EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA

L’església de Santa Helena de Roda és un exemple d’edifici modificat i transformat al llarg dels segles. Des dels seus inicis, cap a mitjans del segle IX, fins al seu abandonament i espoli a finals del segle XIX i inicis del XX, l’església ha sofert moltes transformacions fins arribar a la seva forma actual.

SEGLE IX a La primera construcció consistia en una estructura molt simple de forma rectangular que recordava una cel·la. El més destacable era la torre que coronava la capçalera de l’església, una part de la qual encara es conserva avui en dia.

SEGLE IX a

SEGLE X La primera transformació va consistir en enderrocar la major part del mur oriental i ampliar l’edifici amb la construcció d’un absis trapezoïdal. El presbiteri, d’aquesta manera, quedava ben diferenciat. Els absis trapezoïdals són característics del preromànic empordanès.

SEGLE X

SEGLE XI Tot seguit es van incorporar a l’edifici dues absidioles. Podria semblar un precedent dels creuers romànics. Les absidioles també tenien forma trapezoïdal com l’absis. L’edifici adquiria així planta de creu llatina

SEGLE XI

SEGLE XV Després d’un llarg període sense transformacions, en el segle XV es construeix una sagristia. Aquesta sagristia es va enganxar a l’absis i a l’absidiola meridional amb porta a l’exterior pel mur sud i a l’interior per l’absis.

SEGLE XV

SEGLE XVI-XVII La construcció de dues naus laterals va suposar l’enderrocament dels murs nord i sud. La gran dificultat va ser sostenir la torre originària que va obligar a elaborar un entramat d’arcs d’una certa complexitat. També es va obrir una porta al sud. A finals del segle XVI i principis del XVII l’església va patir una gran remodelació que va transformar completament la seva planta.

SEGLE XVI-XVII

SEGLE XVII A finals de segle es va començar la construcció d’una galilea que va resta inacabada.

SEGLE XVII

SEGLE XVIII En un intent de revitalitzar el culte en aquesta església es va ampliar la sagristia i la casa del capellà. Des d’aquí es podia accedir a la nau lateral del sud per una porta interior.

SEGLE XVIII

SEGLE XIX Al llarg del segle XIX es van fer les darreres obres. Es van construir uns contraforts a la paret oriental de la sagristia del segle XV. Es va tapiar la porta del sud i a l’interior es va construir un suport per a un retaule a l’absidiola de migdia.