GEOGRAFÍA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

Llistat d’elements d’origen islàmic
L´energia.
Els ecosistemes i el medi ambient
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI
LA FAENA.
LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA La història comença quan els 1rs humans
Ciència, tècnica i societat
Fet per Michelle Membrilla
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
Definició del sector Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats.
9. Els recursos del planeta
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
SECTOR PRIMARI Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal
Index Que és el bosc tropical humit
EL SISTEMA.
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
Ciències socials ceip portal nou
El mercat i els sistemes d’organització industrial
El Planeta Terra.
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
3a PART Els nens i nenes de P- 4
Materialisme històric
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
Producció Agropecuària
Coneixement del Medi Social i Cultural
AGRICULTURA DE PLANTACIÓ
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
En aquest tema veurem els apartats següents:
I ARA, QUÈ PUC FER?.
Característiques de la biodiversitat:
Unitat 3: El sector primari
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
El segle XIX: un segle de revolucions
Coneixement del Medi Social i Cultural
GRANJA ESCOLA.
LES COMARQUES D’INTERIOR
Interpretació de paisatges agraris
CISTELLES PERSONALITZADES COM CONTACTAR AMB NOSALTRES
DE LA DURADA AL RITME.
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Els sectors econòmics Repàs del tema.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
DE CAÇADORS A RAMADERS.
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Formació Escoles Agràries
Generació d’energia elèctrica
La dieta dels futbolistes
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
BIODIVERSITAT A L’HORT
Ciències socials, geografia i història Primer curs
Intensiva: Es practica en espais reduïts
LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA La història comença quan els 1rs humans
ELS ORÍGENS DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La indústria tèxtil a Catalunya al segle XIX i avui en dia
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
Organització i creixement
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
En aquest tema veurem els apartats següents:
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Alba Ros Montagudo Andrea Reyna Alcón Marta Rodríguez Conte
ANOIA.
Els primers intents d’ industrialització
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Transcripción de la presentación:

GEOGRAFÍA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES SECTOR PRIMARI

SECTOR PRIMARI a1) Què és el sector primari? S’inclouen dins del sector primari totes les activitats relacionades amb l’obtenció d’aliments. Aquestes activitats són agricultura, ramaderia, pesca i explotació de boscos. Totes aquestes activitats estan relacionades directament amb la natura.  

a)Per què podem parlar de dues revolucions "agràries" una en el neolític i un altra en el temps de la revolució industrial? La primera revolució agrària es va produir en el neolític, amb la invenció de l’agricultura i la ramaderia. La millor alimentació va fer que la població augmentara. A partir de 1750, la segona revolució industrial aplica la ciència i tecnologia de la il·lustració a la producció agrària. El resultat és un gran increment de la producció d’aliments, variats i de gran qualitat. El resultat és una nova explosió demogràfica. (Régim de transició demogràfica).

b) Explica el concepte excedent i la seua importància. L’excedent és la part sobrant de la collita. Apareix al neolític, perquè amb la ramaderia i la agricultura es produeix més aliment del necessari. És un fet molt important perqué puc intercanviar part de l’excedent per a aquells aliments o objectes que necessite. Es l’inici del comerç. Amb la divisió del treball (realitzar treballs diferents) també apareixen les diferències entre grups socials, no sols pel seu treball, sino també per la possibilitat d’acumular de excedent.

c) Quins aspectes del medi físic condicionen les activitats agràries? Són el clima, el relleu i el tipus de sól.

d)Defineix el "paisatge agrari" i classifica'n els tipus segons les parcel·les El paisatge agrari és el paisatge natural modificat amb la finalitat d’obtenir productes de la natura. Classificació del paisatge agrari segons les parcél·les. Openfields o “camps oberts”: Són parcel·les obertes, sense tanques de mitjana o gran extensió. Típiques en Europa central i Estats Units. Bocage o “camps tancats”: Són parcel·les xicotetes i irregulars delimitades per murs o tanques, típiques de l’Europa oceánica.

Imatges paisatges agraris bocage openfields

Tipus de Tècniques de cultiu Policultiu: parcel·la en la que es conrreen diferents varietats o productes. Exemple: L’Horta de València Monocultiu: la parcel·la es dedica a una sola varietat. Exemple: Monocultiu de taronja,cereal. Regadiu: l’aigua arriba a la parcel·la per mitjans artificials. Exemple: séquies, canalitzacions, tuberies, aspersors, reg localitzat (degoteig). Secà: l’aigua només arriba de forma natural (plutja) Exemples:olivera,vinya,blat.

Sistemes de cultiu Agricultura intensiva: s’hi produeix la quantitat mes gran de productes en l’espai més petit posible, hi treballa molta mà d’obra Es necessiten grans inversions (adobs, llavors, tecnologia i molt de treball) i molt de treball. Produeix frutes i verdures. Agricultura extensiva: utilitza grans parcel·les per a obtenir a preu baix grans quantitats de producte (cereals, cotó, sucre, café…)

Imatge de l’horta Policonreu Intensiu de regadiu. I poblament dispers Imatge del “cinturó de la dacsa” inmens territori dels EE.UU destinat al monoconreu extensiu de cereals.

