Política de la Qualitat Agroalimentària a Catalunya

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

Barberà del Valles, 19 Novembre 2008
Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
La Directiva 2006/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la.
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
En aquest tema veurem els apartats següents:
Generalitat de Catalunya
“La vitalitat del camp és essencial per l’agricultura perquè l’activitat agrària és essencial per un camp viu”
Les estratègies de desenvolupament local i els productes de la terra
ACTIVACIÓ DE LA GESTIÓ FORESTAL A TERRES DE L’EBRE
Inventari Dieta Mediterrània: CATALUNYA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
EXPERIÈNCIA A LA TOSCANA. Claus d’èxit per al Pallars Jussà.
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
La nutrició i l’alimentació
Xarxa Productes de la terra
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
1. La Segona Revolució Industrial
INNOVACIÓ AL SECTOR AGROALIMENTARI
ALT URGELL.
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
GESTIÓ PER PROCESSOS.
MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS COMERÇOS
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Unitat 3: El sector primari
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET- MENÚ TRITURATS 7 MESOS FEBRER
Què és una denominació d´origen?
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Ordenança de soroll de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Control de soroll dels vehicles de motor Montesquiu, 27 de novembre 2008 Maria.
En aquest tema veurem els apartats següents:
1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Les costes i els rius de Catalunya
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
EL PLA INDIVIDUALITZAT
La creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona Per Marta Clari
5. El problema de la moral: eudemonisme
1 u n i t a t El Dret del Treball.
Necessita Catalunya un nou finançament?
ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES I ESCRIPTORS AGRARIS DE CATALUNYA
EL COMERIO JUSTO Es una forma alternativa de comercio que promueve una relación comercial justa entre productores y consumidores con los siguientes principios:
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
LA INICIATIVA LEADER +: UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT RURAL
PROJECTE D’IMPLANTACIÓ SISTEMA DE GESTIÓ PER COMPETÈNCIES (SGC)
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
PROTOCOL MARC PER UNA INTERVENCIÓ COORDINADA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA Capítol 8: Sobre la protecció de dades personals ens els circuits territorials.
El màrqueting i els seus elements
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
Banca ètica CeDRe Girona, gener de 2018
Voleibol Ada S. David J. Álvaro S..
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
Indústria i sòls contaminats
L’empresa com a sistema organitzat
RESIDUS INDUSTRIALS.
Estatut d'autonomia de Catalunya
Què és el SAL?. Vint-i-cinc anys del Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca.
Nou servei de Prodeca adreçat a les entitats i les empreses del sector de la fruita de Catalunya
Concurs bíblic: La Bíblia font de valors humans i socials.
LA GENERALITAT REPUBLICANA
PROJECTE EXPERIMENTAL D’HOMOLOGACIÓ D’EMPRESES D’FCT
Una República europea implicada en la governança global Política internacional Una República europea implicada en la governança global La República.
La diversitat lingüística de Catalunya Institut Gallecs 2n Batxillerat
Riquesa sense treball Plaer sense consciència Ciència sense humanitat Política sense principis Comerç sense moral Devoció sense sacrifici Mahatma Ghandi.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
LA PRESERVACIÓ DEL MEDI
ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS A CATALUNYA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Política de la Qualitat Agroalimentària a Catalunya Jornada Cuina Catalana 22 d’abril de 2013

Política de Qualitat Marc normatiu actual D’on venim ? Present: Què fem i perquè ho fem ? Objectius i finalitats Instruments

Marc Normatiu de la Política de Qualitat Marc propi català: L’ Estatut d’autonomia de Catalunya estableix explícitament competències en: denominacions d’origen i altres mencions de qualitat matèria de qualitat de productes agroalimentaris Llei 14/2003 de qualitat agroalimentària Decret 285/2006 que desenvolupa la Llei Marc europeu que regula la qualitat diferenciada de productes agroalimentaris pel seu origen i característiques tradicionals Reglament (UE) nº1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre, sobre els règims de qualitat de productes agrícoles i alimentaris

Política de qualitat: d’on venim ? L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 ja atribuïa a la Generalitat les competències en: Artesania Denominacions d’origen

Marca Q Productes de la terra Denominació d’origen protegida denominacions genèriques de qualitat Marca Q denominacions de qualitat Indicació geogràfica protegida denominacions comarcals Denominacions geogràfiques artesania alimentària Indicació geogràfica especialitat tradicional garantida

Què fem i perquè ? La política de qualitat catalana es basa en: Defensa de les característiques de seguretat, diversitat i qualitat dels productes Diferenciació de la qualitat i l’origen dels productes Protecció i potenciació dels productes tradicionals Foment de la certificació de la qualitat Enfortiment dels mecanismes de seguiment i control.

