T. 3 DINÀMICA I RISCOS ATMOSFÈRICS

Presentación del tema: "T. 3 DINÀMICA I RISCOS ATMOSFÈRICS"— Transcripción de la presentación:

1 T. 3 DINÀMICA I RISCOS ATMOSFÈRICS

2 T.3 DINÀMICA I RISCOS ATMOSFÈRICS
1. PRINCIPALS PARÀMETRES METEOROLÒGICS 2. RISCOS RELACIONATS AMB LES PRECIPITACIONS 3. RISCOS DERIVATS DE L’ELECTRICITAT ATMOSFÈRICA 4. RISCOS CAUSATS PEL VENT 5. EL NIÑO 6. PREVENCIÓ DE RISCOS METEOROLÒGICS

3 1. PRINCIPALS PARÀMETRES METOROLÒGICS
METEOROLOGIA: `Ciència que estudia els processos que tenen lloc a la troposfera entre 1 i diversos dies. PARÀMETRES METEOROLÒGICS: 1.1. EL VENT 1.2. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA 1.3 NÚVOLS I PRECIPITACIONS

4 1.1 EL VENT És l’aire que es mou horitzontalment, degut a una diferència de Pressions, ( de + a -). Vents : - A gran escala: CIRCULACIÓ GENERAL DE L’ATM (dels pols a l’equador). - A petita escala: VENTS LOCALS (depenen del tipus de terreny , Tª en aquell moment, etc). Ex : Brises marines.

5 BRISES MARINES

6 APARELLS PER MESURAR EL VENT
PENELL: ANEMÒMETRE: L’ESCALA DE BEAUFORT : Escala que permet tenir una bona aproximació de la velocitat del vent a partir dels seus efectes.

7

8 1.2 PRESSIÓ ATMOSFÈRICA És el pes de la massa d’aire que hi ha sobre un punt per unitat de superfície. Es mesura amb BARÒMETRES.

9 1.3 NÚVOLS I PRECIPITACIONS
MASSA D’AIRE SATURADA: Aire que no pot contenir més vapor d’aigua a una determinada Tª. A cada Tª li correspon un valor de vapor d’aigua màx. HUMITAT ABSOLUTA: Massa de vapor d’aigua continguda en cada m3 d’aire. Unitats : g/m3. HUMITAT RELATIVA: És la relació entre la massa de vapor d’aigua que té una determinada massa d’aire i la que tindria si estigués saturada a la mateixa temperatura. S’expressa en %.

10 HIGRÒMETRE O PSICÒMETRE:

11 1.3.1 NÚVOLS Quan una massa d’aire refreda, la seva HR augmenta fins arribar al 100% (SATURACIÓ D’HUMITAT), l’aire ja no admet més vapor d’aigua i es formen gotetes d’aigua. Aquestes gotetes s’adhereixen a partícules sòlides en suspensió (espores, pol·len...) que actuen com a nucli de condensació. BOIRA: Núvol en superfície. Tipus de núvols. Segons la seva altura, forma i composició.

12 PROCESSOS DE FORMACIÓ DE NÚVOLS
1. Ascens orogràfic 2. Convecció 3. Refredament per contacte. 4. Contacte de masses d’aire amb Tª diferents. Fronts càlids i freds

13

14 Fronts fred càlid

15 CLOS

16 1.3.2 PRECIPITACIONS Tipus de precipitacions: PLUJA NEU GRANÍS
ROSADA (Rocio) GEBRADA (Escarcha) Tempestes:

17 Tempestes: Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica

18 2. RISCOS ASSOCIATS A PRECIPITACIONS
2.1 SEQUERES : Període prolongat de manca de precipitacions. Efectes : - Pèrdua de collites - Restriccions d’aigua - Menys energia hidroelèctrica - Més contaminació dels rius - Més concentració de contaminants atmosfèrics. - Més incendis.... Actuacions: - No sobreexplotar reserves d’aigua. - Racionalitzar el seu ús.

