cos. Aquestes dues coses van juntes. El meu ésser és un i indivisible, i tot el que hi ha en mi, cos i ànima, reacciona, davant les meves decisions i els meus actes, amb dolor o amb goig físic i moral al llarg del camí dels meus dies. Sobre tot aquest meu ésser s'ha estès ara la vostra mà que guareix, Senyor, amb gest de perdó i de gràcia que restaura la meva vida i revitalitza el meu cos. Fins i tot els meus ossos s'alegren quan sento la presència de la vostra benedicció en el fons de meu ésser. Gràcies, Senyor, per la vostra infinita bondat. Vós coneixeu les meves flaqueses, perquè sou vós qui m'ha creat. He fallat moltes vegades, i continuaré fallant. I el meu cos reflectirà els errors de la meva ànima en les avaries de les seves funcions. Espero que la vostra misericòrdia em visiti de nou, Senyor, i guariu el meu cos i la meva ànima com sempre heu fet i tornareu a fer, perquè mai no falleu als qui us estimen.

Oh Pare, que ens ompliu d'amor i de tendresa, i que en Crist, el vostre Fill, ens heu fet a tots els homes germans del Primogènit, aquesta és la gran realitat de la nostra vida: que ens diem i som fills de Déu; que no ens abandoni mai la vostra misericòrdia perpètua.