4. Característiques i alteracions de la funció urinària URÈMIA: Alteració greu de la funció del ronyó Aspecte Concentrada: color fosc, poc volum i olor intens. Diluïda: Groc pàl·lid, abundant i poca olor. Tèrbola: MO, per infecció o passar una hora sense analitzar. Quantitat Oligúria: menys de 500 ml / dia Poliúria: més de 2500 ml / dia Anúria: Falta total de diüresi

Alteracions Disúria: micció dolorosa o difícil (infecció) Polaquiúria: augment de la freqüència de les miccions. Incontinència urinària: Incapacitat de controlar el flux d'orina. Per debilitat de l'esfínter o problema neurològic. Més freqüent en dones. Tenesme vesical: sensació d'orinar que no desapareix amb la micció (infecció en vies urinàries) Nictúria: Necessitat anòmala d'orinar a la nit. Enuresi: Emissió involuntària d'orina durant durant el son, després dels 3 anys.

Distensió de la bufeta: per retenció. Aguda o completa: cal evacuar artificialment Crònica o incompleta: només s'orina el sobresurt. Sempre queda orina després de la micció. Hematúria: presència de sang. Leucocitúria: presència de leucòcits. Piúria: presència de pus (>1.000.000 de leucòcits per minut) Bacteriúria: presència de bacteris Proteïnúria: presència de proteïnes Glucosúria: presència de glucosa Colúria: presència de bilirubina (color fosc)

5. El pacient incontinent La incontinència urinària (IU) és la pèrdua de la capacitat de controlar voluntàriament la funció vesical. - És involuntària - És objectiva per part del metge A través de la uretra i no per fístules urogenitals Origina problemes: Higiènics Psicològics Socials Econòmics: material absorbent, absentisme laboral, roba...

Tipus de IU: IU transitòria: Durant un temps limitat. Per infecció deliri, fàrmacs, restrenyiment, immobilitat. Reversible amb tractament. IU persistent: No desapareix abans de les 4 setmanes de tractament. IU esforç: Pèrdua de petites quantitats per esforç (tossir, riure, exercici...) o estrès. És puntual. Més freqüent en dones obeses i multípares. IU urgència: Contraccions involuntàries del múscul detrusor. Existeix desig sobtat de miccionar sense esforç. Normalment petites pèrdues.

IU mixta: Una barreja de les dues anteriors (esforç i urgència) IU per sobreeiximent: La pressió intravesical supera la intrauretral, sense activitat del detrusor ni esforç. El pacient sempre es sent mullat (gota gota) sense ser conscient clarament de la fuga. Per obstruccions uretrals, problemes neuronals o fàrmacs. IU reflexa: Per lesions supramedul·lars o medul·la – còrtex. No existeix desig de miccionar, la uretra no tanca. IU funcional: El pacient té la incapacitat física o neuronal per anar al bany.

5.1. Hàbits que ajuden a prevenir o millorar la IU Anar al lavabo cada 3h Facilitar l’accés al lavabo modificant l’entorn Correcta higiene íntima Roba còmoda i fàcil de treure Beure líquids suficients Afavorir el bon ritme intestinal menjant fibra. El restrenyiment afavoreix la IU. Evitar la cafeïna, begudes carbonatades i alcohòliques. Moderar la ingesta de líquids abans d’anar a dormir No prendre diürètics abans d’anar a dormir. Si existeixen edemes a les cames, dormir amb aquestes aixecades Fer exercicis per potenciar la musculatura de la pelvis No fer pipi-stop com a rehabilitació, només per a diagnòstic.

Reforçament dels músculs del sòl pelvià Exercicis de Kegel http://www.youtube.com/watch?v=EdUAouXa4ZA http://www.youtube.com/watch?v=mCFQlThVthk http://www.youtube.com/watch?v=LpdMLPjHMFA&feature=related Reentrenament de la bufeta Programar les miccions es tingui o no ganes. S’inicia amb visites diürnes a wc cada 30-60’. Després es va augmentant l’interval.

5.2. Tractament farmacològic Estrògens  postmenopausia. Alfa – adrenèrgics  milloren la contracció del coll vesical i uretral. Anticolinèrgics  bloquegen la contracció de la bufeta. Antidepressius tricíclics  Per pacients molt específics amb depressió.

5.3. Tractament pal·liatiu: BOLQUERS Per incontinència urinària, fecal i doble Per fugues ocasionals o freqüents Han de mantenir la pell seca i ser dermoprotectors Tenen una part absorbent interna (cel·lulosa) + part impermeable externa Gran varietat de models en funció de la mida i la necessitat d'absorció Fugues petites: només taquen el boquer Fugues mitjanes: amaren el bolquer Fugues grans: amaren la roba de llit, regalimes per les cames

PROTOCOL DE CANVI DE BOLQUER Escollir el bolquer adequat segons el grau d’incontinència i les característiques de l’usuari. Preparar el material: bolquers, bosses d'escombraries, material per a la higiene, tovallola i crema hidratant. Rentar-se les mans i posar-se guants Informar i respectar la seva intimitat. Demanar col·laboració si pot. Observar els indicadors d’humitat Retirar l'absorbent per la part anterior del cos Realitzar la higiene de la zona. Sobretot assecar bé.

Plegar el bolquer i posar l’usuari en decúbit lateral. Netejar la zona i assecar bé. Plegar el bolquer i col·locar el nou Canviar el decúbit lateral i retirar el bolquer brut. Col·locar el nou bolquer, ajustant-lo correctament. Cal evitar plecs. Acomodar, recollir i anotar observacions i / o incidències http://www.youtube.com/watch?v=zKuaj7hzCZU