UD3 Meteorologia i clima

Presentación del tema: "UD3 Meteorologia i clima"— Transcripción de la presentación:

1 UD3 Meteorologia i clima

2 El clima El clima d’una regió és el conjunt de condicions que caracteritzen l’atmosfera i que es defineixen pels valors mitjans de la temperatura, les precipitacions i el vent. No s’ha de confondre amb el temps meteorològic , que són el conjunt d’estats i de fenòmens atmosfèrics que tenen lloc en un moment determinat.

3 Factors climàtics Els principals factors que influeixen en el clima són: La latitud: distància a l’equador mesurada en graus. La continentalitat: o distància al mar. A l’interior d’uns gran massa continental sempre augmenta l’amplitud tèrmica. L’altitud: la temperatura disminueix de mitjana 0,6ºC cada 100m d’altitud.

4 Zones climàtiques de la Terra

5 Els diagrames climàtics
Són representacions que recullen els dos principals paràmetres climàtics, temperatures i precipitacions, i els relacionen d’acord amb els seus valors anuals absoluts i la seva distribució anual. S’elaboren a partir de taules climàtiques que recullen per a cadascun dels 12 mesos la temperatura mitjana i la precipitació mensual (en mm o L.m-2). A l’eix horitzontal es situen els mesos de l’any. (De gener a desembre a l’hemisferi nord i de juliol a juny al sud perquè els mesos càlids quedin al centre).

6 Els diagrames climàtics
Les precipitacions es situaran a l’esquerra i les temperatures a la dreta però els dos valors es situaran als mateixos eixos de coordenades. Una divisió sobre l’eix vertical significa 10ºC i també 20mm de precipitació. La relació doncs és 1ºC=20mm, és a dir 1:2. Això és igual per a tots els diagrames i permet observar l’existència de períodes secs (quan la corba de la temperatura va per sobre de la precipitació) i períodes humits quan és al contrari.

7 Diagrames climàtics

8 Diagrames climàtics

9 El clima de Catalunya El clima de Catalunya s’emmarca dins el que anomenem zona temperada ( estius moderadament càlids i secs i hiverns suaus, amb màxims pluviomètrics ala primavera i la tardor). Tot i això podem distingir-hi tres tipus de clima: El clima mediterrani: estius secs i càlids i una estació freda més humida (a Catalunya la precipitació és més abundant a la tardor que a la primavera). El clima atlàntic: pluges abundants i humitat elevada tot l’any. Només present a la Vall d’Aran. El clima de muntanya: temperatures baixes a causa de l’altitud i pluges generalment abundants. Propi dels vessants i cims dels Pirineus.

10 Precipitacions Per què plou, neva o cau pedra?
L’aigua es troba a l’aire amb forma de vapor, gotes o petits cristalls de gel segons la temperatura, la qual també determina el tipus de precipitació (pluja, neu, calamarsa o aiguaneu) Si la temperatura de l’aire on es troba immers el núvol és superior a 0ºC la pluja es forma per un procés anomenat coalescència (les milions de petites gotes que formen el núvol xoquen i es fusionen formant gotes cada cop més grans , quan la massa de les gotes no pot ser sostinguda pels corrents de l’aire plou).

11 Precipitacions Si la temperatura està per sota dels 0ºC, el núvol és una mescla de petites gotes i cristalls de gel. En aquest cas es dóna el procés d’acrecència. Els cristalls de gel anomenats gèrmens de precipitació, atreuen les gotes d’aigua i les congelen. En créixer i unir-se entre si es formen els flocs de neu. L’aiguaneu és una barreja de flocs de neu que no s’han arribat a fondre del tot i gotes de pluja. La calamarsa es forma als núvols de tempesta, a l’interior dels quals hi ha forts corrents d’aire ascendents i descendents. La temperatura a la part de dalt d’aquests núvols és molt freda, i quan els cristalls de gel es desplacen a l’interior, xoquen amb les gotetes i es recobreixen de capes de gel. Quan la massa no pot ser sostinguda cau en forma de calamarsa.

12 Distribució de les precipitacions a Catalunya
Els Pirineus són les zones més humides de Catalunya. Les franges litorals són poc plujoses, i s’hi observa un augment de les precipitacions cap al nord. A l’interior, allunyades de les influències atlàntiques i mediterrànies hi ha terres seques i mancades d’aigua. En ‘anàlisi de la pluviometria és igual d’importar saber quant plou però també com es distribueixen les precipitacions. Als Pirineus plou molt i a més ho fa tot l’any, a la resta el règim pluviomètric es caracteritza per uns estius secs.

