Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

Presentación del tema: "Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX"— Transcripción de la presentación:

1 Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
Història 2n Batxillerat Març 2012

2 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana

3 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana

4 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC -Durant el primer terç del s. XX creixement sostingut de la població espanyola -La població augmenta, la natalitat disminueix i la mortalitat encara més: tendència règim demogràfic contemporani ESPANYA 1900 1930 Població (Hab) Taxa Natalitat (%o) 36,2 27,6 Taxa Mortalitat (%o) 28,8 16,3 CATALUNYA 1900 1930 Població (Hab) Taxa Natalitat (%o) 25,5 23 Taxa Mortalitat (%o) 25,3 14 - A Catalunya creixement superior al conjunt d’Espanya. - Mortaldat puntual per epidèmies: Tifus (1914) i Grip (1918) - Malalties com la verola i el xarampió experimenten un retrocés - Taxa de mortalitat infantil disminueix menys de la meitat - Anys 20 els naixements van superar sempre les defuncions

5 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC – PIRÀMIDES DE POBLACIÓ (pàg.252) Cap a quin tipus de piràmide de població s’evoluciona a principis del s. XX?

6 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC – PIRÀMIDES DE POBLACIÓ Sobre la piràmide de creixement anterior, podem saber si... Hi havia més homes o més dones? Qui tenia més esperança de vida? Per què es pot afirmar que l’esperança de vida va augmentar del 1900 al 1930? Hi havia més dones (és observable per la llargada de les barres) Les dones tenien més esperança de vida que els homes. Va augmentar per la reducció de les epidèmies, la disminució a la meitat de la mortalitat infantil (retrocés del xarampió i la verola)

7 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS ESPANYA -Dos tipus de fenòmens migratoris de les zones rurals emigració cap a: Altres països ( > persones) Galícia i Canàries Amèrica (Argentina i Brasil) Llevant peninsular França i Nord d’Àfrica (Algèria) Cap a les ciutats industrials ( persones) Galícia, Castella, Canàries, Aragó, Navarra, Andalusia cap a Madrid, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga.

8 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
LA IMMIGRACIÓ CATALUNYA -Arribada d’immigrants d’altres llocs d’Espanya: Aragó, País Valencià, Múrcia i Andalusia (províncies orientals) atrets per: Possibilitat de trobar un lloc de treball -> creixement industrial Construcció de centrals hidroelèctriques i línia de metro Obres públiques -> Exposició Internacional de BCN de 1929 -Fins 1914 saldo migratori reduït, molts marxaven cap a Amèrica. -Esclat Gran Guerra 1914 cau emigració a ultramar i la immigració creix espectacularment. -Conseqüències: Rejoveniment població a les zones industrials i urbanes i envelliment a les regions agràries

9 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana

10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS -Es produeix un increment del nombre d’habitants de les ciutats, sobretot les zones industrials. # Habitants 1900 1930 % Variació CATALUNYA Barcelona 89% Sabadell 23.000 45.000 96% Badalona 20.000 44.000 120% Mataró 19.000 28.000 47% Terrassa 15.000 40.000 167% Lleida 21.000 39.000 86% ESPANYA Madrid 77% València 50% Sevilla 52% Bilbao 83.000 95% -De les ciutats catalanes Badalona ja formava part de l’aglomeració de Barcelona i les altres eren a la seva àrea d’influència (excepte Lleida).

11 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ELS CANVIS URBANÍSTICS -Al absorbir bona part del creixement demogràfic del primer terç del s. XX, les ciutats van experimentar una profunda transformació. Dèficit d’habitatges pels nouvinguts Barraquisme Rellogats -Serveis municipals no creixen al ritme de l’arribada dels nous immigrants i no cobrien les necessitats bàsiques de la població. -Fàbriques i noves activitats econòmiques van modificar la morfologia urbana Construcció de Barriades Obreres lluny de la ciutat (cases barates)

12 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
BARCELONA, UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC -A més de viure un fort creixement demogràfic, va viure una expansió comercial i industrial: Centre més important de distribució de mercaderies Centre direcció de negocis Seu principals institucions financeres i econòmiques Capital cultural de Catalunya -El territori de la ciutat va créixer físicament amb l’annexió dels municipis propers (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí etc.) -Política urbanística de modernització i ordenació del creixement (Xarxa clavegueram Eixample). -Extensió de la Xarxa de transport públic-> METRO El 1921 es crea la Companyia del Gran Metroplità de BCN per la construcció del Metro (permet Desplaçaments ràpids i multitudinaris).

