FOBOS I DEIMOS Por i Terror

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Advertisements

Qui som,? on anem Dins l’immens Univers que i fem nosaltres,? Qui ens hi ha portat,?
El Sistema Solar El Sistema Solar és un conjunt de 8 planetes coneguts de dimensions molt variades i característiques molt diferents, i altres astres.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
i les seves observacions fa 400 anys
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Joakim,Lucas,Adrian,Arnau.
ELS ANELLS DE JÚPITER.
ELS DINOSAURES.
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PRIMÀRIA PROVA INDIVIDUAL
L’Univers Com es defineix l’Univers?
EL SISTEMA SOLAR ELS PLANETES.
Sara Ramírez Karola Salat
ELS PLANETES.
LA SONDA CASSINI - HUYGENS A SATURN
INSTITUT RONDA 1 ESO-Lleida
ELS PLANETES CEIP POMPEU FABRA CURS
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL
ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR
EL SISTEMA SOLAR.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Activitats Acaba Algunes dades dels planetes del sistema solar
3 RADIOTELESCOPIS JODRELL BANK, Anglaterra. EFFELSBERG, Alemanya.
El Planeta Terra.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
Tot el que ens envolta és matèria, però...
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
Problemes prova individual
ELS ANELLS DE SATURN.
ELS NOMBRES ENTERS.
TEO A 2 C.R. P quest curs utilitza paper, vídeo i i ordi- nador.
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
JÚPITER,SATURN,URÀ,NEPTÚ
L’OBSERVATORI DE GREEN BANK, EUA..
Coneixement del Medi Social i Cultural
ÍNDEX 1) QUÈ SABEM? 2) QUÈ VOLEM SABER?
EL SISTEMA SOLAR Investiguem a 3rA.
What’s that dish doing in the middle of a sheep paddock?
LA LLUNA Mateo , Alejandro , Lluís , Alberto, Son els creadors, esperem que us agradi.
L’esquirola Pina.
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
COSES  QUE  ENS  FAN  POR!!!.
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2011 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
Què hi ha a l'Univers?.
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
DRAMES RURALS DALTABAIX
Normes bàsiques d’acotació.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta.
El Supercúmul Local o Cúmul de Virgo - Coma
EL TIMBALER DEL BRUC.
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
Ruben Balada Tripiana Informática
El petit príncep
EL LÍMIT DE ROCHE.
Experiència de Magdeburg
Ciències socials, geografia i història Primer curs
LÍNIA DE DEFENSA L-2.
Tema 2. Representació de la Terra
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Matemàtiques Geometria.
Organització i creixement
MERCURI MART PLUTÓ SATURN VENUS NEPTÚ JÚPITER URÀ TERRA
ELS ANELLS D’URÀ.
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

FOBOS I DEIMOS Por i Terror Segons algunes fonts mitològiques, eren fills de Mart (amb Afrodita) o els seus escuders, i segons altres, eren els cavalls que estiraven el seu carro. Astronòmicament parlant, són els dos satèl·lits del planeta Mart, descoberts el 1877, però dels quals ja parlaven Jonathan Swift en els seus Gulliver Travels i Voltaire en el seu conte Micromegas.

Dels Gulliver Travels, llibre Voyage to Laputa: “Semblantment havien descobert dues estrelles menors o satèl·lits, que donaven voltes a Mart, de les quals la més interior dista del centre del planeta principal exactament tres dels seus diàmetres, i la més exterior cinc l’anterior gira en un espai de 10 hores, i la darrera en vint-i-una i mitja; de manera que els quadrats dels seus temps periòdics estan molt aproximadament en la mateixa proporció als cubs de la seva distància al centre de Mart, la qual cosa evidentment mostra que estaven governades per la mateixa llei de gavitació, que influencia altres cossos celestials”.

Després de la cita dels Gulliver Travels, de Swift, ara tenim la del conte Micromegas, de Voltaire. Sembla que aquestes conjectures deriven del fet que com que Venus no té cap satèl·lit, la Terra en té un i Júpiter (aleshores) en tenia quatre, creien que a Mart li’n corresponien dos.

Vista del planeta Mart.

Vista del Mars Global Surveyor sobre una foto del planeta.

Asaph Hall (1829-1907), descobridor de Fobos i Deimos.

Angeline Stickney, muller d’Asaph Hall (1839-1892).

Foto de Mart, amb Fobos i Deimos orbitant al seu voltant.

Foto de Mart amb diverses posicions dels seus dos satèl·lits.

Satellites of Mars Phobos Deimos Semi-major axis* (km) 9.378 23.459   Phobos Deimos Semi-major axis* (km) 9.378 23.459 Sidereal orbit period (days) 0,31891 1,26244 Sidereal rotation period (days) 0,31891 1,26244 Orbital inclination (deg) 1,08 1,79 Orbital eccentricity 0,0151 0,0005 Major axis radius (km) 13,4 7,5 Median axis radius (km) 11,2 6,1 Minor axis radius (km) 9,2 5,2 Mass (1015 kg) 10,6 2,4 Mean density (kg/m3) 1.900 1.750 Geometric albedo 0,07 0,08 Visual magnitude V(1,0) +11,8 +12,89 Apparent visual magnitude (V0) 11,3 12,4 *Mean orbital distance from the center of Mars.

