L’aparell excretor Excreció: Procés mitjançant el qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.

ELS ÒRGANS EXCRETORS Ronyons: Eliminen substàncies de rebuig de la sang (urea i àcid úric), així com l’excés d’aigua i de sals minerals. Pulmons: Eliminen vapor d’aigua i el CO2 de la sang. Fetge: Elimina els pigments biliars i altres substàncies de rebuig de la sang. Glàndules sudorípares: Eliminen aigua i substàncies de rebuig dissoltes.

L’APARELL URINARI Les substàncies de rebuig que es produeixen com a conseqüència de les funcions cel·lulars, s’han d’expulsar a l’exterior. Aquestes substàncies són abocades a la sang i s’eliminen per l’acció de l’aparell urinari, constituït pels ronyons i les vies urinàries.

Aparells urinaris femení i masculí.

Les vies urinàries. Transporten l’orina i l’emmagatzema fins la seva expulsió fora del cos. Aquestes vies estan formades per: Els urèters. Són els conductes (un per cada ronyó) que transporten l’orina des de la pelvis renal (en el ronyó) fins a la bufeta. La bufeta. Òrgan en forma de sac on s’emmagatzema l’orina abans de la seva expulsió. La uretra. Conducte que comunica la bufeta amb l’exterior. La uretra masculina és més llarga que la femenina (discorre pel penis) i, a més a més, també serveix de conducte d’eliminació del semen en l’ejaculació.

Els ronyons. Són els òrgans de filtració de la sang i són els encarregats de produir l’orina. Són dos i es troben a ambdós costats de la columna vertebral en la part posterior de l’abdomen. Damunt d’ells es troben les glàndules suprarenals. Podem observar tres parts diferents: L’escorça, la part més exterior i d’aspecte granulós degut a la presència del corpuscles renals. Es troba coberta per la càpsula renal, membrana que aïlla i protegeix al ronyó de les infeccions. La medul·la, per sota de l’escorça i està formada per uns cons (piràmides de Malpighi) formats pels tubs col·lectors. La pelvis renal, és la part més interna del ronyó i és el lloc per on entren l’artèria renal i nervis i surten la vena renal i l’urèter.

Tall longitudinal del ronyó i Nefró.

El nefró És la unitat estructural i funcional del ronyó, i és el lloc on es filtra i depura la sang. Està formada per dues parts: - El corpuscle renal, situat en l’escorça i format per: Glomèrul: Conjunt de capil·lars que reben la sang de l’artèria renal. Càpsula de Bowman, un sac de teixit que rodeja al glomèrul i és el lloc on es filtra la sang, absorbint les substàncies que formaran l’orina. - Els túbuls renals, que són els diferents conductes per on viatja el producte de la filtració de la sang, es a dir, l’orina i es troben a la medul·la del ronyó: túbul contornat proximal, nansa de Henle, túbul contornat distal i túbul col·lector.

Funcions de l’aparell urinari. 1. Formació d’orina. La principal funció d’aquest aparell és la filtració de la sang per eliminar les substàncies de rebuig per mitjà de l’orina. La sang arriba al glomèrul per l’arteria renal i aquestes substàncies junt amb aigua i d’altres substàncies que encara son profitoses per al cos, es filtren cap a la càpsula de Bowman. Aquest filtrat continua pels túbuls i les substàncies vàlides es reabsorbeixen de nou pels capil·lars que envolten als túbuls, de forma que a al seu interior es va formant l’orina, que es transporta pels urèters cap a la bufeta i s’elimina finalment.

La formació de l'orina. Es poden distingir 3 etapes que són: 1.) Filtració glomerular: Del glomèrul surt l'aigua i les substàncies dissoltes petites, com és l'ió sodi (Na+), la urea, la glucosa i els aminoàcids, però no els glòbuls vermells ni les molècules grans com les proteïnes. 2.) Reabsorció tubular. S'extreuen del filtrat els ions sodi (Na+), la glucosa, aigua i els aminoàcids, que tornen a la sang, romanent la urea. 3.) Secreció tubular: Dels capil·lars al filtrat: NH4, creatinina, medicaments, .... Es produeix la segona reabsorció d'aigua amb la qual cosa l'orina en formació es concentra molt. S'observa que l'orina presenta un elevat percentatge de substàncies tòxiques (urea, àcid úric, creatinina i amoníac) i en canvi la sang presenta un elevat percentatge de substància útils (glucosa i proteïnes).

Formació de l’orina en el nefró.

Altres funcions dels ronyons Altres funcions dels ronyons. Regulen algunes substàncies químiques de la sang perquè estiguin en equilibri (homeòstasi) i alliberen també algunes hormones: eritropoetina (estimula la fabricació de glòbuls vermells), forma activa de la vitamina D i renina (regula la tensió arterial).