13 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana

14 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
CANVIS I CONTINUÏTATS -Dualisme 1er terç s.XX-> ciutats i indústria creixen -> PERÒ: MAJORIA de la població espanyola continua vivint al camp -Agricultura i ramaderia-> ocupen la major part de la població activa. % Població Activa Sector Primari 1900 1930 Espanya 61,50% 40,40% Catalunya 50,90% 27,20% -L’economia i la societat s’estaven industrialitzant però el camp tenia un fort protagonisme -Catalunya té un procés industrial i de creixement urbà més intens que la resta d’Espanya

15 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
AGRICULTURA -1910: CAUSES augment producció agrícola: Introducció maquinària moderna Generalització adobs químics Extensió canals regadiu -Malgrat aquestes millores...ESTANCAMENT: Producció agrària té estructura tradicional (vinya, cereals, oliveres, petits horts i camps fruiters) Les feines agrícoles no generen nous llocs de treballs Preus dels productes agraris estan estancats Sectors dinàmics exportadors (vi) coexisteixen amb l’agricultura tradicional (mercat local) Estructura de la propietat de la terra, no ha variat. Masovers, parcers i mitgers treballen terres que no són seves-> desig d’accedir a la propietat ocasiona grans tensions. 1922-> Pagesos arrendataris constitueixen el sindicat agrari Unió de Rabassaires i Altres cultivadors del Camp de Catalunya (UR)

16 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
LA VIDA AL CAMP -Associanisme pagesos: COOPERATIVES (comercialització de l’oli i vi) -Cicle agrícola: marca el ritme de la vida quotidiana (festes majors estiu) -L’església -> Pes molt important en una societat analfabeta. -> Religiositat popular que impregnava la vida quotidiana -La família -> Unitat Productiva -> Institució que dóna seguretat als seus membres

17 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana

18 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
L’ELECTRICITAT – SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL -Finals s.XIX – 1er terç s.XX en algunes zones d’Espanya es va produir la Segona Revolució Industrial -Característica principal: L’ELECTRICITAT com a font d’energia. -La utilització de l’electricitat d’origen hidràulic, més barata que el carbó, es va anar estenent. -Construcció Línies d’alta tensió-> permet que l’energia recorri llargues distàncies a un cost reduït. CATALUNYA -Creació de grans empreses per obtenir i explotar l’energia elèctrica, 1911 -Societat General de Forces Hidroelèctriques -Energia Elèctrica de Catalunya -Barcelona Traction, Light and Power Co. “La Canedenca”

19 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
L’ELECTRICITAT – SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL CATALUNYA -Anys 20-> Empreses Grup Canadenca controlen bona part de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya, així com l’explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics. ESPANYA -També es creen grans companyies: -Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas -Hidroeléctrica Ibérica -Eléctrica Madrileña -Eléctrica de Viesgo y Saltos del Duero CONSEQÜÈNCIES GLOBALS: -Millora d’aspectes de la vida quotidiana: -Enllumenat (fàbriques, via pública, habitatges) -Motor elèctric (apareixen ascensors per habitatges) -Millora del sistema productiu.

20 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
LES NOVES INDÚSTRIES -L’electricitat va suposar un impuls al DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL NOVES EMPRESES Augment i diversificació de la indústria catalana -Tèxtil (sector més important, fàbriques àrea BCN, colònies industrials prop rius) -Indústria Química (adobs, medicaments, pintures etc). Ex.Cros, Electroquímica Flix -Siderometal·lúrgiques (Alts forns de Catalunya) -Alimentàries -Papereres -Fabricació de materials per la construcció (ciment)

21 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
LES NOVES INDÚSTRIES NOVES EMPRESES ESPANYA -Siderúrgia -> Biscaia (empresa Altos Hornos de Vizcaya) -Mineria -> Astúries (carbó)-> Producció insuficient->importació -Capital estranger: Coure (empresa The Riotinto Co. Lt) Finals > Utilització de derivats del petroli, com a font d’energia en la indústria.

