FENÒMENS METEOROLÒGICS

Pressió Atmosfèrica La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire que cau en vertical sobre una superfície. La pressió normal a nivell del mar és de 760 mm de mercuri o 1013 mil·libars (mb) La pressió atmosfèrica disminueix en augmentar l'altitud La pressió atmosfèrica disminueix en augmentar la temperatura L'aire calent pesa menys i puja Els ANTICICLONS o zones d'ALTA PRESSIÓ són zones on la pressió és superior a 1013 mb En les zones de BAIXA PRESSIÓ o CICLONS la presió és inferior a 1013 mb

El Vent A les zones d'alta pressió l'aire tendeix a baixar, i a les zones de baixa pressió tendeix a pujar. Quan hi ha diferències de pressió s'originen moviments d'aire des de les zones de més pressió a les de menys pressió. El vent és el moviment de l'aire quan es trasllada des de zones d'alta pressió a zones de baixa pressió.

Els vents poden ser: CONSTANTS, si sempre bufen en la mateixa direcció com els ALISIS. PERIÒDICS, si bufen alternativament en un o altre sentit com les BRISES o els MONÇONS. LOCALS, si són els vents propis d'una regió determinada com el SIMUN o el SIROCO, als deserts del nord d'Àfrica, el CERÇ de les terres de l'Ebre, la TRAMONTANA de l'Empordà,...

La circulació general dels vents a la Terra

. Cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. HURACANS, CICLONS I TIFONS...diferents noms per a un mateix fenòmen Un cicló tropical és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h. . Cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. . A la tempesta hi ha vents forts i pluges que envolten un "ull" central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre. . El major dany a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada de les marees i les crescudes fruit de les pluges torrencials. . Els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se i per això generalment hi ha un decalatge de 3 o 4 dies entre la seva detecció i l'inici de la tempesta.

Condicions per a què es formi un huracà Tot i que encara no es coneix a la perfecció el procés pel qual es forma un cicló tropical, sí que se sap, en canvi, que són necessaris com a mínim 3 factors: 1- Temperatura de la superfície del mar, i fins a uns 50 metres de fondària, per damunt de 26.5 ° C. Les aigües calentes són la font d'energia per als ciclons tropicals atès que s'evaporen amb major celeritat i condensen ràpidament en les capes superiors de la troposfera. D'altra banda, quan aquestes tempestes toquen terra o viatgen damunt d'aigües més fredes s'afebleixen ràpidament. 2- Que es produeixi una irrupció d'aire fred a les capes altes de la troposfera a fi de condensar tot aquest vapor d'aigua. 3- Que s'origini a una distància aproximada de 10 graus o més de latitud des de l'equador, de forma que la Força de Coriolis sigui prou forta per a iniciar la rotació del cicló. Si voleu saber quan hi haurà un huracà

El sentit de gir, contrari a les agulles del rellotge d'una depressió atmosfèrica s'explica per la força de Coriolis i pel gradient de pressió.

Ivan va ser el cinquè huracà de la temporada 2004 Ivan va ser el cinquè huracà de la temporada 2004. Va arribar a categoria 5, capacitat molt destructiva. Va causar danys a Barbados, Tobago, San Vicente, las Granadinas, Jamaica, Cuba, Veneçuela i els Estats Units.

Zones dels ciclons tropicals

Tornados

Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbus o, rarament, amb la base d'un cumulus. Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilometres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km.

Calamarsa La calamarsa, calabruix, granissa o pedra és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de gel. La calamarsa es produeix en tempestes intenses en les quals es produeixen gotes d'aigua sobrerefredades, és a dir, encara líquides però a temperatures per sota del seu punt normal de congelació (0°C), i ocorre tant a l'estiu com a l'hivern, encara que el cas es dóna més quan està present la canícula. L'aigua sobrerefredada continua en aquest estat a causa de la necessitat d'una llavor sòlida inicial per a iniciar el procés de cristal·lització. Quan aquestes gotes d'aigua xoquen en el núvol amb altres partícules gelades o grans de pols poden cristal·litzar sense dificultat congelant-se ràpidament

NEU A un núvol molt fred, el vapor d'aigua es condensa directament en cristalls de glaç sobre les partícules que hi ha en suspensió (pols, fum, ...). Si durant la seva caiguda només troben capes d'aire d'una temperatura inferior a 0 °C, els cristalls s'aglutinen en forma de branques glaçades que es combinen per formar flocs cada cop més grans. L'encaix d'aquests cristalls depen essencialment de la temperatura, l'única característica comú a tots els flocs és l'estructura hexagonal

A un núvol molt fred, el vapor d'aigua es condensa directament en cristalls de glaç sobre les partícules que hi ha en suspensió (pols, fum, ...). Si durant la seva caiguda només troben capes d'aire d'una temperatura inferior a 0 °C, els cristalls s'aglutinen en forma de branques glaçades que es combinen per formar flocs cada cop més grans. L'encaix d'aquests cristalls depen essencialment de la temperatura, l'única característica comú a tots els flocs és l'estructura hexagonal

Webs d´interès metereològic Blog del temps de TV3 Metereologia xtec El temps del Picó