19 2.2 Aiguats: Són precipitacions torrencials.
Freqüents a la zona mediterrània. 4 Situacions que produeixen aiguats: a) TEMPORALS DE LLEVANT b) Reactivació d’una borrasca procedent de l’Atlàntic desgastada. c) Tempestes d’estiu d) Gota Freda (DANA, Depresión Aislada en Niveles Altos)

20 2.3 Inundacions i avingudes
-Inundació: És una acumulació d’aigua en zones de terreny pla. -Avinguda: És una crescuda sobtada del cabal d’un riu.

21 Factors que influeixen en la intensitat de inundacions i avingudes i els seus efectes
1. Grau d’infiltració en el terreny 2. Morfologia de la conca. 3. Exposició 4. Presses, dics de contenció

22 Mesures per minimitzar el risc d’inundacions i avingudes
Predicció d’aquests fenòmens Plans d’actuació Planificació correcta del territori.

23 3. RISCOS DERIVATS DE L’ELECTRICITAT ATMOSFÈRICA
Cúmulonimbus Llampecs Llamps Per minimitzar el risc dels llamps: - Evitar llocs oberts, arbres aïllats, platges, corrents d’aire.

24 4. RISCOS CAUSATS PEL VENT
1. DEPRESSIONS DEL FRONT POLAR: Depressions de 1000 a 3000 km de diàmetre, originades als 60º de latitud, que poden generar vents de 100 km/h. 2. TEMPESTES TROPICALS: Depressions profundes de 200 a 600 km de diàmetre, originades entre 5º i 20º de latitud, poden generar vents de 117 km/h.

25 3. HURACANS: Depressions profundes de 200 a 600 km de diàmetre, originades entre 5º i 20º de latitud, poden generar vents de 119 km/h a més de 250 km/h. 4. TORNADOS: Un remolí gegant amb vents extremadament intensos (500 km/h). 5. MÀNEGUES MARINES (CAPS DE FIBLÓ) 6. RISSAGUES: oscil·lacions extraordinàries del nivell del mar que poden arribar als 2 metres d'amplitud en períodes de 10 minuts.

26 5. El Niño Cíclic (entre tres i vuit anys).
Canvi en els patrons de moviment dels corrents marins en la zona intertropical provocant, una superposició d’aigua càlida. Debilitament dels vents alisis (Est) en les costes equatorials. Arribada d’aigua calenta a Sud-americà. La nuvolositat s’acumula i provoca fortíssimes pluges en Perú, Equador i Xile

27

28 Efectes del fenomen del Niño
Escalfament del Corrent de Humboldt o Corrent del Perú. Perdudes pesqueres. Intensa formació de núvols. Períodes molt humits. Baixa pressió atmosfèrica. Catàstrofes agrícoles, ramaderes i econòmiques. Elevació del nivell del mar (Inundacions)

29 La Niña Fenomen contrari al NIÑO. Ocorre cada 3 a 7 anys.
Refredament de les aigües, més del normal.

30 Conseqüències de “la Niña”
Les temperatures de l’aire de la estació hivernal, es tornen més calentes del normal en el Sud-est i més fredes del normal en el Noreste de sudamèrica. Predominen condiciones més seques i més fresques del sobre l’Ecuador i Perú; així com condicions més humides en el Nord-est de Brasil. En América Central, es presenten condiciones relativament més humides del normal, principalment sobre les zones costaneres del mar Carib.

31 Efectes generals del fenomen de la Niña
Vents alisis més intensos. Arribada d'aigües superficials més fredes des d’Asia. Descens de les precipitacions. Conseqüències: sequeres, incendis…

32 Comparació del Fenomen del Niño i la Niña
Se produce por el calentamiento del Océano Pacifico Se produce por enfriamiento del Pacifico Produce Lluvias en Chile y Perú Produce Sequias en Chile y Perú Produce Sequias en El Caribe que incluye a Honduras Produce Lluvias por un mayor número e intensidad de ciclones tropicales en el Caribe

33

34

35

36 6. PREVENCIÓ DE RISCOS METEOROLÒGICS
Només podem prendre mesures de prevenció i predicció.