Criteris de sostenibilitat en el planejament de Aplicació a l’àmbit local de l’Estratègia de Planejament i Construcció Sostenibles per a Catalunya Martorell, 28 de febrer de 2003 Criteris de sostenibilitat en el planejament de Sant Cugat del Vallès

Contingut: Característiques generals de Sant Cugat 2. Estudi ambiental dels nous creixements previstos 3. Introducció de criteris de sostenibilitat a les Ordenances dels Plans Parcials 4. Bonificacions fiscals i subvencions 5. Noves ordenances relacionades amb el planejament i la sostenibilitat

Característiques generals de Sant Cugat Població Població 67.000 habitants Densitat 1.386 hab/km2 Distribució per districtes L’increment de la població en els darrers 25 anys ha estat de 31.500 persones representa que la població s’ha doblat des de 1976 i s’ha estimat una capacitat de creixement fins a 90.000 habitants (2020) Font:Anàlisi i prospectiva de la realitat socio-demogràfica de Sant Cugat (2000)

Característiques generals del Sant Cugat Classificació del sòl El 50% de la superfície es urbana o urbanitzable Un 8% del sòl urbà és verd - de l’ordre de 100 ha. El 38% de la superfície municipal és sòl no urbanitzable i protegit: el Parc de Collserola i la serra de Galliners Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Sòl urbanitzable per usos Característiques generals del Sant Cugat Usos del sòl Sòl urbanitzable per usos Sòl urbanitzable no programat gairebé no en queda: Can Fontanals, Turó d’en Lluc i Can Busquets Un 11% del Parc de Collserola és urbà o urbanitzable.

2. Estudi ambiental dels nous creixements previstos: l’oportunitat del present El model de ciutat i el model urbanístic En aquest context d’anàlisi del planejament s’escau abordar també el planejament present i el model de ciutat que aquest generarà, és a dir, de les decisions i opcions actuals que acabaran de configurar la ciutat i el territori de Sant Cugat. Basant-nos en el document “Sant Cugat del Vallès: model de ciutat” gener de 2001, una estratègia amb tres eixos que tenen com a objectiu el creixement de forma sostenible: L’ordenació, l’urbanisme i l’edificació Els espais verds i els corredors ecològics La mobilitat

2. Estudi ambiental dels nous creixements previstos El model de ciutat pel qual ha optat l’Ajuntament és la clau que condicionarà les futures actuacions urbanístiques, així es pot resumir en els següents lemes: Una ciutat ...respectuosa amb l’entorn ...pròxima i policèntrica ...diversa i no segregada ...amb una mobilitat sostenible ...sostenible econòmica i ambientalment ...i amb edificis i espais públics d’alta qualitat energètica i ambiental    Articulació dels espais verds protegits amb els parcs urbans

Creació de dos nous barris El model de ciutat plantejat es concreta en dos dels propers nous barris Camí dels Monjos i Can Mates.

3. Introducció de criteris de sostenibilitat a les Ordenances dels Plans Parcials Per tal de fomentar l’edificació sostenible, els serveis tècnics municipals elaboren informes pels promotors de plans parcials amb una clara i àmplia proposta de criteris ambientals. El treball de transmetre des de l’Ajuntament als promotors, i en concret, als equips d’arquitectes, un seguit d’idees i recomanacions ambientals, constitueix una de les actuacions claus per tendir cap a la sostenibilitat dels futurs barris. Temes de les recomanacions ambientals per a l’edificació lliurades als promotors -Estalvi d’aigua -Reutilització d’aigües grises -Tractament d’aigües residuals -Contaminació acústica -Aïllament tèrmic -Energia i energia solar per ACS -Materials -Tractament de zones verdes i d’espais lliures -Prevenció incendis -Viabilitat i mobilitat -Gestió de residus -Contaminació lumínica -Impacte visual i paisatgístic  

4. Bonificacions fiscals i subvencions Impost sobre construccions, instal.lacions i obres La quota de l’impost corresponent a construccions, instal·lacions o obres que incorporin mesures innovadores i potestatives de construcció sostenible, es reduiran per aplicació del coeficient següent:  a.- Edificacions que incorporin sistemes de captació d’energia solar i/o mesures destinades a reduir el consum d’aigua mitjançant la seva reutilització, la part de la instal.lació addicional.....................40 % b.- Obres d’ampliació o instal.lació en edificacions existents destinades a incorporar elements de construcció sostenible basats en sistemes actius d’aprofitament de l’energia solar i/o mesures destinades a reduir el consum d’aigua mitjançant la seva reutilització...................................95 %

c.- La incorporació d’altres elements de construcció sostenible no inclosos en els anteriors apartats (disseny bioclimàtic dels edificis, mesures addicionals d’estalvi energètic, selecció de materials constructius ecològics, etc.) podran obtenir una bonificació de la quota de l’impost de fins el ....................................................................................................40% , en funció del seu especial interès en concòrrer a una circumstància d’interès general com és la protecció del medi ambient. D’altra banda, des de l’any 2001 s’ofereixen anualment subvencions per a les instal.lacions d’aprofitament d’energia solar i estalvi d’aigua.

5. Noves ordenances relacionades amb el planejament i la sostenibilitat Ordenança municipal reguladora de la implantació de sistemes de captació d’energia solar per a usos tèrmics en les edificacions Dades de partida: L’aprofitament d’energia solar a Sant Cugat representa el 0’013 % del consum d’energia primària. Aplicació: Obligació d’instal.lació de sistemes d’aprofitament d’energia solar a edificis residencials de més de vuit habitatges, edificacions per altres usos amb un consum equivalent i per a l’escalfament de piscines. Objectiu: Augmentar el % d’aprofitament actiu d’energia solar per tal de situar-lo al 0’5 % l’any 2010.

5. Noves ordenances relacionades amb el planejament i la sostenibilitat Ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua Dades de partida: Aproximadament el 70 % del consum d’aigua és domèstic (5’5 M de m3/any respecte 8 M de m3/any). El consum domèstic mitjà és de 273 l/hab/dia.

Consum d’aigua (l/hab/dia) Evolució intermunicipal de consums d’aigua: Dades   Consum d’aigua (l/hab/dia) Domèstic Ind./Comerç Municipal Total St Cugat 273 96 15 384 Rubí 138 72 16 226 Terrassa 121 20 213 Esplugues 129 44 12 185

Evolució intermunicipal de consums d’aigua: Gràfica

Aplicació: L’Ordenança planteja sis sistemes per a l’estalvi d’aigua, cadascun dels quals s’aplica quan es supera un determinat llindar: Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada: en tots els casos. Airejadors per a aixetes i dutxes: en tots els casos. Mecanismes d’estalvi a les cisternes dels vàters: en tots els casos.

Captadors d’aigua de pluja: edificis amb espais susceptibles de ser regats de superfície superior a 1.000 m2. Reutilització de l’aigua sobrant de les piscines: aquelles que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m2. Reutilització de l’aigua de dutxes i banyeres: tots els edificis amb més de 8 habitatges i edificis d’altres usos amb un consum anual d’aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m3.

Objectiu: Reduir el consum domèstic d’aigua fins als valors recomanats de 150 l/hab/dia l’any 2010.