9. Transformacions econòmiques i socials al primer terç del s. XX 9.1. L’evolució demogràfica La població espanyola viu transició demogràfica entre el règims demogràfics antic i modern importants moviments migratoris és entre una mica anterior a Catalunya donat que Espanya-estranger, sobretot Algèria, Argentina i Cuba (saldo negatiu d’un milió de persones) camp-ciutat, cap a les regions industrials de Catalunya, València i Múrcia, el nord i Madrid disminueix la taxa de natalitat (1900: 33,8; 1930: 30,3) augmenta l’edat mitjana dels matrimonis per raó que millora l’alimentació, l’habitatge i la higiene degut al creixement econòmic disminueix més ràpid la taxa de mortalitat (1877: 30,5; 1930: 21,3) produeix diversos efectes respecte a la població catalana intensificació de la urbanització (ciutats grans i centres industrials i miners) comporta produeix augment esperança de vida (1900:34,8; 1930:50) com són augment del creixement vegetatiu (gairebé x2) augment població urbana: Sabadell, Terrassa, Badalona, l’Hospitalet, ... i sobretot Barcelona, que supera el milió el 1930 transformacions urbanes a Barcelona: agregació municipis, nous habitatges, reestructuració interior, construcció tramvies i metro, ampliació comunicacions (port i aeroport), remodelació Montjuic canvi en la distribució de la població activa per sectors: disminueix la del sector primari i augmenta la del secundari

9. Transformacions econòmiques i socials al primer terç del s. XX 9.2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa supera L’agricultura crisi agrària europea de finals s. XIX millores a l’agricultura gràcies a sobretot expansió superfície conreada (23%), dedicada a cereals i pinsos (relacionats amb el ramat) intensificació conreus: adobs (químics i guano), selecció llavors, disminució guaret (s’introdueixen plantes de cicle curt: llegums, blat de moro), mecanització i regadius introducció nous conreus: farratges (ramat) especialització conreus: olivera, vinya, cítrics (destinats a l’exportació) augment de la cabana ramadera (porcí, boví, cabrum, relacionats amb la producció de carn i llet) pocs canvis tècnis a banda de la substitució de bous per mules (95% energia de sang) vessants cerealista vitícola degut arribada cereals més barats arribada de la fil·loxera (>1879) provoca malgrat resulta disminució renda caiguda beneficis disminució salaris a jornalers agitacions pageses mort ceps esfondrament econòmic conflictes entre propietaris i rabassaires problemes del camp augment de la producció (55% total, 1,4% anual) cereals com a conreu principal (50% producte agrari) conreus orientats a l’exp.: vinya, olivera, cítrics, fruiters, horta com ara distribució desigual de la propietat baixos rendiments (implica preus elevats dels aliments) foment regadiu: 1902: pla obres públiques creació Conf. hidrogràfiques 1933: Pla Hidràulic es troba millorat 1907: colonització terres atorgades a petits propietaris 1917: repartiment algunes terres 1932: reforma agrària petita propietat: litoral mediterrani, centre-nord i nord (a Galícia, minifundi) gran propietat (latifundi): resta del territori, sobretot al sud del Tajo pagesos sense terra provoca

9. Transformacions econòmiques i socials al primer terç del s. XX 9.3. Els progressos de la indústria La indústria viu mecanitzar la pràctica totalitat de la producció industrial i reduir-ne els costos inici de l’electrificació creixement del producte industrial (60%; 1,6% anual) suposa transformació de l’estructura sobretot donat Catalunya: 1894: Cía. Barcelonesa de Electricidad (B, Sabadell, Terrassa i Mataró) >1914: aprofitament hidroelèctric dels rius (Pearson y la Canadenca) passant per aparició noves indústries: elèctrica (Barcelona Traction i Catalana de Gas y Elect, 1911) metal·lúrgica: automòbil (Hispano Suiza, 1904) i electrodomèstics refinatge i distribució petroli (Campsa, 1927) construcció (Asland, 1928) expansió indústries antigues: alimentària i tèxtil química (adobs, medicaments, pintures, explosius) siderúrgica (Altos Hornos de Vizcaya, 1902; Altos Hornos del Mediterráneo, 1923)) 1880-1914: enllumenat públic i transport urbà 1914-30: indústria millora i ampliació infraestructures: millora camins i carreteres (x2) ampliació xarxa ferrocarrils i electrificacions creació transports urbans (tramvia i metro) increment de venda d’automòbils (degut a l’avenç de la destil·lació del petroli i els progressos de la mecànica dels motots) transformacions a comunicacions com són resulta canvis en la distribució dels sectors productius: disminueix ind. alimentària (es mecanitza la d’oli, augmenten destil·lats i conserves i la farinera es trasllada a Aragó i Catalunya) es manté tèxtil català (substitueix fibres nat. per químiques) creixen metal·lúrgic (produeix maquinària i material de transport: País Basc, Astúries, Catalunya i Sagunt), miner (ferro, carbó i coure per a l’exportació) i químic (ciment i adobs: Flix i Barcelona) millora en la trasmissió de la informació: difusió del telègraf (des de finals del XIX): de 29.000 a 41.000 quilòmetres telèfon: Soc. Gral. de Telèfons de Barcelona (1890), absorbida el 1924 per la CTNE expansió de la ràdio (dècada de 1920) cap a difusió territorial fomentar indústria nacional (concessió ajudes, aranzels: 1891, 1906, 1922) restringir competència (acords preus, quotes) Madrid (3ª regió), Galícia (conserves), Cantàbria), València (moble i joguina) intervenció de l’Estat per tal

9. Transformacions econòmiques i socials al primer terç del s. XX 9.4. L’evolució de l’economia pèrdua mercats exp. (tèxtil, farina, petita maquinària) i encariment imp. L’evolució económica travessa afecta grans propietaris rurals (absentistes, vella oligarquia agrària i i nova burgesia) malgrat superació crisi del 98 poc el món rural a través de pagesos: petits i mitjans prop. (Castella i Lleó, Aragó, Catal., Vallència) arrendataris en condicions diverses jornalers repatriació capitals: creació de nous bancs i empreses renovació estructura productiva hi viuen degut expansió durant PGM impulsa increment demanda exterior (siderúrgia basca, mineria asturiana, tèxtil i metal·lúrgia catalana) acaba societat urbana: burgesia industrial i financera classes mitjanes: funcionaris, ‘coll blanc’ (comerç, banca), prof. liberals, ... obrers industrials canvis al món urbà forta crisi (1920-3): disminució exp., tancament empreses i desocupació produeix com grans beneficis inflació interior, empitjorament nivell de vida sociabilitat i difusió cultural: millor qualificació educativa (alfabetització: 1900: 45%; 1930: 70%) lleu increment de la lectura (llibres, col·leccions novel·les, premsa de masses) difusió de l’associacionisme (centres d’oci: Ateneus, Casinos; excursions, esport) afecta crisi del 1929 en general, poc (gràcies a la depreciació de la moneda i al proteccionisme aranzelari) bastant als sectors econòmics exportadors (vi, cítrics, oli i minerals)