13 Distribució de les precipitacions a Catalunya

14 Distribució de les temperatures a Catalunya
Per conèixer el règim tèrmic d’una regió, cal conèixer a més de les temperatures mitjanes, les seves oscil·lacions al llarg de l’any. L’amplitud tèrmica anual és la diferència entre la mitjana del mes més calorós i la mitjana del me més fred. Els efectes de la continentalitat es manifesten clarament sobre aquesta amplitud tèrmica: Lleida (5,4ºC, 24,4ºC) i Barcelona (9,5ºC, 24,3ºC).

15 Distribució de les temperatures a Catalunya

16 Distribució de les temperatures a Catalunya

17 Els vents. Depressions, ciclons i tornados
Vents constants: són aquells que estan relacionats amb nuclis d’alta i baixa pressió que ocupen posicions similars al llarg de tot l’any. Ex: els vents alisis de l’est a les zones tropicals. Vents estacionals: són aquells que canvien de direcció segons l’estació. Com el monsó de l’Àsia, que a l’hivern bufa de terra cap a costa (sec) i a l’estiu de mar cap a terra (molt humit i provoca fortes precipitacions).

18 Els vents. Depressions ciclons i tornados
Als Països Catalans distingim vents locals com les brises de vents regionals com la tramuntana o el mestral. Brises: vents locals de periodicitat diària originats per l’escalfament diferencial del mar i la terra. Marinada: de mar a terra, terral: de terra a mar. Tramuntana: vent que bufa de nord i nord-oest quan hi ha altes pressions al centre de la Península i a l’Atlàntic i baixes pressions a centre Europa i oest del Mediterrani. És sec i fred.

19 Els vents regionals

20 Depressions, ciclons i tornados
No són el mateix però tenen en comú els forts vents que els acompanyen i la inestabilitat que generen al seu voltant. Depressions: quan es situen sobre el mar (a la regió mediterrània) generen fortes ventades humides i precipitacions importants. Tornado: rotació violenta d’una columna d’aire( de diàmetre comprès entre pocs metres i uns quants centenars) que penja d’un núvol convectiu, sovint un cumulonimbus tempestuós i quasi sempre observable en forma d’embut o mànega que arriba al terra.

21 Depressions, ciclons i tornados
A l’hemisferi nord, la majoria de tornados tenen sentit de rotació ciclònic. A la nostra latitud, tot i que no passa sovint, es produeixen caps de fibló, que són manegues d’aigua, que poden xuclar grans quantitats d’aigua i descarregar-les a l’interior si els vents els porten terra endins. Cicló tropical: també anomenat tifó o huracà, és un sistema de vents que gira en espiral a gran velocitat i que provoca precipitacions intenses.

22 Depressions, ciclons i tornados
Els ciclons s’originen entre els 5º i els 20º de latitud als dos costats de l’equador. Són nuclis de molt baixa pressió (entre 930 i 950 hectopascals). Els vents circulars que es generen al voltant d’un ull central poden ser superiors als 125km/h. Les precipitacions que generen superiors als 200L/m2- Els huracans es desplacen a una velocitat entre 15 i 35 km/h.

23 La predicció del temps Pronosticar el temps que farà a curt termini és difícil, però alhora necessari. Antigament aquesta predicció es basava en observacions que es transmetien a les generacions posteriors (vermell al vespre, el sol a la finestra, vermell al matí, la pluja ja és aquí). Actualment el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)disposa dels següents recursos:

24 Recursos del SMC Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM): persones que col·laboren aportant informacions de les seves observacions. Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA): 165 estacions que transmeten informacions de la temperatura, humitat, direcció vent... Radars Meteorològics: per estudiar a distància la presència de precipitacions. Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE): tres detectors que permeten localitzar llamps amb un marge d’error de 5oom.

25 Recursos del SMC Satèl·lit meteosat: en òrbita geostacionària. Recull dades de núvols, boires, fums, ozó...gràcies a 12 canals espectrals (visible, infraroig, vapor d’aigua...) Xarxa d’instruments oceanogràfics: conjunt de boies marines per mesurar alçada, període i direcció de les onades. Equips de radiosondatge: permeten conèixer la pressió, la temperatura, la humitat relativa i la direcció i velocitat del vent des de la superfície fins més enllà dels 15 o 20 km d’altura. Amb les dades recollides els meteoròlegs confeccionen i publiquen els seus pronòstics.

26 Les avingudes