5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX

Presentación del tema: "5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX"— Transcripción de la presentación:

1 5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
5.1. Situació econòmica i evolució demogràfica genera >1/2 renda nacional ocupa 2/3 població activa pes notable en les exportacions és L’economia del s. XIX guerres de finals del s. XVIII i les civils del XIX dificultats del comerç colonial i independència de les colònies mala gestió fiscalitat de l’AR s’acompanya de donat agropecuària pateix deguda a caracteritzada increment de la població crisi de la hisenda té tradicional: tècniques i utillatges ancestrals i molta mà d’obra per raó de malgrat conseqüències negatives per a tota l’economia en contribuir a retardar la industrialització: encariment dels crèdits per a les empreses i els particulars la banca es dedica més a prestar a l’Estat que no a invertir en economia productiva concessions econòmiques a societats estrangeres per captar crèdits o pagar el deute factors geogràfics, socioeconòmics i culturals (estructures econòmiques i mentals heretades del feudalisme) baixos rendiments baix nivell de vida provoca suposen retards a la modernització econòmica (al contrari que a Anglaterra, Alemanya o França) entrebancs per al desenvolupament econòmic afegits a caracteritzada recordem baix nivell educatiu inestabilitat política 61,7% d’increment total ritme d’augment intens fins al 1860 (0,63% anual) i menor després (0,49%) elevada taxa de mortalitat (30%o), intensa mortalitat infantil i esperança de vida molt baixa (35 anys) la població de la perifèria augmenta més que la del centre (Catalunya: >100%) moviments migratoris durant la 2ª meitat segle: camp-ciutat (B-M-PB) i exteriors (Amèrica) creixement ciutats (sobretot, 2ª meitat segle) terres vinculades: mayorazgos, mans mortes estructura de la propietat: latifundis, minifundis, petita explotació familiar

2 5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
5.2. Les transformacions de l’agricultura Els canvis agraris suposen reforma agrària liberal produeix VIII-1837: supressió senyoriu jurisdiccional (passa a l’Estat) i transformació del territorial en propietat privada dels nobles augment producció agrària (cereals i vinya), en part degut a les rompudes, però sense millorar-ne el rendiment, cosa que impedirà competir amb els cereals d’Amèrica i Rússia a finals de segle disminució deute públic i foment construcció ferrocarril formació grup partidari del règim liberal disminució del poder econòmic de l’Església perjudici als petits camperols pèrdua de tresors artístics i obtenció d’espai per a les ciutats benefici per als compradors dels béns: burgesos, alguns nobles i grans i mitjans propietaris agraris consolidació de l’estructura agrària anterior a través de abolició-dissolució del règim senyorial mitjançant desvinculació patrimonis nobiliaris VIII-1836: anul·lació dels mayorazgos: els patrimonis nobiliaris es poden dividir i vendre 1834: supressió d’institucions religioses i confiscació patrimonis II-1836: venda dels béns i cobrament en diners o en títols de deute públic V-1855: resta dels béns del clergat i béns municipals i comunals introducció llibertats econòmiques al camp: liberalització de l’explotació dels boscos lliure ús de les terres particulars fi dels privilegis de la Mesta llibertat d’arrendaments agraris, de preus i de comerç mitjançant desamortització anul·lar mans mortes (Església i municipis), confiscar-ne les propietats i vendre-les en subhasta pública consisteix a continuació de la modernització del camp a Catalunya objectiu treballat mitjançant proper: rebaixar el deute públic, obtenir diners per fer front a la 1ª guerra carlista i incrementar el nombre de partidaris isabelins-liberals llunyà: introduir el capitalisme al camp, aconseguint una capa de propietaris que fes rendir les terres i augmentés la producció agrària contractes d’arrendament: emfiteusi, masoveria, parceria i rabassa morta millores tècniques, més adobs, millora rotació dels conreus i increment regadiu especialització conreus, dirigits al mercat (sobretot la vinya a partir de 1865)