22 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana

23 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS -1er terç s.XX -> difusió dels automòbils: cotxes, motos, camions i autobusos modifiquen el sistema de transport ENERGIA UTILITZADA: Derivats del petroli (gasoil i gasolina) FÀBRIQUES: Hispano Suïssa, General Motors, Ford, Elizalde -Tramvia i metro-> Desplaçaments ràpids i multitudinaris -Avió-> revoluciona el concepte de la distància -Cotxe-> augmenten kms de carretera, substitució cotxes de cavalls per automòbils -Autobusos-> estableixen diverses línies -Vaixells-> construcció nous molls, senyalització fars TELECOMUNICACIONS: innovacions -Apareix la ràdio, la xarxa telegràfica i el telèfon

24 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
EL COMERÇ -Comerç Interior: Espanya es consolida com a Mercat Integrat, causes: Augment i diversificació de la producció agrària i industrial. Creixement de les ciutats (augmenta demanda) Pèrdua colònies (1898)-> repatriació de capitals EXPORTACIONS a FR, GB Minerals prenen el lloc als productes agraris. IMPORTACIONS dels EUA, FR, GB, ARG Maquinària, prod. químics i acer desbanquen cotó i blat. -Comerç Exterior -Molt dependent de les conjuntures internacionals: -Primera Guerra Mundial ( ) -> augmenta dda. productes per la neutralitat espanyola i les exportacions creixen, però preus també -Recessions anys 30-> exportacions espanyoles disminueixen -Balança comercial deficitària (compensada remeses emigrants)

25 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
EL CAPITALISME FINANCER: LA BANCA -Creació d’un sistema bancari modern: Banc d’Espanya comença a desenvolupar funcions de Banc Central. -Sorgeixen nous bancs de dipòsits i de negocis comercials i industrials: necessitats de finançament de les indústries de la 2na Rev. Ind. -Banca catalana relegada en un 2n terme, en canvi gran expansió banca madrilenya i basca: Banco Hispano Americano, Banco de Vizcaya Banco Español de crédito y Banco de Bilbao. -Després de la Gran Guerra molts bancs van fer fallida, només restaren com a bancs a Catalunya el Banco Hispano Colonial i el Banc Sabadell -Es produeix la concentració del mercat financer: uns quants grans bancs es van mantenir durant les dècades següents-> xarxa financera espanyola controlada per OLIGOPOLIS.

26 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana

27 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
LA BURGESIA i EL PROLETARIAT BURGESIA PROLETARIAT SITUACIÓ ECONÒMICA Benestant. Ostentació d’estatus social i riquesa. Propietaris. Preus creixen més que salaris, supervivència. En cas de malaltia, no podia pagar assistència. HABITATGES Espaiosos i amb servei domèstic Petits amb condicions precàries CONDICIONS LABORALS Favorables. Poden estiuejar a fora i tenen segones residències. Si no treballa, no cobra. Descans dominical es generalitza el Jornades laborals de més de 10h TEMPS LLIURE Hipòdroms, clubs marítims i òpera Taverna (majoritàriament) EDUCACIÓ Col·legis Religiosos Ateneus Populars

28 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
LA BURGESIA i EL PROLETARIAT Resposta OBRERA davant de les desigualtats: -MUTUALISME: Els obrers s’organitzen: creen Societats de Socors Mutus Afiliats pagaven unes quotes per obtenir serveis mèdics i ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat. -Sorgiment Caixes d’estalvis: deixen diners a interessos més baixos, molts treballadors hi dipositen els estalvis. La VIDA URBANA comportarà: Alfabetització progressiva (necessitat d’informació-> diaris) Condicions Higièniques-> malalties-> creació dispensaris i hospitals Nucli familiar és una peça bàsica, així com també les institucions de beneficència i parròquies que fan tasques d’assistència social.