Què fem i perquè ? Les produccions de qualitat lligades al territori són claus per: Contribuir al desenvolupament rural Incrementar les rendes de productors i elaboradors donant valor afegit a les produccions Conservar els paisatges i del medi ambient Fixar de la població Diversificació alimentària

Què fem i perquè ? Instruments Distintius d’origen i qualitat Inventari de “Productes de la Terra” Foment de l’ “Artesania Alimentària” Venda de Proximitat

Denominació d’origen protegida Indicació geogràfica protegida

Definició de DOP Denominació d’Origen Protegida (DOP) Nom que identifica un producte: originari d’un indret determinat, una regió o, excepcionalment, un país la seva qualitat o les seves característiques es deuen fonamental o exclusivament al medi geogràfic particular (factors naturals i humans) Totes les fases de producció es fan a la zona geogràfica definida.

Definició de IGP Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Nom que identifica un producte: originari d’un indret determinat, una regió o un país Té una qualitat determinada, una reputació o altra característica que pot essencialment atribuir-se a l’origen. Com a mínim una de les seves fases de producció es fa a la zona geogràfica definida.

Productes catalans amb DOP i IGP IGP Llonganissa de Vic IGP Pollastre i Capó del Prat (IGP) Vedella dels Pirineus Catalans DOP Formatge / DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya (DOP) Oli de l’Empordà DOP Siurana DOP Oli del Baix Ebre-Montsià DOP Les Garrigues DOP Oli de Terra Alta DOP Mongeta del Ganxet DOP Arròs del Delta de l’Ebre DOP Avellana de Reus DOP Pera de Lleida IGP Poma de Girona IGP Calçot de Valls IGP Clementines de les Terres de l’Ebre IGP Patates de Prades IGP Torró d’Agramunt IGP Pa de Pa Català : a tot Catalunya

Artesania alimentària

Artesania Alimentària Per què regular-la ? Objectiu de la regulació. Reconèixer i fomentar els valors econòmics, culturals i socials per contribuir al manteniment dels oficis i produccions artesanes.

Artesania Alimentària: repertori d’oficis Activitats artesanals alimentàries vinculades al lloc de producció Elaboració de melmelades i conserves de fruites* Elaboració de licors i aiguardents Elaboració d’envinagrats, adobats, salmorres i salats Elaboració de formatges i matons* Elaboració de caramels de mel i essències silvestres Activitats artesanals alimentàries vinculades al lloc de venda Cansaladeria i xarcuteria* Pastisseria* Forn de pa* Elaboració de gelats, sorbet i granisats Xurreria* Torrefacció de cafè* *Oficis reglamentats

Artesania Alimentària: repertori d’oficis No està tancat.  OBERT a les inquietuds i tendències actuals. La Comissió d’Artesania Alimentària de Catalunya estudia la inclusió de nous oficis. Per exemple, estan en estudi els oficis de cervesers i bacallaners.

Inventari de Productes de la Terra

Inventari de Productes de la Terra L’Inventari de productes de la terra és una relació dels productes agroalimentaris típics i tradicionals de Catalunya, independentment que estiguin o no protegits mitjançant un distintiu d’origen o qualitat. L’objectiu és el de preservar i valoritzar el patrimoni etnogastronòmic de Catalunya a través de la seva caracterització i la seva història.

Inventari de Productes de la Terra Inclou 260 productes

Venda de Proximitat Venda directa Venda en circuit curt

Venda de proximitat Modalitats i llocs de venda 2/3 Venda directa Què és ? Venda realitzada directament per les persones productores o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor final, sense la intervenció d’intermediaris. On ? Pròpia explotació, mercats locals, agrobotigues d’agrupacions de productors agraris, fires, a distància, de forma ambulant.

Venda de proximitat Modalitats i llocs de venda 3/3 Venda en circuit curt Què és ? Venda realitzada per persones productores o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor final, amb la intervenció d’un únic intermediari. On ? Establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris (quan actuen com intermediaris), establiments de restauració, de restauració col·lectiva i turisme rural.

Què fem i perquè ? Globalització Innovació Diferenciació imprescindible Defensa del Patrimoni alimentari i de la “tradició”

www.gencat.cat