3 5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
5.3. La industrialització de Catalunya La industrialització a Catalunya abasta llana (Sabadell, Terrassa) metal·lúrgia: poc important (Maq. Terrestre y Marítima, 1855) química: lligada amb tèxtil electricitat (>1875), telefonia (>1877), transport tradicionals: paper, cuir, farina, suro en superar-se la crisi del 1r terç del s. XIX s’inicia causada inici del liberalisme: normes favorables al sector ind. capitalista respon a guerra amb GB (atura el comerç atlàntic), del Francès (destrueix les instal·lacions i desarticula el mercat interior) i pèrdua colònies augment inversió industria tèxtil cotonera limitada per prové comerç colonial retorn de capitals viticultura dependència energètica externa mercat espanyol poc desenvolupat s’aprofita per permet requereix reestructurar les activitats: comerç atlàntic a través de Cuba i Puerto Rico substitució de grans manufactures per tallers més petits de filar i teixir tràfic d’esclaus negres cap a les Antilles mecanitzar (mule-jennies, selfactines; telers mecànics) fàbrica: nou sistema de treball adopta aplicar energia inanimada: vapor ( ) combinada amb la hidràulica amb roda; hidràulica amb turbina (>1869) energia hidràulica proteccionisme estructura d’indústries petites i mitjanes dominades per algunes grans empreses trobem justifica dos models funcionen amb vapor se situen a ciutats del litoral o a llocs on el carbó pot arribar en tren (Sabadell, Terrassa) relacions purament laborals amb força conflictivitat travessa caracteritzat tres etapes: : progrés econòmic : crisi (guerra de Secessió: “fam de cotó”, crack borsari, fallida ferrocarrils, males collites i inestabilitat política) : política lliurecanvista que afavoreix la indústria llanera, la viticultura, etc. i obliga a adaptar-se al cotó vapors anomenats utilitza energia hidràulica amb turbina se situen a les conques del Ter i el Llobregat l’empresa paga menys però facilita serveis: vivenda, economat, escola, cafè, església, ... relacions més paternalistes amb menys conflictivitat laboral colònies

4 5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
5.4. L’estructura industrial d’Espanya mercuri, coure, plom (sud) Les transformacions econòmiques n’hi ha ferro (Biscaia), carbó (Astúries) mineria ind. agroalimentària (Aragó, Andalusia, Astúries, Canàries, Ext.) calçat, fusta, química (València) tipogràfica i editorial (Madrid) afecten siderometal·lúrgia explotats travessa a partir de 1868 (Llei de mines: permet la iniciativa privada i ofereix avantatges fiscals) no gaire durant la 1ª meitat s. XIX degut a: manca capitals manca coneixements tècnics poca demanda propietat Corona inactivitat de ferreries tradicional del nord carbó vegetal (escàs i menys calorífic) “etapa malaguenya” ( ) aprofita facilita “etapa asturiana” ( ) l’explotació per part del capital estranger que el dedica a l’exportació en un moment que augmenta la demanda int. limitada per “etapa basca” les impureses i el cost de la hulla de la zona produeix destaca millora de la balança de pagaments exteriors llocs de treball per a tècnics i obrers inici de la siderúrgia basca obtenció de poques contrapartides per a l’explotació dels minerals tradicionals el final de la 3ª guerra carlista activa el comerç amb GB: exporta ferro i importa carbo de coc construcció d’alts forns amb el capital exportador (1880: Vizcaya; 1882: Altos Hornos; ... aplicació de nous sistemes tècnics (1885: Bessemer; forn Martin-Siemens) sorgiment d’una gran banca aparició de tallers metal·lúrgics

5 5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
5.5. El ferrocarril i el mercat i 5.6. Hisenda, banca i diners Les transformacions econòmiques xarxes i mitjans de transport donat que afecten finances destaca poc desenvolupament durant la 1ª meitat segle [Banco Español de San Fernando: crèdits a l’Estat; Banco de Isabel II (1844), Banc de Barcelona (1844)] més important durant la 2ª meitat (>Lleis bancàries de 1856) [Banc d’Espanya (1856): monopoli emissió bitllets; bancs de negocis com el Crèdit Mobiliari, Banc de Santander, de Bilbao, etc.] s’amplien els camins transitables ( Km a la mort d’Isabel II) s’introdueix el servei de diligències (1815) es construeix la xarxa de ferrocarrils caracteritzada hisenda destaca implantació tardana (>1848) i lenta degut a la falta de capitals, tecnologia, iniciativa empresarial i impuls governamental millora condicions arran Llei general de ferrocarrils (1855) [obre la porta al capital estranger, concedeix subvencions i facilitats als inversors i permet la importació de rails, vagons i tecnologia]: es passa de 500 a Km en 10 anys la xarxa és radial i l’ample de via diferent (1,67 m) poca rendibilitat inicial que porta a la crisi de 1866 represa constructiva des de 1876 amb més proporció de capital espanyol reforma fiscal 1845 (Mon-Santillán), molt limitada dèficit constant, finançat amb crèdit exterior, concessions a grups estrangers i deute públic (que augmenta el dèficit i provoca fallides i escassa confiança dels prestadors) mercat 1ª meitat segle: creixement modest exp: oli i vi imp: teixits de cotó i lli donat que travessa 2ª meitat segle: augment (influència de l’expansió int.) exp: productes agraris i minerals, teixits de llana i cotó (a finals segle) imp: cotó en floca, carbó, maquinària, aliments s’amplia i s’articula l’interior (cereals cap a la perifèria i manufactures cap al centre) degut a la supressió de taxes, impostos, etc. i a l’ampliació dels transports es veu limitat per l’escassa capacitat adquisitiva (manca de demanda) l’exterior creix i es modifica, integrarnt-se el país al mercat mundial vinculat debat proteccionistes / lliurecanvistes