● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris. ● Malgrat la gravetat del perill (vv. 2-3, 6-7), el salmista no perd la fe en el Senyor (v. 5) i espera confiadament el moment del seu alliberament (vv. 10-12). ● Amb la seguretat de ser escoltat per Déu, promet de donar-li gràcies públicament pel benefici rebut (vv. 13-14).

Queixa i súplica en la persecució + Com les altres lamentacions, també aquesta la repeteix d’una manera particular Crist, els enemics del qual planejaven i espiaven, atemptant contra la seva vida. + Després Crist pot pronunciar el seu oracle de salvació: ell és la llum i la vida, i per ell el Pare ens salva de la mort.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, que els homes ja em tenen a les mans; no paren de seguir-me tot el dia , ja són a la vora, tothom combat contra mi.

Quan m’arriba un dia temible, jo confio en vós.

Celebro les promeses de Déu; confio en ell i no tinc por de res. ¿Què poden fer-me els homes?

No paren de parlar i de rumiar, tots els seus plans van contra mi; m’espien des d’un racó per fer-me mal i em segueixen els passos.

Heu dut el compte de la meva vida errant, en el vostre odre heu recollit les meves llàgrimes. Veuré la retirada dels enemics, i, el dia que us invoqui, sabré que Déu m’afavoreix.

Celebro les promeses de Déu; confio en ell, no tinc por de res. ¿Què poden fer-me els homes?

Mantinc les prometences, Déu meu, les compliré en acció de gràcies. M’heu alliberat de la mort, heu guardat el meu peu d’ensopegar, perquè camini davant vostre, Déu meu, a la llum de la vida.

CAMINAR A LA VOSTRA PRESÈNCIA Viure és caminar, moure's, tirar endavant, obrir camí i atalaiar horitzons. Quedar-se quiet no és viure; és passivitat, inèrcia i mort. I córrer tampoc no és viure; és atropellar esdeveniments sense temps per saber el que són. Quan camino mantinc els meus peus en contacte amb la terra, els meus ulls oberts al viu paisatge, els meus pulmons plens d'aire nou a cada pas, la meva pell alerta a la salutació del vent. A cada instant estic del tot on sóc, i del tot movent-me a l'instant següent en aquest flux constant que és la vida. Caminar és l'esport més agradable de la vida, perquè viure és la cosa més agradable del món. I el meu caminar és caminar amb vós, Senyor; al vostre costat, a la vostra presència i al vostre pas. Caminar a la presència del Senyor: això és el que vull que sigui la meva vida. El luxe exquisit del pas reposat, la tradició perduda de caminar per caminar, la companyia silenciosa, la mateixa direcció, la meta final. Caminar amb vós. De la mà, pas a pas, dia a dia. Sabent sempre que vós sou al meu costat, que camineu amb mi, que gaudiu de la meva vida amb mi. I quan penso i veig que gaudiu de la meva vida amb mi, com no en gaudiré jo mateix? «M'heu alliberat de la mort, ...perquè camini davant vostre, Déu meu, a la llum de la vida.» Continuarem caminant, Senyor.

Pare, lloem la vostra promesa de salvació i confiem en vós; ajudeu-nos perquè caminem a la vostra presència a la llum de la vida. Per Crist, Senyor nostre.