EXEMPLES HISTÒRICS DE RECESSIONS

LA GRAN DEPRESSIÓ Crack de la borsa 1929 Economia Financera 20 30 20 Mercats exteriors Crack de la borsa 1929 Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 20 30 20 10 30 Agents 100 90 100 90 80 60 80 70 Economia Productiva Producció Demanda La gran depressió s’inicià amb el crack de la borsa de 1929, provocant pèrdues als inversors i a la banca, tant per les seves inversions directes com pels crèdits que havia concedit per a comprar accions. Aquests, un augment de la fallida dels bancs i una disminució més pronunciada de la concessió de préstecs, del consum i la inversió. La davallada de la demanda privada no fou substituïda ni per la despesa pública ni per les exportacions, ja que esclatà una guerra comercial. Aquests fets, juntament amb l’increment de tipus d’interès per part de la Reserva Federal, van comportar una disminució de la concessió de crèdit Així s’anà agreujant la recessió, tornant a provocar més atur i fallides bancàries fins arribar a la situació de Gran Depressió. D’aquesta manera s’inicià un cercle viciós per a l’economia. La recessió provocà un augment de l’atur i de la morositat. i una caiguda del consum i la inversió que van suposar l’inici de la recessió econòmica. 20 20 Mercats exteriors

LES POLÍTIQUES D’ ESTÍMUL Mercats exteriors Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 30 20 30 Agents 100 100 90 80 70 Economia Productiva Producció Demanda Per a sortir de la crisi es va acabar optant per polítiques d’estímul de la demanda interna basades en el model keynesià. 20 20 Mercats exteriors

LES POLÍTIQUES D’ ESTÍMUL Mercats exteriors Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 30 20 30 10 Agents 100 100 90 80 70 Economia Productiva Producció Demanda Aquestes polítiques es concretaven fonamentalment en la reducció dels tipus d’interès per tal de fer créixer el volum de crèdit concedit a llars i empreses i en l’augment de la despesa pública. 20 20 Mercats exteriors

LA CORBA DE PHILLIPS Inflació Atur Quan hi havia creixement econòmic, l’atur disminuïa però augmentava la inflació. En canvi les recessions provocaven atur i una disminució dels preus. A més a més, economistes com Fisher o Phillips van descobrir que existia una relació inversa entre la inflació i l’atur. L’èxit de les polítiques d’estímul va fer creure els economistes que podrien controlar les futures recessions.

LA CORBA DE PHILLIPS Inflació P Q Atur s d2 d1 Així, quan es produís una recessió i augmentés l’atur, les polítiques d’estímul econòmic podrien reduir-lo a canvi d’un augment de la inflació.

LA CORBA DE PHILLIPS Inflació P Q Atur s d2 d1 Aquesta opció seria poc efectiva quan l’atur fos baix, ja que generaria més inflació que no pas una reducció de l’atur.

Inflació i atur elevats LA CORBA DE PHILLIPS ESTAGFLACIÓ 1970s Recessió Inflació i atur elevats Inflació Atur Aquesta visió s’estroncà en el anys 70s, ja que la corba de Phillips deixà de funcionar. però a partir d’un cert moment, enlloc de continuar augmentant la inflació a canvi d’una reducció de l’atur es produïa una recessió amb altes taxes d’inflació i atur, conegudes com estagflació. El creixement econòmic reduïa inicialment l’atur a canvi d’un augment de la inflació,

L’ESTAGFLACIÓ I LES RECESSIONS ECONÒMIQUES RECENTS ALS EUA Les recessions econòmiques als EUA en els darrers 50 anys Augment de la inflació i tipus d’interès Crisi immobiliària Caiguda del consum Caiguda de la inversió empresarial S’han iniciat amb un augment de la inflació i els tipus d’interès, seguides d’una crisi immobiliària, un descens del consum i finalment una caiguda de la inversió empresarial i una recessió de tota l’economia. Les recessions econòmiques que s’han produït als EUA en els darrers 50 anys, inclosos els episodis d’estagflació, han seguit un procés molt similar.

Economia Financera Economia Productiva Mercats exteriors Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin Agents Economia Productiva Producció Demanda Per a entendre com es varen produir aquestes recessions ens fixarem en els components interns del sistema Mercats exteriors

Economia Financera Economia Productiva Mercats esteriors Mercat Bens Actius Financers Sistema bancari Economia Financera Agents Economia Productiva Producció Demanda

L’ESTAGFLACIÓ I LES CRISIS RECENTS Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari +20% 36 34 30 28 33 30 +10% Efecte inclinació Agents 100 102 96 105 100 102 +5% +2% 105 100 102 96 Producció Demanda 100 93 98 L’augment del consum dels no hipotecats no cobreix aquest descens i les quantitats que els bancs concedeixen en préstecs per a la compra d’immobles disminueixen. El procés s’inicia amb un augment de la inflació i dels tipus d’interès, ocasionant pèrdues als bancs en les seves hipoteques a tipus fix. Aquests fets causen un augment de l’atur, una crisi immobiliària amb una baixada dels preus dels immobles i un augment de la morositat que causen pèrdues als bancs. Degut a l’efecte inclinació les quotes que els hipotecats han de retornar als bancs augmenten per sobre de la inflació i els hipotecats amb hipoteques a tipus variable es veuen obligats a disminuir el consum. D’aquesta manera el consum agregat i la inversió residencial disminueixen. Aquests responen reduint els préstecs a tots els sectors empresarials. La combinació d’aquests factors acaben provocant una recessió econòmica.

LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 36 30 30 26 10 Agents 100 90 100 90 100 90 Producció Demanda 100 90 Tot i els freqüents episodis de recessió econòmica al voltant dels anys 70s, 4 en 13 anys, les recuperacions econòmiques es produïren fonamentalment gràcies a dos factors. En primer lloc, els estats augmentaven el dèficit públic per a mantenir la demanda amb mesures com els subsidis d’atur. Aquestes mesures contribuïen a sostenir la producció i mantenir la solvència d’empreses i llars

LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 36 30 30 26 10 Agents 102 90 92 102 92 90 +2% +5% inflació 102 92 90 Producció Demanda 100 90 D’aquesta manera milloraven els balanços dels bancs, les empreses i les famílies, el crèdit tornava a fluir amb normalitat i es produïa la recuperació econòmica. En segon lloc, la recessió provocava una disminució de la inflació i dels tipus d’interès que permetien als hipotecats disminuir les quotes a pagar als bancs. Això facilitava un augment dels crèdits concedits i una recuperació del sector immobiliari i del consum.

EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL Estagflació dels 1970s. La inflació és font d’inestabilitat econòmica. 1980s. Model basat en l’estabilitat de preus Liberalització dels mercats. Competència Estabilitat pressupostària. Control dèficit públic Política monetària activa Creixement econòmic fins la Gran Recessió 07 La inflació ja no era vista com un efecte secundari que calia patir a canvi d’una reducció de l’atur sinó com una font d’inestabilitat que calia controlar. i realitzar una política monetària activa que evités els increments de la inflació. Aquest model va permetre uns 25 anys de creixement amb poques i suaus recessions fins la Gran Recessió que s’inicià el 2007. Per a aconseguir aquest objectiu calia fomentar la competència entre les empreses amb la liberalització dels mercats, mantenir l’estabilitat pressupostària amb un control dels dèficits públics L’estagflació i els repetits episodis de recessió econòmica varen canviar la percepció dels economistes. Així, als anys 80s, es va passar a un model basat en l’estabilitat de preus.