El·lipsoides de tres eixos, com Fobos i Deimos

Podem veure com els marcians polars, més amunt o més avall dels punts de tangència de la figura, no poden veure mai Fobos perquè sempre els queda per sota del seu horitzó.

1ª imatge acceptable de Fobos presa pel Mariner 9 des de 5 1ª imatge acceptable de Fobos presa pel Mariner 9 des de 5.760 km de distància. S’hi pot veure cràters de fins a 300 km Ø.

Foto del Viking 1 de Fobos, amb el cràter Stickney de 10 km Ø a l’esquerra.

Impressionant vista del cràter Stickney parcialment il·luminat Impressionant vista del cràter Stickney parcialment il·luminat. Observem a la dreta de la imatge les estries que parteixen del cràter.

La cara de Fobos que mira cap a Mart, amb el cràter Stickney a primer pla.

Planisferi de Fobos. Al mig a l’esquerra es veu el cràter Stickney.

Vista de Fobos orbitant sobre el perímetre del disc de Mart.

Vista de Fobos sobre el gran volcà Ascraeus. Fobos està 8 Vista de Fobos sobre el gran volcà Ascraeus. Fobos està 8.000 km sota el Viking 2.

Ombra de Fobos sobre Mart Ombra de Fobos sobre Mart. Vist des del planeta això equival a un eclipsi parcial de Sol o, millor dit, a un trànsit de Fobos per davant del Sol.

Cara de Fobos contrà-ria a Mart, presa pel Viking 1 des de 600 km de distàn-cia.

Porció de la foto anterior ampliada, amb el detall del cràter Hall, de 6 km Ø a dalt, a l’esquerra.

Quadrant sudest de la cara contrària a Mart Quadrant sudest de la cara contrària a Mart. La foto abasta una extensió de 17 km i els cràters del limbe fan uns 4 km Ø.

Imatge de Fobos de 7 km d’extensió, amb unes fissures lineals que sembla que són degudes a l’impacte que va formar el cràter Stickney.

Cara que mira cap a Mart, àrea d’uns 13 km de dalt a baix Cara que mira cap a Mart, àrea d’uns 13 km de dalt a baix. El punt que mira cap a Mart està situat en el terminador, a baix a la dreta.

Vista del cràter Hall, de 6 km Ø, àrea 16 km de dalt a baix Vista del cràter Hall, de 6 km Ø, àrea 16 km de dalt a baix. Just a sota el càter i a la dreta hi ha el pol sud de Fobos.

Aquesta foto, presa de 350 km de distància, mostra una bona visió de la superfície irregular de Fobos.

Vista del pol sud de Fobos, situat a la vora del cràter Hall, en la posició de les 5 del rellotge.

Les línies i cadenes lineals de cràters es creuen degudes a l’impacte que va formar el cràter Stickney. La imatge abasta una distància de 9 km.

Foto d’alta resolució de Fobos presa pel Mars Global Surveyor el 19 ago 98. Els requadres es poden veure ampliats a les fotos següents.

Detall de la paret interior del cràter Stickney Detall de la paret interior del cràter Stickney. S’hi pot veure els corriments de terres deguts a d’altres impactes meteorítics.

Encara es pot veure el cràter Stickney a dalt a l’esquerra Encara es pot veure el cràter Stickney a dalt a l’esquerra. Podem veure grans blocs de roca mig enterrats en la capa de pols superficial.

Una primera foto de Deimos amb molt poca definició.

Una foto de Deimos amb millor definició que l’anterior.

Deimos vist des de 500 km de distància

Quadrant de Deimos que mira cap a Mart vist des de 500 km Quadrant de Deimos que mira cap a Mart vist des de 500 km. Vista de 8 km de llargada. Observem els cràters coberts de regolita.

Vista de la superfície de Deimos d’1,4 km d’extensió Vista de la superfície de Deimos d’1,4 km d’extensió. Observem també els nombrosos cràters semienterrats.

Vista d’alta resolució de la superfície de Deimos presa pel Viking 2 des d’una distància de 30 km, que mostra una extensió d’1,3 km.

Una altra vista amb molts cràters i blocs de roca de 10 a 30 m que queden difuminats per una capa de regolita de 50 m de gruix. L’àrea d’aquesta foto és de 1,2 x 1,5 km.

Acabem la presentació amb una vista de Deimos en format de planisferi Acabem la presentació amb una vista de Deimos en format de planisferi. No es pot confondre amb la de Fobos perquè no hi ha enlloc el gran cràter Stickney.