Agricultura de Subsistència. Es aquella que produeix tot el necessari per a la supervivencia. Son productes per a l´autoconsum , es a dir per al llaurador y la seua familia. Tecniques de cultiu rudimentaries. S´utilitzen poques ferramentes . Ocupa la major part de la població .

Agricultura de subsistència Resultats : poca eficacia en les tecniques de cultiu i mala cualitat de llavors dona rendiments molts baixos cuasi no hi ha excedent . A mes debut a la seua localització geografica està molt exposada a les condicions climàtiques i es vulnerable a les plagues . Tots aquests factors donen com a resultat una població pobra i mal alimentada .

Agricultura de subsistència Tecniques de cultiu emprades : Agricultura itinerant de cremació : zones de selva i sabana . Es crema la vegetació natural i es conrea eixa zona . La fertilitat del sól acaba pronte i es desplacen a un altre lloc . Agricultura extensiva de secà : associa agricultura i ramaderia perquè els adobs animals fertilitza el sól . Utilitza la rotació triennal de cultius . Zones de sabana i muntanya .

Agricultura irrigada de l’arròs : És propia des de la zona monsònica d’Àsia amb calor constant i pluges abundants . És molt productiva , varies collites d’arros a l’any i alimenta a moltes persones . Necesita un treball constant i minuciós (intensiu) per preparar i cuidar les parcel·les . Molta mà d’obra .

CAMPS D’ARRÒS

CAMPS D’ARRÒS

AGRICULTURA ITINERANT (d’artigues) / rozas CLAR EN EL BOSC EQUATORIAL FET PER A CONREAR INCENDI EN EL BOSC TROPICAL JUNGLA PER CONREAR

DEGRADACIÓ PAISATGE NATURAL DEFORESTACIÓ PARCIAL Quan s’esgoten els nutrients de la terra el camp s’abandona i la vegetació natural torna, però degradada. L’abús produeix destrucció del paisatge natural.

Agricultura de Mercat Naix amb la revolució industrial mitja del segle XVIII . Objectius Augmentar les vendes i reduir els costos.

Agricultura de Mercat Característiques: -mecanitzacio del camp (ús de maquinaria moderna) - aplicacio de tecniques de cultiu modernes(adobs,fertilitzants…) - especialització de la producció agrària.En un sol producte (monoconreu) o uns quants només (fruites tropicals). ´- Ràpida comercialització dels productes agraris(mitjans de transport ràpids, industrialització de la producció en plantes /magatzems d’elaboració i envasat). -

TIPUS Agricultura mediterrània: agricultura tradicional de la zona del mediterrani adaptada a les noves tecniques que han permes adaptar el cultiu de productes tropicals i subtropicals. Cultius de secà:vinya,olivera,blat. Cultius de regadiu:fruites i hortalisses Cultius d’hivernacle:flors i fruites tropicals

Agricultura mediterránea Vinya Olivera Trilogia mediterrània de seca. Tradicional Blat

Agricultura mediterránea Conreu d’hortalisses en el regadiu de les valls fluvials

Agricultura mediterránea Cultius d’hivernacle

Agricultura d’especulació L’objectiu es aconseguir grans beneficis en el mercat internacional. Agricultura especialitzada: E.E.U.U- (cinturons del blac, dacsa enles grans planes) Grans explotacions dedicades al monocultiu(blat,dacsa) Explotacions molt automatizades. Us d’alta tecnologia per a les llavors,adobs i insecticides. Altísima producció

Agricultura especialitzada Cinturó del blat i de la dacas. Immensos camps de cereals (EE.UU)

Agricultura d’especulació Agricultura de Plantació Grans explotacions dedicades al moonocultiu de productes tropicals (café,té,sucre,cacao…) en antigues colònies, ara països en desenvolupament o pobres. Molta mà d’obra combinada amb tecnologia. Explotacions en mans d’empreses estrangeres, les quals inverteixen molts diners i comercialitzen el producte. Açò significa que els guanys els obtenen eixes empreses i no els països productors.

Café –fotograma de “Memorias de África” Canya de sucre Plantacions Cacao Té Café –fotograma de “Memorias de África”

Ramaderia Ramaderia : Cria d’animals per a obtenir-ne una sèrie de productes (carn, llet,ous, cuir,llana,etc) . Els animals també es poden utilitzar com a força de treball Tipus de ramat: ovi (ovelles), cabrum (cabres), boví ( vaques,bous), aviram (gallines, titots), porcí (porcs), equí (cavalls)

Tipus de ramaderia: Ramaderia tradicional és complement de l’agricultura. Serveix per a treballar el camp i produir adobs. A més els ramats xicotets li proporcionen aliment i teixit. Ramaderia comercial o de mercat. L’objectiu és vendre la producció al mercat per a obtindre el màxim guany. Per això empra tecnologia per millorar les races, automatitzar els procesos i conservar o transportar els productes. Es divideix en: intensiva: explotacions especialitzades amb grans inversions per a construir instal·lacions i alimentar el bestiar, el qual pot estat estabulat, criat en estables o granges o semiestabulat que combina l’estable amb la pastura lliure. Cria d’aviram i de bestiar boví extensiva: es practica en llocs que disposen de molt de terreny de pastura per alimentar ramats molt nombrosos (L’ oest dels EE.UU , Austràlia o la Patagònia argentina)